En direcció contrària
Ara Premium 12/03/2015

Els dos Vallesos volen la seva àrea metropolitana

El lobi territorial Fem Vallès demana deixar de ser un satèl·lit de Barcelona

Marc Serrano I òssul
5 min
Imatge del Parc Rural dels Gallecs, al costat de l’AP-7. Es tracta de 733 hectàrees que inclouen sis municipis: Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Parets del Vallès, Lliçà de Vall, Montcada i Reixac i Palau-solità i Plegamans.

SabadellMentre a Catalunya s’obren pas noves comarques a cops de colze dins el mapa que el geògraf sabadellenc Pau Vila va dibuixar als anys 30 per a la Generalitat republicana, que Franco va esborrar i que Pujol va repescar, patronals d’empresaris i entitats dels dos Vallesos volen crear un ens supracomarcal. Una àrea metropolitana pròpia diferenciada de la de Barcelona: l’Àrea Vallès.

El 1988 van aparèixer els Plans de l’Estany i d’Urgell i l’Alta Ribagorça, però la cosa no s’ha aturat. D’aquí poc més d’una setmana -el diumenge 22 de març- la gent del Moianès ha de beneir esdevenir la quaranta-dosena comarca del Principat estricte, amb el permís del Constitucional. El Lluçanès haurà d’esperar poc més -fins al 26 de juliol, sabíem ahir-, i ja piquen a la porta mitja dotzena d’altres comarques que emergien a l’informe Roca del 2000. Fins i tot la divisió provincial espanyola del 1833 la rellevaran un mínim de set vegueries quan es desencalli la llei de governs locals, que hi ha de posar ordre i que està en tràmit des de fa quasi dos anys.

Dins aquest debat, la plataforma Fem Vallès, empesa per tres patronals i el think tank Via Vallès, demana fusionar els consells i consorcis dels Vallesos (no pas les comarques en si mateixes) per crear l’anomenada Àrea Vallès, una macrocomarca que reconegui amb entusiasme el lideratge de Barcelona, però que es desempallegui del rol de satèl·lit de l’actual Àrea Metropolitana (AMB), renascuda el 2010, que ja mossega set municipis del Vallès Occidental sud fins a les portes de Sabadell. Que la tracti de tu a tu.

No volen ser menystinguts

La iniciativa vol que l’AMB s’enretiri del Vallès, però que abraci tot el Baix Llobregat. “Agafa Martorell i deixa Cerdanyola”, ho sintetitza l’arquitecte Manel Larrosa, de Via Vallès. La zona mereix, diu, el “tractament específic” d’una “institució de més nivell”, és a dir, un únic “consell comarcal amb competències metropolitanes”, un òrgan de gestió tècnic -no polític- que atorgui “categoria d’adult” al continu físic i humà del corredor vallesà. Un “interlocutor potent” d’altres instàncies que l’administri amb eficiència, afegeix Larrosa. Demanen una veu pròpia, única i més forta, amb més competències i recursos que exerceixi de peça prelitoral autònoma d’una regió barcelonina en xarxa, no radial, sí equilibrada. I que alhora no menystingui ni trossegi l’enorme factoria que batega rere Collserola, “la densitat productiva més gran del sud d’Europa”, afirma Manel Larrosa de Via Vallès.

Larrosa planteja tres organismes forts dins aquesta Gran Barcelona: la dita Àrea Vallès, l’àrea metropolitana amb el Barcelonès i el Baix Llobregat, i el Maresme sol, “la continuació del 22@”. Unir les cinc comarques en una única àrea metropolitana seria “aberrant” i “ingovernable”, assegura. “L’agrupació supramunicipal ha de ser còmoda”, i titlla el perímetre vigent de l’AMB de “desastre tècnic” d’arrel política amb una “visió limitada i antiquada del fet metropolità”.Larrosa confia que Barcelona corregirà un “mal traç” que aboca el Vallès “al no-res”, a les “tenebres” d’una rodalia “molt maltractada”, amb “inversions sempre absents i escadusseres”. També es mostra convençut que la capital sabrà incloure la plana vallesana dins la “dimensió important” -la vegueria- sense arraconar-la, tal com va “esborrar les seves perifèries interiors” amb les rondes als anys 90. “No aspirem a ser cap contrapès de Barcelona”. Ara, rebla: “El que no pot ser és que la B-30 sigui un espai de marginació absoluta”.

