LA CONFESSIÓ LES CONSEQÜÈNCIES
Ara Premium 28/07/2014

Mas busca aïllar el procés de l’ona expansiva de Pujol

El president vol un tallafoc que en preservi el 9-N i CDC es planteja “refundar-se” per fer net

Ferran Casas
5 min
CAP MÉS MOSTRA D’AFECTE 
 Pujol, amb Mas a l’últim míting de campanya del 2012, era un referent a CiU.

BarcelonaLa setmana que arrenca estava cridada a ser clau per al procés cap a l’estat propi, que té com a gran fita la consulta del 9 de novembre. Una crida a les urnes pactada per les forces sobiranistes i que fa camí acomboiada per un independentisme cívic ampli i mobilitzat, com posa de manifest la campanya Ara és l’hora. Dimecres a les onze, Mariano Rajoy i Artur Mas estan citats a la Moncloa. És una de les últimes oportunitats per obrir un diàleg que permeti una solució acordada a la demanda catalana de decidir el futur col·lectiu a les urnes. Les expectatives d’èxit són a hores d’ara nul·les.

El que vindrà després serà més unilateral, episodis del xoc de trens que tantes vegades s’ha invocat els últims anys. En un moment en què la moral col·lectiva i la confiança mútua són eines indispensables. El capítol estiuenc de tot plegat ha tingut un actor inesperat. La vella glòria que es va reservar un paper agraït com a secundari de luxe apuntalant la companyia és ara un problema. Però ni Artur Mas, ni el seu govern, ni CDC estan disposats a acceptar que l’ona expansiva de la confessió de l’herència opaca de Jordi Pujol i els seus a Andorra -i el que pugui venir- contamini l’empresa política més important de les últimes dècades.

Després d’unes primeres hores de xoc, que era ben evident en alguns quadres i entorns intel·lectuals del partit i l’executiu, ahir es començaven a plantejar mesures malgrat que hi havia qui encara disculpava Pujol i preferia quedar-se amb el seu llegat com a president. La determinació és severa: aïllar els Pujol. Diverses fonts parlen directament d’establir un tallafoc. El govern i el partit no volen apuntar-se al “linxament” de l’expresident que, amb “llàstima”, constataven ahir per part de formacions com ICV i el PP, però tampoc volen posar en perill el procés o les seves sigles per culpa dels Pujol. Ells són els que han burlat la llei i han generat un problema, i n’han d’assumir les conseqüències, sostenen.

És difícil separar Pujol de CDC

La decisió és tan ferma com dolorosa. Fonts consultades admeten la dificultat de separar el cognom Pujol de la sigla CDC. D’aquí que ahir Josep Rull pronunciés una paraula carregada de contingut, de conseqüència incerta, que espanta però que també es reclama des de moltes tribunes dins i fora del partit: refundació. El coordinador nacional vol fer net i això passa per reinventar el partit que Pujol va fundar el 1974.

El matí va ser ben revelador de quin serà el discurs dominant a Madrid mentre duri la tempesta Pujol. Si a Catalunya les forces polítiques -fins i tot les no partidàries del 9-N, com el PSC- han estat fins ara prudents a l’hora de barrejar farines, la premsa i els líders espanyols ho seran menys. L’ Abc (que obria amb “La confessió de Pujol deslegitima el desafiament sobiranista català”) i el discurs del nou líder del PSOE, Pedro Sánchez, qüestionant el 9-N per l’aflorament del diner negre de l’expresident, ho provaven. La voluntat dels catalans, de CiU o no, es menysté. “Això no s’hi val”, avisen.

