Aiguats, ventades, problemes a Rodalies... L'inici d'any per a Imma Solé com a subdirectora de Protecció Civil ha sigut intens. Atén l'ARA des del Centre d'Emergències de Catalunya (CECAT), a la conselleria d'Interior, un espai on ha passat hores i hores tancada gestionant emergències.

Es podrà anar menys de pressa i hi haurà més radars per comprovar que els conductors, especialment de camions, compleixen realment el límit de velocitat. Aquestes són dues de les principals mesures que aquest dijous ha anunciat el departament d'Interior per fer front a l'augment d'accidents mortals a l'AP-7, l'autopista catalana amb més trànsit de vehicles. Les dades d'aquesta artèria de la circulació del país no són bones: aquest any fins a 15 persones hi han perdut la vida, més del doble que l'any passat. "L'objectiu és millorar la seguretat viària per reduir víctimes mortals i ferits greus", ha afirmat la consellera d'Interior, Núria Parlon, en una roda de premsa aquest dijous al matí, en la qual també ha anunciat un reforç de la formació per als camioners extracomunitaris.

Al carrer Frederic Mompou de la ciutat de Tarragona, des de fa uns dies, s'hi pot sentir a mitja veu un petit grup de religioses que prega a la via pública. "Señor mío, te pido por los padres que han abortado, derrama sobre ellos tu infinita misericordia", imploren amb retrats de la Mare de Déu i rosari en mà. Ho fan, diuen, per "les ànimes d'aquelles i aquells" que ingressen a l'únic centre privat especialitzat en interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) de la província de Tarragona, la Clínica Eira. "Fa cosa d'un any van començar a venir, els dimarts, quan obrim consulta. No eren gaire visibles i només pregaven. Però ara venen cada dia amb pancartes i es posen davant de la clínica. Fins i tot m'han fet una foto!", exposa el doctor Abel Garcia, anestesista de la Clínica Eira. Tot i que una instrucció del departament d'Interior de principis d'any veta les concentracions antiavortistes als centres per evitar que coaccionin les dones, aquests grups han trobat una escletxa per fer-ho sense saltar-se la norma: si no són almenys vint persones no han de comunicar l'aplec i no se'ls pot prohibir que el facin.

La conselleria d'Interior de Núria Parlon i el ministeri de l'Interior de Fernando Grande-Marlaska estan treballant per ampliar el sostre d'agents dels Mossos d'Esquadra, segons ha pogut saber l'ARA. Ara mateix aquest sostre és de 22.006 efectius, acordat l'any 2021 pel llavors titular de la conselleria catalana, Joan Ignasi Elena. Llavors es va considerar un acord pràcticament històric, ja que el nombre màxim d'agents permesos no es movia des de l'any 2006. En aquell moment, la negociació va ser d'urgència i forçada, ja que el topall era de 18.267 agents i el cos ja tenia 17.900 efectius. Ara, però, el nou sostre tampoc sembla suficient.

Desokupa podrà formar els vigilants de seguretat privada que treballen al metro de Barcelona, a Rodalies o als jutjats després d'assolir un acord de col·laboració amb ADN Sindical Seguretat i Serveis de Catalunya, un sindicat amb 1.200 treballadors afiliats. Ara bé, aquests cursos no seran oficials, no es consideraran una formació homologada i no s'inclouran en la cartilla professional dels vigilants de seguretat, segons ha pogut saber l'ARA. El motiu? Ni l'empresa Desokupa, ni cap de les seves derivades, estan inscrites en el registre del departament d'Interior com a centre de formació de personal de seguretat privada. Si bé la competència per establir els programes de formació d'aquests treballadors penja de l'Estat, el registre depèn de la Generalitat i fonts d'Interior confirmen que aquesta empresa no hi figura.

Més dones en una promoció que totes les que hi ha ara mateix com a funcionàries. Això és el que passarà als Bombers de la Generalitat en els pròxims mesos, després que aquesta setmana hagi sortit la llista dels 240 futurs efectius que a principis d'abril començaran el curs de formació a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC). Van fer les oposicions durant l'any passat, les primeres que tenien un 40% de places reservades per a dones, seguint la política de feminització dels cossos d'emergència impulsada per la comissaria d'Interior. Segons ha pogut saber l'ARA, d'aquesta promoció han sortit 95 futures bomberes, més que totes les que hi ha ara mateix al cos, 74.