Els tres eixos de la proposta plantegen encaixar un Vallès que fa frontissa amb el cor del país dins la nova escala de la capital amb tota la seva potència, “engegar el redreçament de la principal concentració productiva” del país i superar-ne les condicions de “perifèria”. L’Àrea Vallès reclamada tindria comeses similars a les de l’AMB: ordenació territorial, infraestructures, transport, millora dels polígons i medi ambient -amb els residus-, i altres com la coordinació de la formació professional. El sentiment de pertinença als Vallesos actuals és tènue: hi pesen molt més les àrees d’influència de Sabadell i de Terrassa -autèntiques comarques-, que havia arribat a promoure’n una de pròpia, i d’altres ciutats mitjanes com ara Mollet, epicentre de l’anomenat Baix Vallès.

Baix Montseny i Baix Vallès

Al Vallès Oriental hi ha altres realitats precomarcals superposades com el mateix Moianès, el sud del qual encara li pertany, i el Baix Montseny, que n’abasta tota la meitat est. Larrosa defensa que l’Àrea Vallès integraria millor totes aquestes subcomarques com a “àmbits de treball”, ja que en “permetria la doble adscripció”, i posa com a exemple els municipis a l’entorn de la riera de Caldes, a banda i banda del límit entre l’Occidental i l’Oriental: “La frontera no té sentit”, sosté. “El Vallès, històricament, és un”, diu, i convé resoldre “l’errada històrica” de partir-lo, si bé matisa que els dos Vallesos podrien sobreviure sobre el paper: “No cal esborrar-ho. No canviem cap mapa. No pretenem desmuntar el Vallès, sinó donar-li categoria”.

Les municipals seran clau

L’Àrea Vallès és possible, probable? “És responsabilitat del mateix Vallès”, segons Larrosa. Si prosperés, exigiria una llei específica, deslligada de la creació de les vegueries, “identitats territorials” que, adverteix, “tardaran”. Ara com ara, la campanya està recollint reaccions diverses sobre el terreny i, segons Fem Vallès, suports polítics i institucionals notables: “O el discurs de Barcelona ciutat incorpora el fet productiu que hi ha al Vallès, o fa el ridícul. Barcelona ha d’entendre que té una dimensió regional. Això, quan ho expliques a l’alcalde Xavier Trias, ho entén”, apunta Larrosa. La plataforma que agrupa empresaris i entitats dels dos Vallesos anima els consistoris que neixin de les eleccions municipals del maig a posar fil a l’agulla amb l’Àrea Vallès. Val a dir que branda un precedent d’èxit: el projecte Vallès 20x2020, que planteja crear-hi una malla ferroviària amb 20 noves estacions i quatre nodes intercanviadors. L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha decidit estudiar-ho.

Dos territoris lluiten per esdevenir comarques

Moianès

Els 10 municipis que conformen el Moianès -Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d’Oló i Sant Quirze Safaja- celebraran el pròxim dia 22 una consulta per decidir si es converteixen en una nova comarca. Els prop de 12.500 habitants de més de 16 anys estan cridats a decidir el seu futur, amb el dubte entre les poblacions més petites si aquest canvi els podria fer perdre algun servei. El Govern va dir a mitjans de febrer que ho tenia tot enllestit per fer la consulta, tot i que el resultat és incert.

Lluçanès

L’altre referèndum comarcal se celebrarà el 26 de juliol al Lluçanès. La pregunta s’acabarà de decidir en les pròximes setmanes, després que ahir es comuniqués oficialment la data, una decisió adoptada amb els tretze alcaldes de la zona per evitar que la consulta coincideixi amb les eleccions municipals o catalanes. Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt són els municipis que formaran aquesta nova comarca, si els veïns ho aproven.

Una àrea amb la potència del 16,7% del PIB català

Al Vallès Occidental i Oriental hi viuen, sumats, 1.302.000 persones: 899.000 i 403.000 respectivament. És a dir, els dos Vallesos concentren el 17,3% de la població catalana, tot i que només suposen el 4,4% de la superfície total del Principat. Els Vallesos també són una potència econòmica indubtable, ja que produeixen el 16,7% del producte interior brut (PIB) català: 34.227 milions d’euros. El Vallès Occidental és la punta de llança, amb l’11,9% del PIB, gràcies a dues de les ciutats més importants de Catalunya, Sabadell i Terrassa, sense oblidar Sant Cugat del Vallès. El Vallès Oriental concentra el 5,4% del PIB sobretot pels seus dos nuclis principals: Granollers i Mollet del Vallès. Per entendre la dimensió d’aquestes dues comarques soles, 1.300.000 persones és la mateixa població que tot l’Aragó, i produeixen el mateix PIB.

stats