25-N EL PROGRAMA DELS NACIONALISTES

CiU fixa la consulta per a la pròxima legislatura i es compromet amb l'austeritat de la UE

Un estat propi "per viure millor"

Per primera vegada a la seva història, CiU fixa un horitzó que desborda el marc constitucional espanyol. L'estat propi dins la UE és el principal reclam del full de ruta dels nacionalistes per al 25-N.

Quan Artur Mas va convocar, durant el seu discurs al debat de política general, eleccions anticipades per al 25-N, tots els ressorts dels partits es van activar per fer els programes electorals a corre-cuita. La legislatura agonitzava des del no de Mariano Rajoy al pacte fiscal, però l'avançament electoral -i més tenint en compte l'hermetisme de Mas en les grans decisions- encara no es podia donar per fet. Un cop concretat, el dret a decidir va centrar les discussions en el si dels partits a l'hora de traçar els seus fulls de ruta. Ahir CiU i PSC van presentar uns programes marcats per l'acceleració nacional que ha viscut Catalunya en l'últim mes i mig.

Els nacionalistes basen el seu full de ruta -que ocupa 150 pàgines- en els discursos que ha pronunciat Mas des de la Diada: estat propi dins la Unió Europea, construcció de grans majories socials, consulta d'autodeterminació durant la pròxima legislatura i manteniment del rigor pressupostari en el marc d'austeritat que impera al continent. "Si volem una Catalunya capdavantera, necessitem un estat que ens defensi i que ara mateix no tenim", va assegurar ahir el president de la Generalitat en la presentació del programa. El document, que obvia el marc constitucional espanyol, s'emmiralla en el pla Europa 2020 que va aprovar la UE fa un parell d'anys. La màxima "No estem a Europa: som Europa des de fa 1.000 anys" és innegociable per a Mas.

La transició nacional

Estat propi, estructures d'estat i consulta la pròxima legislatura

La transició nacional que el candidat de CiU va anunciar al seu discurs d'investidura tenia una primera estació clara: el pacte fiscal. Però Mariano Rajoy, segons el programa electoral, va expressar un "no rotund" tant al nou model com, "per damunt de tot", a una hipotètica negociació". Això va obrir un nou escenari basat en el dret a decidir.

"És hora que Catalunya iniciï el seu propi camí", proclama el full de ruta dels nacionalistes, que raona l'aposta per l'estat propi com una oportunitat per ser un "poble normal" entre els països i les nacions del món. Un argumentari que evita la paraula independència -Mas sosté sempre que pot que és una paraula caduca per al món actual- però que recull les essències de la ponència política del congrés de CDC del març, on es fixa l'estat propi com a prioritat per a la supervivència de Catalunya. "Una nació sempre necessita un estat que l'acompanyi", sosté el programa de CiU.

I, en aquest sentit, Espanya no és l'estat que el Principat necessita, segons els nacionalistes. Per allunyar el temor a la ruptura -que el PP alimenta des del govern espanyol i des de la delegació territorial catalana-, CiU deixa clar que una Catalunya sobirana "seguirà tenint forts vincles amb Espanya" i condiciona la viabilitat del projecte a un "lideratge fort". En altres paraules: majoria absoluta el 25-N, condició gairebé sine qua non per als inquilins de Palau a l'hora d'impulsar el procés cap a l'estat propi.

Mentre arriba la consulta -que se celebrarà la pròxima legislatura "d'acord amb la legalitat que s'esdevingui"-, els nacionalistes es comprometen a impulsar estructures d'estat per arribar al referèndum amb la feina mitjanament feta. Això sí, puntualitzen que "la construcció d'estructures d'estat no és un objectiu en si mateix". En total, es plantegen 105 estructures d'aquest tipus.

El rumb cap a l'estat propi -i aquesta és una altra obsessió del president- no es vol desvincular de l'eix social. "És una necessitat per viure millor", sosté el programa, que dibuixa millors prestacions per a la gent gran i "millors polítiques socials" en una Catalunya sobirana.

Els primers objectius

Hisenda pròpia, llei de consultes i projecció exterior, les prioritats

Una de les primeres coses que farà Mas si torna a governar -com indiquen totes les enquestes- és demanar permís a Madrid per fer la consulta. Si, com es preveu, li diuen que no, accelerarà la llei de consultes catalana, que ja està molt embastada.

Mentrestant, CiU es compromet a desenvolupar una Hisenda pròpia que "transformi l'Agència Tributària de Catalunya en una administració tributària que recapti i gestioni tots els recursos generats a Catalunya per tal de poder garantir el progrés econòmic i les polítiques socials del nostre país". La Hisenda pròpia unilateral havia generat tensions dins de CiU quan es debatia el pla B del pacte fiscal, ja que Unió no ho veia amb bons ulls. Però finalment els democristians han acceptat tant aquest punt com l'estat propi que defensen Mas i els seus.

La projecció exterior catalana també serà una prioritat, però no es preveu explícitament la creació d'una conselleria d'Exteriors. Segons fonts de CiU, el pròxim Govern podria incorporar a una nova conselleria de Presidència les atribucions d'Exteriors, que aquesta legislatura ha estat en mans d'Unió.

El marc europeu

L'aposta d'Europa 2020 com a primer pas per ser a la UE

CiU vol que Catalunya sigui un alumne avantatjat del programa Europa 2020 que la UE va aprovar fa un parell d'anys i que inclou els següents objectius: taxa d'ocupació de les persones d'entre 20 i 64 anys del 75%; percentatge d'inversió en recerca que sigui del 3% del PIB; que les renovables representin el 20% del total de l'energia; que la taxa d'abandonament escolar sigui del 10%; i que el nombre de persones en risc d'exclusió social a la UE es redueixi en un 25% el 2020.

"El que hem de fer des de Catalunya és vetllar pel compliment dels requisits i objectius que se'ns demanen des d'Europa", sosté el programa de CiU amb la vista posada en una hipotètica entrada a la UE.

Rigor pressupostari

Dèficit zero sense incloure un impost a les grans fortunes

CiU ja no es pot escudar en el desconeixement de les finances catalanes per justificar les retallades. Sap que a la caixa de la Generalitat les tensions estan a l'ordre del dia i el programa es compromet al dèficit zero "sense posar en perill l'estat del benestar". Els pressupostos catalans es faran "en funció de les necessitats reals del país" i reduiran la despesa en tot allò "que no tingui a veure amb les polítiques socials ni amb el foment de l'economia".

Pel que fa al capítol fiscal, els nacionalistes es comprometen a "menys pressió individual" quan el context econòmic ho permeti, però no hi ha ni rastre de l'impost a les grans fortunes que va defensar Mas al debat de política general del 2011. CiU, això sí, dóna suport a un tribut sobre les transaccions financeres que s'implanti a Europa. No obre la porta a recuperar l'impost de successions, com li demana l'esquerra.

Estat del benestar

Seguretat social catalana i lluita contra l'atur des de la Generalitat

Els nacionalistes asseguren que "correspondrà a Catalunya la direcció i tutela de les entitats gestores i serveis comuns de la seguretat social" i afirmen que la Generalitat assumirà "la gestió de la Tresoreria General de la Seguretat Social i de les cotitzacions per fer un mercat de treball més dinàmic".

La lluita contra l'atur, que és "prioritària", es vol combatre amb un marc català de relacions laborals. Una altra estructura d'estat.

Més continguts de