CIU RELLEU A LA CÚPULA
Ara Premium 22/07/2014

Duran s’aparta de Mas a quatre mesos de la consulta del 9-N

Desvincula del procés la decisió de deixar la secretaria general de CiU

Oriol March
5 min
L’ESCENARI DE L’ADÉU 
 Duran va comparèixer amb Mas, Espadaler i Trias a la seu d’Unió.

BarcelonaPunt final a tretze anys com a secretari general de CiU. Josep A. Duran i Lleida va comunicar a la cúpula d’Unió -primer- i a la direcció de la federació -després- la seva decisió d’abandonar la màxima responsabilitat executiva del partit. La decisió, segons va explicar en roda de premsa, l’havien madurat amb Artur Mas des de feina un any. La van acabar de prendre fa un mes i tres dies, pels volts de Sant Joan, un cop la història ja s’havia fet pública a través del diari El Periódico. La secretaria general de CiU, però, és l’únic càrrec que deixa: es manté com a portaveu del grup parlamentari nacionalista al Congrés de Diputats, com a president de la comissió d’exteriors i com a líder d’Unió. Duran se’n va però es queda, manté el suport a Mas però pren distància, i traça un punt final amb aires de punt i a part en la seva trajectòria.

La pregunta que es feien la majoria de dirigents de CiU fa un mes i mig, quan Duran va confirmar la seva “reflexió” al voltant de la secretaria general de la federació -rebrot d’un altre període, mesos enrere, que es va resoldre amb la cúpula d’Unió anunciant que el seu líder no abandonaria el càrrec que ostenta des de fa tretze anys-, és per què deixa ara les seves funcions. Les explicacions de Duran van ser més aviat difuses. Els elements clau de la seva exposició van ser dos: que les responsabilitats que ostentava tenien “un sentit” en el seu moment -aquí hi va incloure el seu relleu al capdavant de les comissions Generalitat-Estat, ara en mans de la vicepresidenta Joana Ortega-, i que abans Unió “tenia possiblement menys persones per assumir igual o millor” les seves responsabilitats.

El president del consell nacional democristià i conseller d’Interior, Ramon Espadaler, serà l’encarregat de substituir-lo en una conferència nacional de CiU prevista per a finals d’agost o bé, a tot estirar, a principis de setembre. Unes dates en què també es concretarà el relleu d’Oriol Pujol com a màxim responsable de l’estructura de Convergència -Josep Rull i Jordi Turull són els més ben posicionats per rellevar-lo en un procés que Mas espera resoldre “en uns dies”- i que seran prèvies a una tardor cardíaca en què se succeiran la Diada -amb la V de l’Assemblea com a plat fort-, el debat de política general, la convocatòria de la consulta i el referèndum d’Escòcia del 18 de setembre.

“Compromís” amb la consulta

¿Té a veure el procés sobiranista amb el relleu de Duran? El mateix interessat va assegurar que no, que ell sempre ha sigut un ferm defensor de la consulta. “Continuo assumint el meu compromís amb el dret a decidir i amb el 9-N”, va argumentar. Fins i tot va assegurar que en cap moment havia dubtat del pas endavant sobiranista que CiU va emprendre a partir de la negativa de Mariano Rajoy a negociar el pacte fiscal. Aquesta sentència contrasta amb la visió que tenen a Convergència, on s’aferren a diverses intervencions públiques del líder d’Unió per posar-la en dubte. Les acusacions de “deslleialtat” han sigut constants des de finals del 2012, quan Duran va considerar que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea -una visió que va explicar mitjançant una carta al consell nacional democristià- i que no existia una majoria ciutadana favorable a l’estat propi.

Mas, que va acompanyar Duran a la roda de premsa -juntament amb Xavier Trias i Ramon Espadaler, ja ungit com a successor in pectore -, no va amagar que havien existit “discrepàncies” amb el líder d’Unió. “No sempre hem estat d’acord, però sempre ens hem posat d’acord, i això no passa a totes les cases”, va voler raonar el president. “He sigut molt lleial a Mas, encara que s’hagi volgut fer creure que no”, va afegir Duran, en un missatge dedicat especialment als dirigents de Convergència amb qui té menys sintonia.

