Tots alhora!

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsVa ésser massa alegria! El poble, embriac de possibilitats, cregué tenir ja, en la seva mà tancada, totes les realitzacions de la seva alliberació. Banderes i gallarets, fanals i cançons al vent. Orgull de la pròpia força inusada. Fraternització impossible dels explotats i d’aquells que, per por, aparentaven no voler ésser ja mai més explotadors. 14 d’abril del 31; massa alegria, i segons el vell proverbi, “amb les glòries se n’anaven les memòries”. Però el passat -tot un passat- no es destrueix només que amb cançons i gallarets. De seguida que “els d’abans” van adonar-se que l’alegria no deixava adonar-se al Poble que un edifici sòlid no pot ésser aixecat sobre fonaments podrits, se’ls va passar la por que els tingué, durant els primers dies del nou règim, acorralats en els més amagats racons de llurs palaus, convents, bancs i sagristies, com a bestioles en llurs llodrigueres. [...] Als pocs dies de proclamada la República tenien encara por que fossin aixecades guillotines a la Porta del Sol i a la Plaça de Catalunya; al cap, però, de no gaires setmanes, ja eren ells qui parlaven fort, criticant-ho tot, i quan va ésser instituïda aquella peregrina Comissió de Responsabilitats [...] no tenia mai proves suficients per a jutjar als que, sens dubte ni equivocació possible, havien traficat amb la sang i la suor del poble, [...] Comprengueren que aqueix 14 d’abril, a poc que s’esforcessin, podia ésser convertit en decoració externa, sense fons, a manera de decoració de teatre. Decidiren així, no solament tornar al passat, sinó fer-se pagar, a bon preu, llurs inútils terrors. [...] Enyorar el que no ha estat és, de totes les tasques inútils, la més vana. No plorem, doncs, sobre aquella alegria, excessivament ingènua, del 14 d’abril. [...] Segon 14 d’abril de guerra, i de les de fa set anys i les d’en fa dos, i, durament, sense blaneses, que serien traïció als caiguts en les trinxeres: tots alhora contra els enemics emboscats en les nostres pròpies files!