El ple d'aquesta setmana serà l'últim com a diputada d'ERC de Tània Verge, exconsellera d'Igualtat i Feminismes. Però, lluny de rebre bones paraules per tancar la seva etapa política per tornar a la carrera acadèmica, el seu comiat ha comportat un reguitzell de crítiques per part de l'actual consellera del ram, Eva Menor. Ha estat durant la sessió de control al Parlament, quan Verge ha tornat a preguntar a Menor sobre la tasca feta per la conselleria que ara piloten els socialistes. No és la primera vegada que l'exconsellera qüestiona la línia que segueix Menor, sinó que al llarg de l'últim any i mig de legislatura la representant de l'executiu de Salvador Illa ha protagonitzat forts debats amb Verge, que també ha vessat retrets al paper del departament. La batalla d'aquests últims mesos ha acabat aquest dimecres amb tensió: "autocomplaent" i "paternalista" han estat dos dels qualificatius que ha emprat Menor, que també ha topat amb Verge per la visió del feminisme.

L'exconsellera d'Igualtat i Feminismes Tània Verge deixa el seu escó al Parlament. Ho farà després del ple de l'última setmana de gener. "Sempre havia entès el pas a la política com un viatge d'anada i tornada. Casa meva és la universitat i els activismes", ha explicat en una entrevista a RTVE. L'actual diputada d'ERC, catedràtica de ciència política per la Universitat Pompeu Fabra, tornarà a la seva vida acadèmica a la universitat. Verge va assumir la cartera d'Igualtat i Feminismes durant el govern de Pere Aragonès, que va iniciar el 2021 amb l'objectiu de tirar endavant quatre revolucions: la social, la feminista, la verda i la democràtica. Com a primera consellera d'Igualtat i Feminismes de Catalunya, Verge es va proposar que el feminisme arribés a tot el Govern i impregnés la societat. Una de les maneres de fer-ho va ser promovent el llenguatge inclusiu. El plural totis —com a alternativa al masculí 'tots' i al femení 'totes'— o parlar de persones menstruants —per evitar anomenar dones a qui no s'identifiqui amb el gènere femení— van ser alguns dels conceptes que va introduir l'executiu republicà.

L’any 2022 els casos d’abusos sexuals i assetjament a les arts escèniques –la majoria destapats per l’ARA– van empènyer l’Acadèmia del Cinema Català a abordar el problema de la violència sexual al sector. Es va crear un departament per tractar els casos –en van atendre 11 durant el primer any– i ara s’ha presentat un protocol guia, amb mesures molt concretes, per ajudar el sector a lluitar contra les situacions d’abús. El protocol inclou la creació de dues figures que han de permetre reduir la violència masclista i LGTBI: la persona de referència i el coordinador d’intimitat.

El passeig de l'autobús transfòbic dels ultres d'Hazte Oír; una agressió verbal homofòbica en un establiment comercial; uns comentaris lesbofòbics per WhatsApp i, finalment, insults per l'orientació sexual a una policia. Aquestes són les causes que han acabat en multa econòmica a Catalunya durant l'any passat per LGTBI-fòbia. L'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació va obrir durant aquest període sis expedients per aquest motiu i quatre ja han quedat resolts amb sanció econòmica. Pel que fa als imports, només ha transcendit els 20.000 euros a l'entitat ultra madrilenya, que com que va presentar un recurs d'alçada encara no s'ha pagat.

Quinze mesos després de tancar portes per les discrepàncies de les llevadores, el Centre de Naixements de Martorell ha reobert amb més professionals i nous protocols perquè la plantilla respecti sempre les decisions de les dones que pareixen en aquesta unitat pionera a Catalunya centrada en els parts naturals. Aquestes instal·lacions reprodueixen una casa familiar a petita escala amb l'objectiu de buscar el confort i la calidesa d'una llar perquè les mares que ho desitgin puguin parir de manera natural, amb l'assistència de llevadores i lluny de la fredor d'un paritori.

Les cues virtuals de fins a cinc minuts per accedir al codi QR que permet recollir els productes reciclables gratuïts per a la regla reflecteixen la bona resposta social a la iniciativa de la conselleria d'Igualtat i Feminismes. Calces i copes menstruals i compreses reciclables s'han començat a repartir aquest dilluns a les farmàcies catalanes per combatre l'anomenada pobresa menstrual. Tot i que no hi ha dades de quantes dones, d'entre 10 i 60 anys, han retirat un dels tres productes en oferta, des del departament de Tània Verge han comentat que hi ha hagut una molt bona resposta. La recollida es podrà fer durant tot aquest any, i només es podrà fer una retirada per dona.