Cap membre de CDC va qüestionar ahir la decisió consensuada del líder de CiU i del d’Unió per situar Espadaler a la secretaria general de la federació. De fet, pesos pesants com Francesc Homs i Lluís Corominas van aparèixer entre el públic de la roda de premsa a la seu d’Unió. També hi van ser membres del nucli dur de Duran, com és el cas de Josep Sánchez Llibre i Salvador Sedó. El futur senador no va repetir com a eurodiputat després d’un pols amb Ramon Tremosa que es va resoldre a favor de qui va ser cap de llista de CiU a les últimes europees.

L’actitud de CDC

Convergència es mira de reüll els moviments de Duran. Hi ha dirigents molt crítics amb ell, però circumscriuen les seves opinions a les reunions del secretariat permanent del partit i a converses privades. Al llarg de l’últim mes s’han viscut dos episodis de tensió: quan el líder d’Unió va encetar la seva “reflexió” sobre la secretaria general de CiU, i quan va anunciar la voluntat de repensar l’espai de centre català. El primer escenari va ser especialment crític, perquè just després de transcendir la informació CDC -en decisió consensuada amb tota la direcció- va aparèixer reclamant obrir el debat sobre la continuïtat de Duran a Madrid. “Mas va quadrar el líder d’Unió, que va sortir a defensar la consulta per desvincular la seva reflexió del procés sobiranista, però a nosaltres també ens va picar el crostó”, assenyalen fonts convergents.

El president va mirar de revestir l’adéu de Duran de la màxima “normalitat”. Al llarg dels últims mesos, Mas s’ha hagut d’esforçar per calmar els ànims a Convergència, un partit que ha virat cap al doble sí, cada cop que el líder d’Unió ha qüestionat el rumb sobiranista -com a valedor d’una tercera via que ahir va trobar inexistent en la mesura que no hi ha cap proposta de l’Estat- i cada cop que ha qüestionat el pacte de legislatura amb ERC. Tampoc falten veus crítiques que carreguen contra el fet que, en ple procés, Duran segueixi com a president de la comissió d’exteriors del Congrés. “Des d’allà faig un bé a Catalunya”, va defensar Duran en roda de premsa.

“Ara tindrà les mans més lliures”, adverteixen a Convergència. Des del partit nacionalista sempre es posa de manifest que “Unió no és Duran” i estan convençuts que el líder del partit no el podrà dur al bloc del no, i menys en cas que l’Estat mantingui l’actitud bel·ligerant i gens propositiva respecte al 9-N.

¿Canviarà la fisonomia de CiU amb Espadaler com a secretari general? La resposta, segons els dirigents consultats, és una incògnita. El conseller d’Interior és de la màxima confiança de Duran, que en els últims temps li ha fet assumir molt pes públic, i compta amb el vistiplau de Mas. El setembre sísmic que viurà el país posarà a prova els nous lideratges dins de CiU -també dins de CDC- i determinarà quin serà el futur d’una federació nascuda oficialment el 2001 però que té la seva gènesi a finals del setanta. Una etapa que també ho va sacsejar tot.

Mas matisa el suport de Merkel a Rajoy

Mas va mirar de matisar ahir el suport que va mostrar la setmana passada la cancellera Angela Merkel a la resposta que està oferint Mariano Rajoy, amb qui ell es reunirà la setmana que ve, al procés sobiranista en defensa de la integritat territorial. “Vostès coneixen un president que no defensi la integritat territorial?”, es va preguntar en declaracions als periodistes. El líder de CiU va considerar que Merkel hauria respectat un acord entre Catalunya i Espanya per fer la consulta, i va donar per fet que la cancellera respectarà el resultat del referèndum escocès.

stats