10 ANYS DEL FÒRUM EL BALANÇ
Ara Premium 08/05/2014

El Fòrum, l’espai que Barcelona no ha aprofitat

Una dècada després, la ciutat encara no ha integrat la zona transformada

Maria Ortega
6 min

BarcelonaConceptualment era difícil d’entendre quan se’n parlava encara sense concreció física i ho continua sent ara que ja han passat deu anys des que es va celebrar. Per a la majoria dels barcelonins, la imatge del Fòrum de les Cultures, més enllà de la vasta esplanada guanyada i els nous espais habilitats, és la d’un alcalde, Joan Clos, eufòric ballant samba enfundat en una samarreta groga al costat de Carlinhos Brown -amb el permís dels Guerrers de Xi’an, potser els protagonistes més mediàtics de l’esdeveniment-. Una dècada després, les valoracions encara són complexes.

Si bé la ciutat ha guanyat urbanísticament la recuperació del Besòs i l’obertura de la Diagonal al mar, a part de millores com la cobertura de la depuradora, moltes de les promeses han quedat en no res. A la zona del Fòrum encara li queda molt camí per convertir-se en una petita part del que es va prometre. Per deixar de ser un espai sense identitat i guanyar-se que la gent el conquereixi. En la línia del que definia el francès Marc Augé, es podria qualificar com un no-lloc: un espai que la ciutadania té pendent de fer-se seu perquè, avui, encara no té personalitat pròpia.

Expectatives

L’esdeveniment va rebre la meitat dels visitants previstos

Aviat ja va quedar clar que les grans expectatives dipositades en el Fòrum, en plena ressaca olímpica, no es complirien. Les xifres d’assistència van quedar molt per sota de les previstes. L’esdeveniment va tancar les portes amb prop de 2,4 milions de visitants quan les últimes previsions parlaven de cinc milions i anys abans s’havia estat molt més optimista.

Els barcelonins se’l van sentir molt menys seu que altres grans esdeveniments com els Jocs del 92 i, de fet, una enquesta feta per l’Ajuntament i que l’equip de govern de l’època no va fer pública fins que el PP -el grup més crític amb l’esdeveniment- no la va filtrar a la premsa, revelava que el 68% dels ciutadans no havien trepitjat el recinte. I un gens menyspreable 19% assegurava sense embuts que l’objectiu principal del Fòrum havia estat especular. El recinte va comportar una inversió de 2.190 milions d’euros, segons els comptes de l’organització.

Llegat urbanístic

El Fòrum va endreçar les vergonyes de la zona del Besòs

Si els Jocs Olímpics van donar un impuls a la muntanya de Montjuïc i van dignificar el passeig Marítim barceloní, el Fòrum mirava cap a un tros de ciutat oblidat. Cosia Barcelona amb Sant Adrià de Besòs i culminava el traçat de la Diagonal fins al mar. El barri de la Mina, per exemple, va rebre de la mà del Fòrum l’empenta crucial a un pla de transformació que tenia encallat i que es marcava l’objectiu -no del tot acomplert- de rehabilitar la zona. El Fòrum va rentar la cara a la desembocadura del riu Besòs i va donar tota una injecció a la zona de Diagonal Mar i el Front Marítim, que, si s’ha de jutjar pels preus del sòl, no té res a veure amb barris veïns com el de Besòs o la mateixa Mina.

Un dels guanys més destacables d’aquesta nova urbanització és el soterrament de la gran depuradora del Besòs i la construcció de l’ecoparc, que suposen un canvi en la gestió de residus i en la visió d’aquesta zona. I va tard, però el Campus Besòs, que era un punt clau per contribuir a la diversitat d’usos d’aquest espai, comença a prendre forma. L’última previsió és que els universitaris de l’Escola d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona, ubicada actualment al carrer Urgell de Barcelona, es traslladin a les noves instal·lacions del Besòs el curs 2015-2016.

Projectes fallits

El futur del Fòrum: ni zoo marí, ni vaixell-hotel, ni torre Hadid

El primer projecte lligat al Fòrum que la crisi va obligar a fer caure en l’oblit va ser la torre espiral que havia projectat l’arquitecta iraquiana Zaha Hadid: l’edifici que s’havia d’erigir com el símbol del Campus Besòs. Tot i que el 2009 es va posar la primera pedra d’aquesta torre, el moment ja no convidava a grans construccions de caràcter icònic i desenes de milions d’euros. El projecte de Hadid es va deixar congelat. Per sempre més.