El departament d'Interior de la Generalitat ha emès una resolució prohibint que grups antiavortistes es concentrin a les portes dels centres d'interrupció voluntària de l'embaràs de Catalunya, segons ha pogut saber l'ARA. Sobretot, aquesta decisió va dirigida a una associació concreta: 40 Dies per la Vida. Són una entitat religiosa amb 20 anys d'història que va néixer als Estats Units i s'ha expandit per tot el món. Espanya no n'és una excepció i en els darrers dies freqüentaven les portes d'aquests centres mèdics i, segons fonts governamentals, increpaven les dones que hi acudien. No eren concentracions massives, però duraven hores i hores, fins al punt que a vegades hi han passat la nit fent torns. La campanya va començar el 14 de febrer i està previst que acabi el 24 de març, coincidint amb el període de la Quaresma. En total, són 40 dies. La seva activitat s'ha accelerat des de l'aprovació de la nova llei d'avortament ara fa un any.

Fins a 4.678 dones, gairebé mil més que en la darrera convocatòria, s'han presentat a la convocatòria d'accés per ser mossa d'esquadra. Segons ha pogut saber l'ARA, representen el 36,89% del total d'aspirants que ho han sol·licitat. Aquest és, fins ara, el rècord de dones que s'han presentat: en la darrera convocatòria, a principis d'any, van ser el 35,69%, i si ens remuntem a cinc anys enrere, amb prou feines arribaven al 25%. Juntament amb aquestes 4.678 dones, 12.680 homes faran les proves per optar a 850 noves places d'accés al cos amb una reserva del 40% per a dones.

El punt més àlgid de tensió entre la Generalitat i el col·lectiu de bombers voluntaris va ser el 5 d'agost. En una de les setmanes amb més risc d'incendi de l'any va començar un foc molt complicat a Portbou que va cremar gairebé 500 hectàrees. Uns dies abans, els parcs de bombers voluntaris de Girona s'havien declarat en vaga per la “inacció” del Govern davant les seves demandes. Això es va traduir en el fet que cap bomber voluntari de Portbou va treballar en l'incendi. La setmana passada hi va haver un nou foc preocupant a Arbúcies, que va obligar a evacuar un centenar de persones. De nou, els bombers voluntaris de Girona continuaven en vaga. Les negociacions, però, no estan trencades i, de fet, la Generalitat enllesteix una proposta que espera que sigui la definitiva per aconseguir una treva.

Temps de canvis als Mossos. Ja fa un any i mig que el Govern va destituir el major Josep Lluís Trapero com a cap de la policia, amb la qual cosa s'obria una nova etapa al cos. El seu adeu va venir acompanyat d'un seguit de remodelacions, com el traspàs a Rubí del fins llavors cap d'investigació, Toni Rodríguez –cessament que ell ha dut als tribunals– i van canviar moltes cares visibles dels Mossos. Una part del cos va veure els moviments amb mals ulls perquè considerava que es volia eliminar l'ombra de Trapero per fer emergir persones més modelables. La pau no va arribar amb el seu substitut, Josep Maria Estela, que no va durar ni un any al càrrec. Ara, amb Eduard Sallent al capdavant del cos, es vol obrir una etapa d'estabilitat, i aquest divendres s'ha fet un dels passos més importants.

Ja fa vuit anys que va entrar en vigor la polèmica llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa, una norma promoguda pel PP i criticada per alguns sectors perquè consideren que permet a la policia sancionar amb massa discrecionalitat. Han passat els anys (i els colors polítics dels governs), però la llei continua en vigor malgrat els intents fallits de reformar-la. Ara fa dos mesos va caure la nova norma proposada per la Moncloa pel desacord amb ERC, EH Bildu i Junts. Amb tot, la llei no ha deixat d'aixecar polseguera i ha permès, per exemple, que activistes a favor del dret a l'habitatge fossin multats per asseure's en un portal enmig d'un desnonament o fotoperiodistes que cobrien una manifestació. A Catalunya, fonts del departament d'Interior apunten que els últims anys havien augmentat les actes que els Mossos d'Esquadra aixecaven emparant-se en la norma. De fet, Catalunya és la quarta comunitat amb més sancions imposades. Davant d'aquesta situació incòmoda, el departament encapçalat per Joan Ignasi Elena va intentar esquivar els efectes de la llei mordassa amb un nou protocol intern. Va entrar en vigor el juliol de l'any passat i deu mesos després s'observa que, fins ara, ha aconseguit reduir l'abast de la norma espanyola.