Junts i el PSOE han pactat la delegació "integral" a la Generalitat de les competències en matèria migratòria i, a l’espera de conèixer la lletra petita del pacte, els dirigents juntaires reivindiquen que permetrà a Catalunya regular els "fluxos migratoris". Aquesta facultat no està a hores d’ara en mans del Govern, que, tanmateix, sí que exerceix competències migratòries amb l’acollida de nouvinguts, la seva integració i, fins i tot, en el procés d’autorització de treball, segons fonts de la conselleria d’Igualtat consultades per l’ARA. Però ¿en què es concreten aquestes responsabilitats? Aquests són alguns exemples.

Diumenge se celebrarà la 32a edició de La Marató de TV3 i per primer cop es dedicarà a la salut sexual i reproductiva, una temàtica que engloba una llarga llista de problemes que afecten sobretot les dones, al llarg de tota la vida. Són patologies sovint poc conegudes i, de vegades, menystingudes o mal tractades des de la sanitat. "Hi ha un històric de menyspreu del cos de les dones que s’evidencia en la manca de recerca, en la incomprensió, en dir que exagerem. Ho hem patit en silenci. Tot just aquesta setmana s'ha descobert l’origen dels vòmits durant l’embaràs! Quants milions de dones ho han patit abans i han anat marejades a la feina? Per això tot el que té a veure amb els nostres cossos és polític", afirma la consellera d’Igualtat i Feminismes, la catedràtica Tània Verge (Reus, 1978). I per això ella, després de passar per un procés d'infertilitat i reproducció assistida que no va acabar amb èxit, s’ha decidit a explicar-ho.

Una xarxa de punts liles per tot Catalunya per alertar de violències masclistes. És una de les 222 accions que planteja el primer pla nacional de prevenció de violències masclistes que aquest dilluns ha presentat la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, que l'ha qualificat de "punt d'inflexió sense precedents" respecte a les nombroses "actuacions fragmentades, puntuals i poc dotades de recursos" que s'han fet els últims anys amb l'objectiu de prevenir les agressions i protegir les víctimes. En dos anys, s'invertiran uns 43 milions d'euros.

Les farmàcies catalanes començaran a repartir productes ecològics per a la regla de manera gratuïta durant el primer trimestre del 2024. Uns 2,5 milions de dones podran anar-hi a recollir unes calces menstruals, una copa menstrual o una compresa de roba descarregant-se un codi QR que és a l'aplicació La Meva Salut i bescanviant-lo a les farmàcies adherides. Es tracta d'una mesura contra la pobresa menstrual pionera a tot el món, ja que Catalunya es converteix en el primer país que reparteix universalment productes menstruals reutilitzables dins d'un pla "ambiciós", "transformador" i "feminista", en paraules de la consellera Tània Verge.

S'ha sentit poc Irene Montero aquesta campanya per l'enfrontament que manté amb la líder de Sumar, Yolanda Díaz. No se li coneix la participació en cap míting. Però, finalment, aquest divendres la ministra d'Igualtat ha acabat entrant indirectament en campanya de la mà d'un soci inesperat: la Generalitat. Convidada pel Govern, Montero ha participat en un acte per fer balanç de les polítiques feministes de les dues administracions al costat de la consellera d'Igualtat, Tània Verge. No ha volgut fer sang amb la seva mala relació amb Sumar, però sí que ha deixat un posicionament polític clar de cara al 23 de juliol: vol que el govern de coalició espanyol continuï i que ho faci amb el suport de la "majoria plurinacional" que l'ha sustentat. És a dir, amb partits com ERC.

Per lluitar contra la discriminació física que pateixen majoritàriament les dones, el Govern prepara un pla pilot per seleccionar amb currículums cecs el personal per a la Generalitat, amb la voluntat que les empreses privades en copiïn la idea. Aquesta és una de la seixantena de mesures incloses dins del pla d'acció per combatre la pressió estètica, un "problema estructural del patriarcat" que impacta en la salut mental i física de moltes dones, ha afirmat la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, a la presentació de la iniciativa. Ha assegurat que la iniciativa és "pionera a nivell internacional" perquè té un abordatge integral i ataca les causes i les conseqüències d'aquesta violència simbòlica cap a la dona. El Govern preveu aprovar el pla en una reunió del mes d'abril i el dotarà amb un pressupost de 12,6 milions d'euros per als pròxims quatre anys.

Entrevistem la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, en plena batalla per la llei del només sí és sí.

