La méteo: si arriben canvis no serà fins avançat el pont

BarcelonaTarda amb temperatures de fa un mes. Un cop més les màximes han sigut molt més de principis de setembre que no pas de principis d'octubre, i això que aquesta comparació està feta agafant com a referència dades des del 2009. D'entre les màximes més altes d'avui destaquen els 30,7 °C de Castellbisbal, els 30,6 de Vinebre, els 30,4 de Lleida o els 30,2 de Granollers. De mitjana hi ha hagut 3,5 graus més dels que tocaria per a l'època.

De fet, en els últims set migdies la temperatura s'ha mogut entre els valors que caldria esperar a mitjans d'agost i els que tocarien a principis de setembre, i això no canviarà fàcilment. No hi ha indicis que la temperatura hagi de baixar de forma notable com a mínim fins al pont del 12 d'octubre. Gairebé tota la primera part del mes d'octubre la passarem amb migdies d'estiu, un fet que ben segur provocarà noves dades rècord, per exemple de superacions de 30 graus a l'octubre.

Pel que fa a l'estat del cel, aquesta tarda de dimecres no és descartable algun ruixat al voltant del Pirineu oriental, xàfecs que no seran gran cosa més que anècdotes. Els pròxims dies potser hi haurà algunes estones de cel més enterbolit o mig tapat, però les pluges continuaran sense aparèixer.

Els primers símptomes de canvi cal buscar-los a partir de dimarts que ve, i no tots els models de previsió hi apunten amb una mínima confiança. Com que ni a curt ni a mitjà termini s'entreveuen canvis, fixem més l'atenció en el llarg termini, però la previsió a més de set dies vista mai és clara, i per ara no hi ha símptomes prou tangibles d'un gir destacable en el temps.

Cal agafar-se al fet que els mapes d'anomalia de precipitació per setmanes que elabora el Centre Europeu de Predicció ja no dibuixen un panorama tan desastrós com el de les últimes deus setmanes. De cara a la setmana que ve les precipitacions ja apunten a ser si més no normals per a l'època a tota la Península, cosa que voldria dir que en algun moment o altre de la setmana es trencaria l'estancament anticiclònic que ja fa deu dies que dura.

La situació d'anticicló és prou forta per evitar fins i tot que les cues de front deixin alguns xàfecs minsos al Pirineu. Els últims deu dies han sigut els més secs a Catalunya des de mitjans del mes de febrer, i això és especialment greu perquè som en l'època de l'any en què més pluja acostuma a caure.