Anorac a l’aula per pal·liar el covid

BarcelonaLa Carla Casalprim, d’11 anys, s’aixeca cada dia a les 8 del matí. Després d’esmorzar i rentar-se les dents, obre la porta de casa seva i un calfred li recorre el cos. “Fa un fred que pela”, diu. Ella és de Sant Joan de les Abadesses, un poble del Ripollès que està a quasi 800 metres d’altitud i on, si a primera hora del matí en temporada d’hivern el termòmetre marca més de 0 graus, aquell dia no fa fred. Abans de sortir de casa, la Carla agafa el seu estimat patinet, que l’acompanya a tot arreu. Només d’obrir la porta, l’Abril, una de les seves millors amigues, ja l’està esperant, també amb el patinet. “De camí veig cotxes gebrats, fins i tot hi ha companys que se’ls gelen les pestanyes”, explica. Tota la classe arriba a l’escola en patinet, i potser a alguns els passa per la velocitat. Un cop dins l’Institut Escola Mestre Andreu, la Carla encara triga una estona a treure’s l’anorac perquè diu que “no fa tan fred com a fora, però tampoc per anar amb dessuadora, sobretot ara, que ha arribat l’hivern”.

Tot i les baixes temperatures que hi ha a Sant Joan de les Abadesses, el director de l’escola de la Carla, Miquel Marcé, explica que sempre tenen les finestres una mica obertes. “Nosaltres intentem que sempre corri l’aire”, explica. Tot el fred que entra per les finestres el compensen amb la calefacció ben alta: “Això es nota a la factura de final de mes”. Marcé explica que a vegades hi ha “alumnes que es queixen del fred”, però que en general es pot fer classe amb normalitat.

El protocol del departament d’Educació per aconseguir una bona ventilació de les aules i així eliminar casuístiques que puguin portar a un contagi passa per “obrir les portes i les finestres amb una obertura mínima de 20 cm entre 10 i 15 minuts cada hora lectiva”. Tot i això, des d’Educació recomanen, si es pot, mantenir permanentment les finestres obertes, un protocol que segueixen la majoria de centres.

Entre la boira i el fred

Els habitants de Torelló, com en la majoria de pobles de la comarca d’Osona, molts matins s’aixequen amb una boira baixa que cobreix les teulades. “Entre la humitat de la boira i el fred, hi ha dies que els alumnes fan classe amb anorac”, explica Raquel Hinojo, directora del centre, que afegeix que això provoca que tinguin “problemes de mobilitat a l’hora de prendre apunts”. Insisteix, però, que és ”necessari per seguretat”. Remarca que són dies comptats i que després del pati, “quan ja han corregut”, ningú nota el fred. Al matí, a l’Escola Sagrats Cors utilitzen la mateixa tàctica que a Sant Joan de les Abadesses: la calefacció alta. Utilitzar-la més del compte, però, també ha passat factura, ja que fa dues setmanes “el sistema de calefacció va dir prou”. “Vam estar uns quants dies sense radiadors. Després d’allò, ara ja no podem dir que fa fred a classe”, diu fent broma.

La temperatura a l’aula els dies de fred tampoc és “agradable”, ja que, com apunta Hinojo, quan baixen les temperatures a l’interior de les aules estan entre 12 i 14 graus. Són unes xifres per sota de les permeses pel decret sobre les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, que són entre 17 i 27 graus. De fet, aquesta irregularitat pot acabar als tribunals, ja que dijous CCOO va acusar el departament d’Educació d’incomplir la normativa sobre les condicions climàtiques als centres educatius i va amenaçar amb anar als tribunals. Des d’USTEC-STEs -el sindicat majoritari de mestres a l’escola pública- també exigeixen acabar amb el fred a les aules i demanen a Educació que compri renovadors d’aire per als centres.

Manta a l’escola

A falta de purificadors, a Ontinyent, prop d’Alacant, han ideat el seu propi sistema de protecció del fred a les aules: la mantaescola. Com diu el nom, una manta amb mànigues que es posen els alumnes de totes les edats per no passar fred amb les finestres obertes. “Un dia el regidor d’Educació va anar a visitar una escola i va passar fred. A partir d’aquí vam demanar a una empresa tèxtil del poble si podia fabricar una manta que els nens es poguessin posar”, expliquen des de l’Ajuntament d’Ontinyent. La mantaescola ja no només es pot veure en aquesta vila de la Vall d’Albaida, ja que estan començant a exportar-la a Andalusia, Galícia i fins i tot a França.

A Barcelona la mantaescola encara no ha arribat, tot i que a l’Escola La Caixa, al barri de Sant Martí, alguns professors la necessitarien. “Aquí passem més fred els professors que els nens, ells anirien tot el dia en màniga curta”, explica Gemma Jové, directora del centre. Afegeix que a Barcelona no fa tan fred com al Pirineu i que pocs nens “es queixen de la temperatura o van molt abrigats a classe”. Tot i així, durant els dies de més fred explica que a la banda de l’escola on no hi toca el sol s’hi “veu algun professor i algun alumne amb anorac”. Tot i això, admet que “prevenir i cuidar les mesures anticovid és la prioritat”.

Sigui com sigui, passar fred és una obligació per evitar el coronavirus. Així ho creu Valentí Pineda, president de la Societat Catalana de Pediatria, que afirma que la ventilació “és clau perquè els aerosols no es concentrin en l’ambient”. Conclou que sempre és millor “un constipat que el covid-19”.