EUROPA, EL DEBAT DE LA IMMIGRACIÓ
Ara Premium 11/02/2014

Alerta a Europa per l'alça del discurs antiimmigració

Eufòria dels partits xenòfobs europeus pel fre suís als treballadors de fora

3 min
UNA ALIANÇA ENTRE IGUALS
 La líder del Front Nacional i  el del Partit per la Llibertat a la cambra de l'Haia.

Barcelona.A poc més de cent dies per a les eleccions al Parlament d'Estrasburg, el resultat del referèndum a Suïssa per limitar la immigració d'origen europeu ha disparat totes les alarmes. Si bé no és un estat de la UE, el país helvètic va fer seva la coneguda com a lliure circulació de persones, que permet que un ciutadà d'un estat de la UE -o Suïssa- pugui viure i treballar en qualsevol altre estat de la UE -o Suïssa-. Un dret considerat com un dels fonaments del projecte europeu que ara trontolla i podria decaure, víctima de les ànsies de les forces euroescèptiques per desmuntar la casa comuna europea.

De fet, el resultat del referèndum impulsat a Suïssa per la Unió Democràtica de Centre (UDC), el partit de dreta que fa anys que agita el debat sobre la immigració al seu país, va ser acollit com un gran èxit per les forces tradicionalment xenòfobes i euroescèptiques del continent. Als Països Baixos, el líder del Partit per la Llibertat, Geert Wilders, va piular: "Fantàstic". I aquesta mateixa eufòria van manifestar Marine Le Pen, de l'ultradretà Front Nacional francès, i Nigel Farage, de l'euroescèptic britànic UKIP. Qualsevol d'aquests partits abraçaria de gust un referèndum com el suís, que qüestioni la lliure circulació de ciutadans de la UE dins dels seus estats.

No cal anar gaire lluny en el temps. Poc abans de Nadal, els diaris sensacionalistes britànics van atiar la por a l'estranger preveient una allau de treballadors romanesos i búlgars, coincidint amb l'aixecament de les restriccions imposades després de l'entrada d'aquests països a la UE el 2007. A partir de l'1 de gener, els ciutadans de Romania i Bulgària podien accedir sense traves al mercat de treball del Regne Unit i el primer ministre britànic, David Cameron, es va posar al capdavant d'una campanya per prevenir una arribada massiva que, per ara, ningú ha pogut documentar.

Però Cameron manté el rumb. I la iniciativa de celebrar un referèndum sobre la UE al Regne Unit si guanya les eleccions del 2015 va en aquesta línia. La seva idea és despullar el projecte europeu de tot el que no és un mercat per a les empreses britàniques i un dels principals fronts d'atac és, precisament, la lliure circulació de persones. Ahir mateix Cameron, que actua davant la pressió de l'ala més euroescèptica del seu partit i del UKIP, va fer seva l'agenda suïssa i, a través d'un portaveu, va assegurar que el resultat del referèndum era un reflex de la "preocupació creixent" per l'impacte de la lliure circulació de ciutadans dins de la UE, i que per això "posa i posarà aquesta qüestió als seus col·legues europeus".

El vot suís afavoreix ara aquesta estratègia i provocarà que aquest sigui un dels grans temes de debat de la campanya europea de les eleccions. Encara sota els efectes de l'onada expansiva provocada per la crisi econòmica, els partits euroescèptics, que tradicionalment treuen un bon resultat en aquestes eleccions, es freguen les mans.

"Un impacte al fuselatge"

"El resultat a Suïssa és un impacte al fuselatge de la UE", analitza Xavier Casals, professor universitari i expert en extrema dreta. "Tot i que les forces populistes pujaran a les eleccions europees, no tindran prou força per bloquejar l'Eurocambra. El que sí que veurem és que el missatge de posar en qüestió la UE deixarà de ser marginal, tindrà més força i més ressò que ara", conclou.

"El UKIP pot quedar per davant dels tories i per això Cameron lluita per fer seu el missatge euroescèptic", afirma Matthew Goodwin, un sociòleg especialitzat en moviments polítics extremistes. "Des dels anys 90 els grans partits han perdut credibilitat quan parlen d'immigració i els votants estan cada cop més insatisfets", assegura.

Amb el primer lloc a les enquestes d'intenció de vot a França i als Països Baixos i el segon lloc al Regne Unit, l'alça dels partits xenòfobs i euroescèptics no queda clar que tingui un impacte més gran en el dia a dia del Parlament Europeu. "No està garantit que aquests partits obtinguin 25 diputats de set països diferents, la condició per formar grup parlamentari", apunten fonts de l'Eurocambra.

Ni el pacte entre Le Pen i Wilders per sumar forces no els assegura desbancar les grans famílies polítiques europees. I més quan aquest acord, com un símbol de la divisió interna que pateixen els partits extremistes, no inclou el britànic Nigel Farage, que de cap manera s'avindria a afegir-s'hi.

stats