Ara Premium 27/11/2012

Mas ofereix consulta a ERC a canvi d'estabilitat

Consulta a canvi d'estabilitat. Aquesta és la contrapartida que exigeix Artur Mas a ERC per pactar una entesa de legislatura. Mentrestant, a CiU prosperen retrets per la campanya electoral

Oriol March / Roger Mateos
4 min
EL DIA DESPRÉS 
 Mas va comparèixer a la seu d'Unió acompanyat de Duran i Lleida després de la reunió de les cúpules de CiU l'endemà del 25-N.

BarcelonaLa patacada electoral de CiU va deixar cares llargues i posats tristos entre els dirigents de la federació. Passar de 62 diputats a 50 no és un tràngol fàcil de pair i va ser en aquest context que ahir, l'endemà de les eleccions, es van reunir -primer per separat, després de manera conjunta- les cúpules dels dos partits per analitzar els resultats del 25-N. La idea forta que van voler transmetre Artur Mas i Josep A. Duran i Lleida és que CiU ha rebut el mandat de governar Catalunya però amb una responsabilitat "parcial". Per completar-la, es necessita que un altre parit s'arremangui i comparteixi amb els nacionalistes el desgast d'una obra de govern que tornarà a passar per les retallades pressupostàries fins que se celebri la consulta.

Amb la vista posada clarament a establir un pacte amb ERC -sense descartar el PSC, amb qui també s'obriran converses les pròximes setmanes-, Mas va oferir a Oriol Junqueras un full de ruta clar cap al referèndum d'autodeterminació a canvi d'estabilitat al Parlament, sense concretar si ERC entraria al Govern o no. "Seria molt bonic arribar només a un acord per la consulta", va afirmar el president en funcions amb un deix d'ironia. Mas no vol quedar-se sol amb els ajustos -que aquest any poden arribar al 20% del pressupost i que són en bona mesura responsables de la davallada nacionalista- i exigeix coresponsabilitat als republicans. Consulta a canvi de desgast, en resum.

Adéu a la geometria variable

L'escenari postelectoral, amb la governabilitat molt més complicada que en l'anterior legislatura, fa que Mas hagi enterrat definitivament la geometria variable que li va permetre aprovar, entre altres coses, els pressupostos amb el PP, el pacte fiscal amb ERC i ICV i les lleis òmnibus amb col·laboracions parcials de gairebé tots els partits. Ara les opcions de CiU només són dues: els republicans o els socialistes. L'aposta ferma per la consulta fa pensar immediatament en els de Junqueras, però ahir Duran no va descartar el PSC, amb qui va intentar -sense èxit- fer front comú per rebaixar la proposta de pacte fiscal.

"No renunciaré al referèndum per pactar amb els socialistes", va prometre Mas, que considera que el panorama polític actual li dibuixa una situació "més clara però molt més complicada". No hi ha més sortida que el pacte, sigui amb qui sigui.

Aquest pacte ha d'anar destinat a preservar els pilars bàsics de l'estat del benestar, mantenir estabilitat al Parlament i fer front a un PP amb majoria absoluta a Madrid que té la clau de les transferències estatals en matèria de finançament. En aquest sentit, Mas va considerar que no li semblaven "malament" les propostes de Junqueras -recuperar successions i impost a la banca, entre d'altres- de cara a arribar a una entesa postelectoral.

Malgrat això, els dirigents de CiU s'afanyen a dir que l'escenari és encara "prematur" per definir aliances i, encara més, per dir si ERC hauria d'entrar al Govern amb un número concret de conselleries. Això sí: tots els membres de l'executiva nacionalista consultats adverteixen que tant els republicans com el PSC voldran "escenificar" una negociació i collar Mas per pactar.

Anàlisi moguda dels resultats

El discurs oficial dels nacionalistes indica que els resultats del 25-N no són els que s'esperaven -no s'acosten ni de bon tros a la "majoria excepcional" a què aspirava Mas-, però ahir el president en funcions va voler destacar que CiU només ha perdut 98.000 vots després de dos anys de retallada general.

Portes endins, però, l'anàlisi no es queda aquí. El comitè de govern d'Unió va reunir-se ahir al matí per valorar els resultats. Duran, segons fonts democristianes consultades per l'ARA, va prendre la paraula per fer una petició explícita als seus correligionaris: cal donar suport al president. El líder d'Unió va comentar que no tindria sentit discutir si va ser oportú avançar les eleccions després del cop de porta de Mariano Rajoy al pacte fiscal. Cal fer pinya, per tant, amb Mas.

No obstant això, dins de la direcció democristiana van sentir-se intervencions que qüestionaven aspectes d'estratègia de la campanya dirigida per Lluís Corominas i pilotada molt directament per Francesc Homs. Una de les crítiques es basava a considerar que l'accent en la meta de l'estat propi -la campanya es va tancar al Palau Sant Jordi desplegant un mosaic gegant amb els colors d'una estelada- ha convertit CiU en una segona marca independentista, i molta gent ha optat per votar "l'original", és a dir, ERC. Un segon retret és que s'han volgut posar tots els ous al cistell de l'eix nacional i s'ha obviat l'eix social.

A can Convergència, en canvi, fan una lectura ben diferent de com s'han pogut perdre 12 escons en unes eleccions en què Mas s'havia proposat assolir la majoria absoluta. Dirigents de CDC no amaguen en privat la seva irritació amb el paper que va jugar Duran just abans de la campanya. El fet d'haver qüestionat públicament la meta de la independència, argumenten, va comportar un transvasament cap a Junqueras d'un bon nombre d'indecisos nacionalistes. Mas, d'altra banda, va procurar durant tota la campanya evitar la paraula independència en els seus discursos. Només en un míting a Vic es va deixar anar i va utilitzar el terme. Mas i Duran havien pactat just abans de la campanya posar l'èmfasi en la consulta i el dret a decidir, per evitar contradiccions en l'horitzó nacional. Caldrà veure ara si les negociacions per formar govern amb ERC reobriran les tensions dins la federació.

5 perquè de la davallada electoral que ha patit CiU

  1. CiU confiava en el territori per augmentar els resultats, però a Tarragona ha perdut dos escons en l'estrena d'Albert Batet com a cap de llista.
  2. Els nacionalistes van vèncer el 2010 al Baix Llobregat, però aquesta vegada no han estat capaços de repetir-ho. Hi han perdut vora 27.000 vots.
  3. La caiguda a Barcelona, on CiU ha perdut 9 escons i 100.000 vots respecte a l'any 2010. La federació ha vist reduïts un 8% els seus vots a la demarcació.
  4. Lleida tampoc va ser una plaça propícia per als anhels de creixement dels nacionalistes. A CiU se li ha escolat un diputat en aquesta demarcació.
  5. A Barcelona ciutat CiU ha perdut una mica més de 20.000 vots i gairebé un 7% dels sufragis. El PP ha aconseguit ser segona força en aquesta plaça.
stats