L’Ajuntament deixa caure la cooperativa ferrallera Alencop
El conveni no s’ha renovat i els socis s’han quedat sense ingressos
BarcelonaEl Sekou i l’Amadou, un guineà i un senegalès de 34 i 33 anys, respectivament, van aconseguir els papers gràcies a la creació de la cooperativa Alencop, que va néixer el 2015 finançada per l’Ajuntament de Barcelona per regularitzar la situació de subsaharians que vivien en una nau ocupada i amb l’objectiu que acabés subsistint amb menys aportació pública gràcies al mercat de la ferralla. El desembre del 2019 es va acabar el conveni amb el consistori sense aquest objectiu resolt i, quan van deixar de rebre ajudes, els cooperativistes es van quedar sense sou perquè econòmicament el projecte no era rendible. Són 17 membres els que des de llavors no tenen ingressos, tampoc durant el confinament, i que a principis de maig van llançar el crit d’alerta amb un comunicat.
El consistori al·lega que, a més de no haver-se convertit en autònoma, la cooperativa no va complir la rotació de socis corresponent a una cooperativa d’iniciativa social. A més, l’Ajuntament tenia un conveni amb una empresa d’inserció per recol·locar els socis però es va acollir a un ERTO durant l’estat d’alarma i, per tant, no pot contractar, segons explica Álvaro Porro, comissionat d’Economia Social i Desenvolupament Local.
L’administració municipal no considera que s’hagi de fer càrrec d’aquests treballadors, que durant cinc anys van dependre de la subvenció i, a més, s’enfrontaven a limitacions “jurídiques” com a administració pública a l’hora de facilitar ajudes o feina als ferrallers.
Tot i així, Porro insisteix que s’està fent “tot el possible” per trobar-los una solució i que els seus currículums s’estan movent per a feines de la desescalada com ara de suport a l’oci nocturn que es prepara per quan reobrin bars de copes i discoteques a la ciutat. Detalla que hi ha una de les sòcies que va aconseguir feina abans de la pandèmia en una empresa de reinserció i que amb la resta de socis l’Ajuntament està en diferents fases per ajudar-los a trobar-ne.
“No hi ha risc d’irregularitat sobrevinguda si no tenen contracte habitualment, com a mínim fins al 2021”, afegeix el comissionat, que creu que havent facilitat els papers de treball als socis de la cooperativa s’ha complert un dels dos principals objectius del projecte. L’altre, el de l’autonomia, no s’ha complert. Porro reconeix que la cooperativa va estar “sobredimensionada” i que va néixer amb “problemes de gènesi”.
L’Amadou coincideix en una part del diagnòstic i accepta la responsabilitat dels treballadors. “Nosaltres hem fallat, l’Ajuntament ha fallat i els tècnics han fallat, però els que ho paguem sense poder cobrar ni pagar el menjar som nosaltres”, lamenta, i expressa l’amargor amb un projecte que un dia el va il·lusionar. “Ja no en vull saber res de cooperatives ni de polítics, el que vull és poder treballar pel meu compte”, diu, i es planteja tornar a recollir ferralla. “Guanyes menys però no depens de ningú. Potser demà surto amb el meu carret”, diu resignat.
El Sekou, a més, des del gener que no pot pagar el lloguer. A diferència de la majoria dels seus companys, que viuen en pisos de protecció, ell s’està en un habitatge que gestiona una immobiliària. “Jo els hi he dit que no puc pagar el lloguer i crec que l’Ajuntament no ha parlat amb ells. Menjo gràcies a la solidaritat d’un paisà, però espero que no s’allargui aquesta situació”, diu. Tots dos combinen la decepció i l’agraïment amb el consistori. “Ens han abandonat, però, bé, sense ells potser no hauríem pogut viatjar per veure les nostres famílies”, diu el Sekou.
Amb permís de treball per compte propi, és a dir, com a autònoms, els cooperativistes s’enfronten ara a les dificultats burocràtiques per canviar el tipus de permís de treball. I, per fer-ho, necessiten primer un contracte laboral, més preuat i complicat que mai en la crisi actual.
