Els partits ajornen el debat del percentatge que faria guanyar

Mas no plantejarà la discussió fins que convoqui la consulta
MARC COLOMER / ROGER TUGAS

Moment d'exhibir i celebrar l'acord de la transversalitat del catalanisme sobiranista. Els serrells, que en queden, per a més endavant. Aquest va ser el missatge que va llançar el president de la Generalitat, Artur Mas, als líders parlamentaris de CDC, ERC, ICV-EUiA i la CUP durant la cimera al Palau de la Generalitat d'abans-d'ahir, que va servir per acordar la pregunta i la data per al referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Mas tallava així d'arrel un debat incipient que posaven damunt la taula la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i el diputat de la CUP Quim Arrufat. Aquesta va ser l'escena que es va viure a la reunió, segons diverses fonts presents a la cimera consultades per l'ARA. De manera que entre els serrells de l'acord per al referèndum del 9 de novembre del 2014 hi figura l'eventual interpretació dels resultats en cas que la votació pugui tirar endavant -malgrat el rebuig radical del govern espanyol del PP-, un factor més determinant encara davant una doble pregunta encadenada que complica el còmput dels resultats. Això és: quina majoria caldrà per donar per bona l'opció de l'estat independent?

Aquesta serà una qüestió que, segons les mateixes fonts, Mas va assegurar que s'haurà de debatre i acordar tan bon punt firmi el decret de convocatòria del referèndum.

Confusió interpretativa

Sense anar més lluny, ahir la secretària general d'ERC, Marta Rovira, sortia del carril preestablert en assegurar que el pacte inclou una lectura peculiar dels resultats. Així, segons Rovira, només que el sí s'imposés en la primera pregunta -"¿Vol que Catalunya sigui un Estat?"- i a la segona -"¿Vol que aquest Estat sigui independent?"-, la independència ja seria l'opció vencedora. Per entendre la mecànica, segons la interpretació de Rovira, posem-hi uns percentatges ajustats: 51% de en la primera pregunta i 51% de en la segona implicaria que la independència hauria significat un 26% del total de vots. Efectivament, complicaria, per no dir que faria inviable, presentar-se davant la comunitat internacional.

El cert, però, és que, si fem cas del que indica l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió del novembre, no estem en un escenari tan ajustat, ni de bon tros. El 48,5% dels catalans trien la independència com a opció preferida, davant el 21,3% de partidaris d'un estat federat i el 24% de partidaris del manteniment de l' statu quo o fins i tot la recentralització. La resta, el 6,2%, indecisos o abstencionistes. Si traslladéssim aquesta fotografia a la consulta tal com està plantejada -suposant que els compartiments fossin estancs, cosa del tot improbable-, guanyaria la independència amb un 51,7% del total de vots. Esclar, però, que aquesta és una simulació que només permet treure una única conclusió: per a la victòria de l'estat independent és clau una mobilització inequívoca dels partidaris de l'estat independent.

Majories qualificades per veure

Però el debat que queda pendent, a més del còmput dels resultats, és si els partits catalans s'imposen alguna mena de majoria qualificada. De fet, aquesta bé pot ser una de les qüestions susceptibles de ser negociades amb l'Estat. De la part catalana, tant CiU com ICV i la CUP parlen de majories qualificades sense concretar, però que situen al voltant del 55% de vots a favor explícitament de la independència, que és el que la UE va imposar per a Montenegro. Tant el president, Artur Mas, com el líder ecosocialista, Joan Herrera, han afirmat en més d'una ocasió que un pas com la constitució de Catalunya com a nou estat d'Europa no es pot fer amb el suport de la meitat justa dels electors, sinó que ha de portar a darrere l'aval de majories més robustes.

Això formarà part dels debats a la comissió parlamentària del dret a decidir, que el PSC va instar ahir a liquidar. Serà en el marc de la comissió que es fixaran tant els percentatges de participació necessaris -el Consell Assessor recomana no fixar cap mínim tot i que la UE va imposar el 50% a Montenegro- com el percentatge per donar per bona l'opció guanyadora. En qualsevol cas, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va considerar ahir en declaracions a Catalunya Ràdio que especular ara sobre el quòrum o les majories necessàries per donar per vàlida l'opció guanyadora "no condueix a res".

Més continguts de