Ara Premium 20/08/2014

El secret bancari andorrà, el gran debat d’estat

El cas Pujol reobre el vell enfrontament entre hotelers i banquers

Albert Martín Vidal
3 min

BarcelonaEls analistes parlen sovint del secret bancari com “la gallina dels ous d’or” per als paradisos fiscals. En virtut d’aquest secret, blindat per llei, els bancs podien negar-se a donar informació sobre els seus clients. Andorra, que ja va fer un important canvi l’any 2010, viu ara una pugna entre els partidaris d’enterrar el seu passat com a paradís fiscal i els que volen mantenir una protecció especial dels clients dels bancs. Aquestes són algunes de les qüestions obertes en el cas.

Quan es considera que un país és paradís fiscal?

El president del Consell General d’Economistes d’Espanya, Valentí Pich, explica que un paradís fiscal és un territori amb “una baixa tributació” i “una legislació que garanteix l’anonimat dels titulars de les accions de les seves empreses”. Així, els propietaris de les societats poden operar de manera anònima.

Andorra és un paradís fiscal?

No ho és. Segons explica Pich, el requisit bàsic d’un paradís fiscal és l’opacitat i l’absència de tractats d’intercanvi d’informació amb altres països. I Andorra va firmar amb Espanya un acord d’aquestes característiques l’any 2010 i va abandonar així la categoria de paradís fiscal.

Què és l’intercanvi d’informació?

És un acord entre estats pel qual poden demanar-se informació sobre presumptes evasors fiscals. En el cas d’Andorra amb Espanya es va firmar l’any 2010 i va entrar en vigor el 2011. No es tracta d’un flux d’informació sense requeriment, sinó que hi ha d’haver un requeriment previ. Antonio Durán-Sindreu, expresident de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals, considera que seria “òptim” que aquesta informació es compartís sense petició prèvia. Andorra, com Suïssa, es troba en una situació intermèdia segons la qual dóna informació en els casos en què se li demana.

Andorra pot negar-se a donar informació?

Sí. Perquè un jutge andorrà obligui un banc a facilitar informació s’han de donar dues condicions. D’entrada, ha de quedar clar que no es tracta d’una petició generalitzada, sinó fruit d’una investigació fiscal sobre un cas concret. A més, el jutge andorrà ha d’apreciar prou indicis que s’ha comès un delicte fiscal. Andorra manté així una certa autonomia en la qüestió.

Andorra és partidària de facilitar la informació?

El posicionament polític del govern d’Andorra ha estat en els últims anys orientat a enterrar el seu passat com a paradís fiscal per poder ser un estat associat a la Unió Europea. No obstant, el cap de govern, Antoni Martí, ha manifestat que “s’ha de parlar amb la banca i coordinar”, en referència a la força del sector financer al país.

El cas Pujol ha reobert la pugna entre els dos sectors més potents del Principat d’Andorra: els hotelers, partidaris que es faciliti la informació i de trencar definitivament amb el passat, i el financer, que té en el secret bancari un gran actiu. “El sector turístic s’ha trobat durant anys que quan volia invertir a França o Espanya tot eren problemes per la seva condició de paradís fiscal, i vol acabar amb aquella etapa”, explica Valentí Pich. “Volen una Andorra normal, a l’europea”, afegeix.

Però la situació és delicada, perquè la banca vol el contrari. Segons la Cambra de Comerç Andorrana, el sector representa el 16% del PIB del país. El Confidencial ha publicat que Hisenda creu que a Andorra hi ha 25.000 milions d’euros evadits de ciutadans espanyols.

Què es juga Andorra en el cas Pujol?

Segons Antonio Durán-Sindreu, l’estat pirinenc s’hi juga “el seu prestigi”, perquè “si no accedeixen a aportar la informació donarien la imatge d’un paradís fiscal”. Aquest expert assegura que Andorra “està intentant europeïtzar-se i oblidar l’antiga Andorra”.

Durán-Sindreu recorda, a més, que Andorra és molt dependent de França, un país amb el qual ultima ara l’acord per evitar la doble imposició tributària que posteriorment vol tancar amb Espanya.

Per què els clients hi porten els seus diners?

La raó principal per portar els diners a un paradís fiscal és l’opacitat total que garantien als clients. En el cas d’Andorra, aquesta opacitat s’ha anat diluint amb els acords d’intercanvi d’informació. També hi juga un paper important la baixa tributació que hi ha en aquests estats, normalment petits. Els bancs de territoris offshore no atrauen necessàriament capitals provinents d’activitats il·lícites: també atrauen rendes d’activitats lícites que no es volen declarar o diners perfectament regularitzats amb les autoritats fiscals.

stats