Avui Sánchez es reunirà amb Rajoy i la consulta catalana serà el gran tema. El president busca l’adhesió del líder del PSOE al seu no, però aquest, si bé és contrari al dret a decidir, condiciona anar de bracet amb el PP al fet que els populars acceptin debatre una reforma de la Constitució, que el PSOE voldria federal. El cas Pujol flotarà en l’ambient i encara serà més present dimecres. Mas vol parlar amb Rajoy del 9-N, però també posar a prova la seva voluntat negociadora en temes com el finançament autonòmic, que la Moncloa ha ajornat un any tot i el reconeixement del dèficit fiscal català. La reunió és important per a Mas, però a Madrid desvirtuen la figura del president, a qui consideren fins i tot actor secundari del procés. No n’identifiquen els principals.

Noves acusacions als mitjans

Més enllà del discurs que ho barreja tot, hi ha el temor (i l’ansietat que genera la incertesa i el poc domini de l’escena i del món dels dossiers) davant noves revelacions. L’impacte sobre CiU, per més que Mas ordeni un tallafoc i no exhibeixi complicitats amb els Pujol, hi serà. Ahir El Mundo assegurava que els diners de la família a Andorra (els 4 milions regularitzats) no eren l’herència de l’avi Florenci sinó “comissions cobrades pel fill gran [Jordi Pujol Ferrusola] de quan Pujol era president”. I La Razón, que la “persona de la màxima confiança” per administrar l’herència i regularitzar-la a la qual es referia l’expresident en la carta de confessió era el pare de Mas, un empresari que va morir el 2012 i al qual es va acusar de tenir un compte opac a Liechtenstein.

A tot plegat l’entorn del president no hi respon -“són insinuacions de pamflets”-. De fet, la informació del diari de Planeta cita fonts judicials malgrat que el cas de l’herència andorrana no s’instrueix enlloc.

El que sí que s’investiga, concretament el jutge Pablo Ruz a l’Audiència Nacional, és el patrimoni i els moviments en paradisos fiscals (entre 15 i 55 milions) de Jordi Pujol Ferrusola. D’aquí dues setmanes rebrà un complet informe de l’Agència Tributària que pot fer avançar la instrucció i no es descarta que esquitxi nous membres de la família. El cas de les ITV, pel qual s’han imputat Oriol Pujol i la seva dona, segueix el curs en un jutjat ordinari.

Un moment intern difícil a CDC

El partit espera que Pujol s’expliqui i que renunciï “més aviat que tard” als càrrecs de president fundador de CDC i CiU, que li reserven cadira als òrgans executius. Tot i això, des de divendres diuen que no en tenen notícia. Rull insistia que li demanaran “explicacions” formals i que “comparegui” al partit, però mirava endavant i demanava “refundar” CDC per fer net i enterrar el pujolisme. El cert, però, és que altres dirigents apunten que obrir ara, en un moment estratègicament delicat i de desànim de les bases, un procés així és situar-se a l’ull de l’huracà. El tallafoc hi ha de ser però no pot arrasar-ho tot. De fet, la refundació ha començat en part. Mas sabia què passaria amb els Pujol (abans que Oriol Pujol renunciés es va reunir amb el pare i divendres hi va parlar) i diverses fonts apunten que, en un procés no exempt de tensions i reservat a un reduït nombre de dirigents, va triar Rull per comandar CDC divendres per transmetre una imatge de trencament amb el passat. S’apunta que no és fútil que al nou comitè de direcció (que complementa l’executiva i dilueix l’actual secretariat permanent) no hi hagi, per exemple, Felip Puig, que va arribar a sonar per prendre el relleu de Pujol i que és un dels més vinculats als Pujol en tots els nivells.

Cap reunió a la vista

Davant la JNC, que va liderar, Rull insistia que el país està “per damunt de qualsevol persona, per rellevant que hagi estat”, i que toca “posar-se al dia en molts temes”, entre els quals “refermar el compromís social i una manera de fer política, honesta, transparent i útil per a un projecte de llibertat de Catalunya”. El debat haurà d’esperar. Avui no es reuneix cap òrgan de CDC i la direcció, on hi ha Pujol, ho farà ja al setembre. Esperen que no hi sigui i que el tallafoc hagi fet efecte i hagi protegit el procés.

stats