No hauria de ser extraordinari que el Govern indemnitzi d'ofici algú que ha perdut un ull per un projectil policial pel sol fet de participar en una protesta, sense haver comès cap delicte. Però Ester Quintana va haver de batallar-ho a fons als jutjats. El seu cas va marcar un punt d'inflexió, amb la prohibició el 2013 de l'ús de bales de goma per part dels Mossos d'Esquadra i la creació, l'any següent, d'un protocol per indemnitzar les víctimes d'actuacions de la policia catalana. Havia de ser un canvi de direcció que no ho va ser tant: el protocol no s'havia aplicat mai fins ara –els consellers Ramon Espadaler, Jordi Jané, Joaquim Forn i Miquel Buch no van crear mai la comissió que l'havia d'executar– i els projectils policials, ara de foam, continuen rebentant ulls. 

Sr. Buch,

El Sindicat de Comandaments del Cos de Mossos d'Esquadra (SICME) ha qüestionat aquest dissabte via Twitter el cap de premsa del departament de l'Interior, Joan Maria Piqué, del qual depèn el cos policial, per un tuit amb una crida republicana il·lustrada amb unes mans carregant un fusell i un comentari que es podia interpretar com de suport a la via armada. El SICME, un dels sindicats majoritaris del cos, ha dit que Interior "necessita gent al capdavant del departament de comunicació amb capacitat per donar missatges assenyats i de tranquil·litat". "Aquest, no ens representa", ha completat.

En el dia en què es compleixen 150 nits consecutives de talls a l'avinguda Meridiana, Ciutadans ha denunciat davant la Fiscalia Superior de Catalunya el conseller d'Interior, Miquel Buch, i el director general d'Administració de Seguretat, Jordí Jardí. Segons la formació, Buch hauria incorregut en un presumpte delicte de prevaricació per la gestió dels talls dels CDR a la Meridiana, i Jardí no hauria aplicat les sancions requerides.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha convocat per a la setmana que ve una reunió de la Junta de Seguretat Local per analitzar, juntament amb els Mossos d'Esquadra, si l'increment de la percepció d'inseguretat que reflecteix l'últim baròmetre municipal es correspon amb les xifres, així com per trobar solucions. En l'informe que es va fer públic al juny, el 27,4% dels enquestats apuntaven que la seguretat era la seva principal preocupació. El consistori va atribuir aquesta dada a l'onada de furts i robatoris que hi ha hagut a Barcelona durant aquest últim trimestre.

Un 26,1% de les dones que es van reconèixer víctimes d’algun delicte de violència masclista durant el 2016 el van denunciar. Això vol dir que la gran majoria, gairebé tres de cada quatre, no ho van fer. És una de les dades incloses a la segona 'Enquesta de violència masclista a Catalunya', que han presentat aquest matí la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i el conseller d’Interior, Miquel Buch, al Palau de la Generalitat.

Els Mossos d'Esquadra han demanat al nou Govern una tornada a la normalitat després dels mesos d'aplicació del 155 i els atacs al cos que han denunciat els sindicats. Una mostra de la fi de la situació excepcional serà la celebració del Dia de les Esquadres, suspès l'abril passat i que finalment se celebrarà el 26 d'octubre, segons ha confirmat el departament d'Interior.

onada de fred extremar la prudènciaque ha quedat atrapada a la neu tota la nit

L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha criticat el paper de la conselleria d'Interior en la seva detenció aquest divendres. En una entrevista a 'El suplement' de Catalunya Ràdio, Venturós ha coincidit amb el Govern que l'origen del problema és l'Estat, però diu que esperaven "poder parlar amb la conselleria sobre com procediríem davant d'una ordre de detenció d'un poder espanyol". També li "sembla mentida" que Interior "desconegués una ordre de detenció contra una alcaldessa".