“En la meva trajectòria com a pubilla mai m'he sentit cosificada o jutjada pel meu físic, sinó tot el contrari: sempre m’he sentit acollida, valorada i respectada per poder-me expressar lliurement”. Amb aquestes paraules, Gemma Giménez Riera, recentment escollida Pubilla de Catalunya de l’any 2022, defensa la vigència del pubillatge avui dia davant les opinions que creuen que és una tradició arcaica amb valors caducs i obsolets.

La violència sexual creix i supera les xifres d'abans de la pandèmia. Els Mossos han investigat més de 3.200 casos des de principi d'any, un 25% més que el 2019, un any de referència no marcat per les restriccions pel covid que hi va haver el 2020 i encara l'any passat. El balanç l'han fet els departaments d'Interior i Feminismes a quatre dies del 25-N, el Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència contra les Dones, i enmig d'un moment tens als tribunals pel degoteig de rebaixes de penes als violadors. La Generalitat veu l'increment preocupant, tot i que també l'interpreta en un context d'augment dels casos que es denuncien: "Té una part positiva, la convicció que les dones senten que hi ha més suport, més espais amables. D'altra banda, ens reafirma el drama", ha subratllat el titular d'Interior, Joan Ignasi Elena.

Un equip de psicòlogues especialitzades atendrà per telèfon les dones que hagin sigut víctimes d'agressions sexuals, independentment de si són atacs recents o de fa temps. Es tracta d'una mena de torn d'ofici com el que existeix en l'advocacia, que ofereix atenció les 24 hores dels 365 dies l'any. L'objectiu és "no deixar sola cap dona", ha dit la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, en la presentació del nou model d'abordatge d'aquest tipus de violència masclista, el de més prevalença i, per contra, un dels més invisibilitzats. Una enquesta del 2019 del departament d'Interior assenyala que vuit de cada deu dones han patit, com a mínim, un atac de violència sexual, però només el 12% ho han acabat denunciant.

A partir d’ara, les dones que ho vulguin podran avortar prenent medicaments fins a la setmana 14 de gestació, ja que el nou protocol impulsat per les conselleries de Salut i Igualtat i Feminismes amplia l'actual termini de les nou setmanes, així que s’equipara en temps al mètode d'avortament quirúrgic. El responsable del pla d’atenció de salut sexual i reproductiva, Ramon Escuriet, ha justificat el canvi per "les evidències científiques" que la interrupció per la via farmacològica és menys invasiva i més beneficiosa per a la majoria de les dones, i com un pas per millorar l’accés a la intervenció, en un moment en què l’auge de grups d’ultradreta i feixistes està suposant una retallada dels drets sexoafectius. De retruc, la mesura també alleujarà la tensió entre els professionals, amb un 44% de ginecòlegs objectors, que rebutgen sobretot practicar interrupcions quirúrgiques i que, en part, frenen la llibertat de les dones per decidir el mètode que prefereixen. 

Una campanya del departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat ha generat una intensa polèmica a les xarxes. En el dia mundial del topless, la conselleria ha publicat un vídeo en què reivindica aquesta pràctica i critica que les dones hagin de tapar-se el pit en alguns llocs, mentre que els homes no. "Aquest mugró és lliure", diu el vídeo mentre ensenya la imatge d'un pit masculí, però "aquest no", afirma mentre ensenya el pit d'una dona, tot i que està tapat amb la mà.

A la pregunta de si Catalunya és una societat racista només hi ha la resposta afirmativa. La qüestió s’ha plantejat gairebé retòricament perquè les cinc dones (Sònia Masuda Mora, Yolanda Sey Asare, Fatiha el Mouali i Eunice Romero Rivera i la moderadora Míriam Hatibi) participants en un debat organitzat per la conselleria d’Igualtats i Feminisme i l’ARA coincideixen que és racista, a parts iguals, tant per les accions i els discursos, parapetats en estereotips caducs, com per tot el que, i els qui, “oblida”. És el racisme del que nega ser-ho tirant de “Jo tinc un amic negre”, del que ho és sense saber-ho.

L'Agència Catalana del Consum començarà a inspeccionar els comerços de moda per garantir que compleixen la normativa europea sobre les talles, que estableixen uns centímetres per a cadascuna per evitar que cada marca fixi el seu propi patronatge. La iniciativa sorgeix arran d'una denúncia contra una cadena multinacional que només ofereix les talles més petites, la X i XS, i contra qui s'ha obert una investigació que, en cas que es tanqués amb una sanció, podria ser considerada una infracció greu, i pot comportar una multa que oscil·la entre 10.001 i 40.000 euros. El Govern no ha concretat quin és l'establiment investigat, però ha explicat que ven roba amb un tallatge per a un cos de nenes tot i adreçar-se a un públic general, a banda que exhibeix peces sexualitzades per a menors.