LA CONFESSIÓ LES CONSEQÜÈNCIES
Ara Premium 28/07/2014

La declaració: un sacrifici inútil?

Els experts avisen que la regularització voluntària no exclou que la família hagi d’anar als tribunals

Laura Díaz-roig
3 min
ESPERANT EL QUE DIGUI HISENDA  L’informe que pugui fer Hisenda (a la imatge, la Delegació de Barcelona) sobre els comptes dels Pujol serà clau. Els experts creuen que la confessió de l’expresident de la Generalitat deixa moltes incògnites. En principi, el fet que es tracti d’una regularització voluntària el podria exonerar d’acabar als jutjats, però encara queden molts aspectes per conèixer.

BarcelonaLa confessió de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol planteja, més enllà de l’impacte polític, moltes incògnites sobre les seves possibles conseqüències legals i fiscals. Els fets que narra són confusos: no parla de la quantitat del llegat, dels beneficis que li ha reportat ni de la titularitat real d’aquests diners. Els experts responen a algunes preguntes.

En què ha consistit la regularització?

Després de l’última amnistia fiscal, que va acabar el novembre del 2012, la legislació es va endurir i es va penalitzar fortament qualsevol regularització posterior. “Un cop passada l’amnistia, qui vol regularitzar ha de pagar un 56% del que té fora i un 150% de multa. En definitiva, més del valor real”, explica Albert Sagués, soci fiscalista del despatx TGG Legal, que afegeix que ja no hi ha cap incentiu per a qui regularitza els comptes voluntàriament.

Els experts insisteixen que, tot i que s’ha parlat de moltes xifres, no se sap la quantitat exacta de l’herència regularitzada. “Com que és voluntari, regularitzes el que vols, segons els teus càlculs. Tot és molt confús”, recorda Joan Queralt, catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en corrupció. “No sabem de quines quantitats estem parlant ni quins rendiments han generat en 34 anys, ni quins negocis s’han fet. Totes les operacions que s’hagin fet podrien haver estat subjectes a impostos. Són preguntes que ens han quedat en l’aire”, lamenta l’advocat Joan Llinares.

Podria tenir conseqüències penals?

“Perquè no hi hagi conseqüències penals la regularització ha de ser espontània i abans que la fiscalia o el jutge hagin iniciat diligències o que la inspecció tributària hagi advertit les irregularitats”, explica Llinares, que afegeix que, si no és així, la regularització només suposa aconseguir atenuants, és a dir, amb conseqüències penals favorables. Els experts afirmen que, en cas que es considerés delicte fiscal, la major part ja hauria prescrit i només es podrien tenir en compte els últims quatre anys. “Tenir una obligació fiscal de menys de 120.000 euros seria penalment irrellevant. Tot el que sigui anterior als quatre anys també deixa de tenir importància des d’un punt de vista jurídic”, explica Llinares, que destaca que una altra cosa és “el component moral”. Queralt va més enllà i afegeix que després d’una regularització com aquesta Hisenda fa una “anàlisi exhaustiva de la comptabilitat, partida per partida” i considera que “podrien aparèixer altres delictes relacionats amb la gestió pública” si encara no han prescrit. “Podria sortir alguna cosa vinculada a la Generalitat, però això s’haurà de veure”, diu i subratlla que si algú presenta una denúncia per aquests fets el jutge el podria citar a declarar.

Seria diferent si s’hagués acollit a l’amnistia?

Si la família Pujol s’hagués acollit a l’amnistia fiscal del 2012 -segons alguns diaris, dos dels germans ho haurien fet- hauria d’haver pagat un percentatge mínim comparat amb la regularització que ha hagut de fer ara. “Hi ha hagut un greuge molt important entre els que van anar a l’amnistia i els que no”, diu Sagués. Tant ell com Queralt recorden que, mentre que amb l’amnistia “es posava el comptador a zero”, amb la regularització “s’ha obert un canal perquè se li faci una inspecció detallada”. “Lamentablement, no es va trobar mai el moment adient per regularitzar aquesta herència, com sí que han pogut fer-ho la resta de persones que es trobaven en una situació similar en tres ocasions excepcionals [les tres amnisties] al llarg de més de trenta anys”, diu Pujol a la seva confessió.

Els motius que els haurien portat a no fer-ho són especulacions, tot i que els analistes creuen que pot estar relacionat amb un tema d’imatge política. “Han passat coses que encara no sabem i que han provocat aquesta declaració. Hi ha molta obscuritat”, diu Llinares.

Qui en serien els responsables?

Un altre dels grans dubtes de la confessió passa per concretar a qui va deixar els diners el pare de Pujol quan va morir, l’any 1980. En la seva declaració, l’expresident busca exonerar els seus familiars: “Dels fets descrits i de totes les seves conseqüències en sóc l’únic responsable”. Tot i així, també deixa clar que els diners anaven destinats a la seva dona i als seus set fills. “No tenim prou dades per valorar-ho”, diu Sagués. En tot cas, el que sí que tenen clar els experts és que els responsables fiscals serien els beneficiaris del llegat i no el mateix Jordi Pujol. “No sabem com estava estructurada l’administració del llegat ni la seva forma jurídica. Hi ha una qüestió clara: els que són imputables són els titulars, i serien els fills i la dona, no ell”, diu Llinares. També cal veure el paper de l’administrador, tot i que Queralt assegura que, en cap cas, exculparia els beneficiaris.

stats