Poc després, i ja de la mà de l’equip de govern de CiU a Barcelona, es va sentenciar la mort d’una altra de les promeses post-Fòrum: la construcció del zoo marí a la plataforma del Fòrum. Un espai que encara avui busca ús. Trias va voler inicialment construir un nou delfinari a prop de les actuals instal·lacions del Zoo i, després de descartar la idea, ha optat per no fragmentar les instal·lacions de la Ciutadella.

I encara un tercer projecte fallit: el del vaixell-hotel que havia d’amarrar sota la gran placa fotovoltaica del Fòrum i que, després de nombroses pròrrogues i incompliments, ja és definitiu que no vindrà mai. L’Ajuntament està ara en litigi per acabar de cobrar els cànons que l’empresa responsable ha deixat a deure. Queden pendents de cobrar 616.000 euros per l’ocupació d’un espai que, a la pràctica, el que havia de ser el Sunborn Barcelona no ha arribat a ocupar mai. I el vaixell s’està a Gibraltar, on sí que ha arribat perquè li ha resultat molt més econòmic.

A l’espera de...

No s’ha concretat el projecte d’oci i comercial del Port Fòrum

Una botiga Decathlon, un restaurant i alguna empresa de lloguer de iots continua sent la fluixa oferta comercial i d’oci al Port Fòrum, que encara espera que es concreti el gran projecte de la discoteca Amnesia amb projecte de l’arquitecte Jean Nouvel. Una iniciativa que lidera l’empresari Martín Ferrer, que també gestiona una seixantena de locals a la zona. Encara buits. Tampoc hi ha res definit sobre el futur de les tres xemeneies de Sant Adrià, que continuen el desmantellament de tot el que no són les tres torres i la sala de turbines.

La inauguració del Fòrum -presidida el 8 de maig del 2004 pel rei d’Espanya- va coincidir amb la posada en marxa del Trambesòs i, deu anys després, aquesta infraestructura encara espera que se l’enllaci amb el Trambaix.

Nous espais

És l’escenari de grans concerts i un nou centre per als congressos

Més enllà de la gran plaça fotovoltaica que dota de caràcter -tot i que poc- l’espai del Fòrum, el gran símbol de la zona havia de ser l’edifici triangular que van dissenyar els arquitectes Jacques Herzog i Pierre Meuron, que compta amb una gran sala d’exposicions de fins a 5.000 metres quadrats i que, fins al 2011, no va tenir un nou ús assignat: ara acull el Museu Blau, nom amb què ha passat a designar-se el museu de ciències naturals que, abans d’aquest trasllat, s’estava al Parc de la Ciutadella. Però qualificar-lo de símbol continua sent agosarat. Aquí el museu batalla per atreure públic cap a un espai, el del Fòrum, que els barcelonins, més enllà dels veïns dels barris pròxims, no s’han fet seu.

Aquest és el gran repte del Fòrum, que sí que ha reutilitzat el car edifici del centre de convencions. El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) va tancar el 2013 amb més de cent esdeveniments acollits i la previsió per al 2014 és d’un creixement del 15%. A l’esplanada i en dates assenyalades, com ara la Mercè o festivals com el Cruïlla, sí que s’ha aconseguit congregar públic, però sempre seduït per un objectiu concret. Fa poc, per exemple, la Fira d’Abril. La resta de l’any, aquesta mena de desert només és ocupat per escadussers amants de l’esport i amos passejant el gos.

Testimoni ocult

La gran maqueta continua tancada en un espai no visitable

La maqueta de quasi 200 metres quadrats de l’àrea metropolitana que es va exposar al Fòrum també ha tingut una vida fosca. Tot i que requereix una despesa anual de manteniment de 150.000 euros, aquesta reproducció no està exposada al públic. Després del Fòrum es va tancar en una sala de l’antiga fàbrica Can Saladrigas, al Poblenou, i només en va sortir puntualment per a la inauguració del Museu del Disseny. Ara torna a estar tancada, però l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) remarca que el seu destí serà exposar-la a la rehabilitada fàbrica d’Oliva Artés. De moment, acumula pols. Tota una metàfora.

Opacitat econòmica

El PP encara reclama veure els números del Fòrum del 2004

El Fòrum ha avançat sempre entre l’opacitat en termes econòmics. I, de fet, deu anys després el grup municipal del PP, que és qui més ha insistit en aquest aspecte, demanarà a l’alcalde en el ple de demà veure els expedients que justifiquen la despesa i els contractes. Barcelona continua contribuint econòmicament a la Fundació Fòrum de les Cultures. Aquest any s’han pressupostat 18.000 euros per a aquesta fundació, tot i que el model d’esdeveniment del Fòrum no passa un bon moment. L’última edició, la de Nàpols, s’ha tirat endavant entre dubtes i endarreriments.

stats