Ara Premium 30/12/2014

La ‘troica’ suspèn el rescat a Grècia fins que hi hagi nou govern

La borsa perd un 4% i contagia l’Íbex-35 i el mercat italià

Dani Sánchez Ugart
3 min

BarcelonaLa pressió dels creditors internacionals a Grècia va començar ahir tan aviat com es va saber que hi hauria eleccions anticipades el 25 de gener. La troica, formada pel Fons Monetari Internacional (FMI), la Comissió Europea (CE) i el Banc Central Europeu (BCE), va afanyar-se a reaccionar a la notícia, amb diferent intensitat. L’FMI va ser el més expeditiu. Sense entrar a valorar el nou escenari, el director de comunicació de la institució, Gerry Rice, va explicar en un breu comunicat que “les negociacions amb les autoritats gregues” per al pagament de l’últim tram del segon rescat al país hel·lè se suspenien fins a la formació d’un nou govern. Això vol dir que Grècia deixarà de rebre els diners destinats a aquest rescat, com a mínim fins al març, quan hi hagi un nou executiu, però, segons Rice, el país “no afronta necessitats de finançament immediates”.

Ara bé, si el país no s’afanya a formar nou govern, i aquest govern no aprova les mesures d’ajust que li demana la troica (les mateixes que van fer saltar del govern Andonis Samaràs), aquest tram del rescat podria no arribar mai, i, de retruc, es reobriria la crisi de l’euro. Conscient d’això, i de les elevades possibilitats que té Syriza de guanyar els comicis, el comissari europeu d’Economia, Pierre Moscovici, va emetre ahir mateix un altre comunicat en què demanava directament que el guanyador de les eleccions tingui un “fort compromís amb Europa” i amb el “necessari procés de reformes encarades al creixement”, un punt que va considerar “essencial”.

El BCE, per la seva banda, va ser l’únic dels integrants de la troica que va optar per mantenir distàncies amb el procés electoral que ara s’obre a Grècia. “Ara correspon a l’electorat grec decidir sobre la futura composició del Parlament i el govern. No interferirem o comentarem sobre aquest procés democràtic”, va afirmar la institució, que es va limitar a afegir: “Esperarem les opinions i suggeriments de les autoritats gregues sobre com procedir amb la revisió [del rescat], i ho discutirem amb la CE i l’FMI”.

Repercussió en els parquets

Aquest avançament electoral ja es va deixar notar ahir als mercats. La borsa grega va arribar a caure un 11% durant la sessió, tot i que va moderar la davallada fins al 3,91% al tancament. Aquesta nova caiguda fa que, fins ara aquest any, el parquet d’Atenes hagi perdut un 29% del valor, un fet que el situa com el mercat europeu de renda variable que ha evolucionat pitjor, només superat pel de Moscou, amb un descens acumulat del 42% aquest any. Pel que fa al mercat de deute, el bo a 10 anys grec va escalar més d’un punt, fins a situar-se en el 9,638%, des del 8,499% de l’obertura.

Tot plegat va tenir un impacte en la resta de borses europees, i l’Íbex-35, de referència a Espanya, va caure un 0,84%. Aquesta caiguda va situar l’indicador al capdavant de les davallades europees, només per darrere de la Borsa de Milà, que va caure un 1,1%. Tot i així, la caiguda al tancament va ser considerablement més petita que la que l’Íbex va protagonitzar a mig matí, després de conèixer-se l’avançament dels comicis, quan va arribar a caure un 2%. Els valors espanyols que més van caure al mercat de renda variable van ser Bankia, amb una caiguda del 3,63%; el Banco Popular, amb un descens del 2,62%; Acciona, que va caure un 2,61%, i Sacyr, que va caure un 2,59%. Només es van mantenir en positiu Dia, amb una revalorització de l’1,74%; ArcelorMittal, que va pujar un 0,54%, i Grifols, amb uns guanys del 0,33% en la sessió. A la resta d’Europa, la Borsa de Londres va pujar un 0,22% i París un 0,37%, mentre que Frankfurt es va quedar gairebé pla.

stats