Dependència
Societat18/01/2023

295 dies perquè un dependent tingui una prestació

Uns 70.000 catalans esperen torn perquè els facin una valoració del grau de dependència o per rebre una ajuda

BarcelonaPer accedir al sistema d'atenció a la dependència cal armar-se de paciència. Ho saben prou les 24.000 persones que avui a Catalunya esperen que es valori el seu grau de dependència, el primer pas per tenir una prestació econòmica o en servei, en funció del nivell de discapacitació. La mitjana de l'espera en aquesta primera etapa de valoració és llarga, de 164 dies, és a dir, gairebé mig any. Les dades les ha donat el secretari d'Afers Socials i Famílies de Drets Socials, Lluís Torrens, en la seva compareixença en comissió parlamentària per fer una fotografia actual del model de dependència a Catalunya. Segons el seu balanç, positiu, la llista d'espera s'ha aconseguit reduir, però encara queda molta gent desatesa, com insisteixen els col·lectius i les famílies, que sense ajudes o amb pocs recursos públics són qui es fa càrrec de la cura. "Estem intentant endreçar el sistema", ha reconegut el responsable del departament, que ha subratllat que sense un pressupost de la Generalitat les tímides millores es ressentiran.

Un cop es té el grau de dependència reconegut, que va en una escala ascendent del grau I –el de dependència moderada– al grau III –el de màxima dependència, reservat per a persones sense possibilitat de ser autònomes–, cal esperar torn perquè els equips de valoració d'ajuntaments (en el cas de municipis de més de 20.000 habitants) o consells comarcals (per als municipis més petits) elaborin un pla individualitzat (anomenat PIA) per determinar quina és l'ajuda que es donarà. Hi ha 46.000 catalans en aquesta situació. En total, l'espera s'eternitza fins als 295 dies, uns 10 mesos, gairebé el doble del màxim fixat per la llei, que és de 180 dies. No obstant això, Torrens ha tret pit de la situació actual perquè l'agost del 2021 l'espera se situava per sobre dels 600 dies, dos anys mal comptats.

Cargando
No hay anuncios

En la seva intervenció a la comissió, Torrens ha indicat que, a Catalunya, el gruix de les prestacions concedides són, amb un 42%, per als cuidadors no professionals, una figura molt feminitzada, ja que generalment són dones, siguin esposes, mares o filles. Per darrere se situen l'atenció domiciliària i les residències. El número dos de Drets Socials ha indicat que Catalunya és la primera comunitat en atenció residencial i que "38.000 persones cada dia dormen amb diners públics en centres residencials per a persones amb dependència", ha indicat.

Cargando
No hay anuncios

Superats la por i els recels cap a les residències de la gent gran a causa de l'impacte de la pandèmia i per la impossibilitat de les famílies de fer-se càrrec dels avis, les llistes d'espera per accedir a una plaça han tornat a recuperar-se i ara hi ha al voltant de 17.000 persones fent cua, segons les dades de Torrens. D'aquestes, unes 5.000 són beneficiàries d'alguna altra prestació del catàleg públic. A més, 4.000 persones més amb discapacitat i 1.100 amb un trastorn mental greu també esperen torn per tenir una plaça en un servei residencial.