Arrenca amb polèmica una campanya per abolir la prostitució

El sindicat de treballadores sexuals lamenta que les abolicionistes no les escoltin 

Faltaven uns minuts perquè arrenqués la presentació, ahir al matí, d’un manifest per l’abolició de la prostitució a les portes de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Les organitzadores de l’acte no volien deixar entrar les cinc prostitutes afins al sindicat –no legalitzat– de treballadores sexuals OTRAS que s’hi havien presentat amb pancartes, per por que “rebentessin l’acte”. “Però, parleu de prostitutes i no deixeu entrar les prostitutes?”, es queixava una de les treballadores sexuals. “Avui no és el dia, ens trobarem en moltes ocasions, però això és una roda de premsa i no un debat”, li responia una de les organitzadores.

La conversa, molt intensa i amb algunes pujades de to per les dues bandes, es va allargar uns minuts i va vivificar la forta controvèrsia entre les prostitutes que exerceixen per voluntat pròpia –que argumenten que abocant-les a la clandestinitat “es destrossen vides”– i la Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes, que veu en la prostitució “la institució patriarcal més antiga” i que creu que són “tramposes” les discussions sobre prostitució “voluntària” i “forçada”. “El dret al propi cos no té res a veure amb la seva mercantilització”, va defensar Beatriz Silva, periodista i diputada independent del grup del PSC al Parlament, davant la mirada indignada de les prostitutes del sindicat, a les quals finalment van deixar entrar a la compareixença amb la condició que deixessin les pancartes que duien a fora.

A l’acte, amb el suport que hi donava la signatura de vora un centenar d’acadèmics, intel·lectuals i juristes, les ponents van defensar que es consideri un delicte el consum de prostitució i que es facin polítiques per donar sortides laborals i socials a les dones “víctimes” de la prostitució. Entre els signants hi ha l’ex-fiscal anticorrupció Jiménez Villarejo, l’escriptora Gemma Lienas o la sociòloga Marina Subirats, així com dues “supervivents de la prostitució”. Les activistes van deixar clar que no reconeixen el sindicat de prostitutes perquè “no es pot sindicar l’esclavatge”, i no van deixar fer preguntes a les treballadores sexuals en el torn de paraules al·legant que era un acte per a premsa i que la seva actitud es predisposava a “rebentar” l’acte, en paraules de Beatriz Silva, tot i que les prostitutes en cap moment van alçar la veu i asseguraven que només volien “preguntar”. La plataforma també va demanar que es facin més investigacions per tal que “se sàpiga exactament quantes dones treballen en la prostitució”. 

Una de les treballadores sexuals que estava present, Juana García, va dir a l’ARA que la plataforma “no està mirant pel col·lectiu de les treballadores sexuals”. “El que volem és que se’ns inclogui als debats i se’ns pregunti ”, va afegir. També va recordar: “Per descomptat, contra el tràfic de blanques, hi estem totes”. “No es pot mesclar el tràfic de blanques amb la prostitució. És com barrejar la indústria tèxtil amb l’explotació en tallers clandestins”, va concloure.
El debat sobre la legalització o no de la prostitució, que està al carrer i divideix també al feminisme, va agafar volada fa un mes i mig, quan el ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social va reconéixer, primer, i cancel·lar, després, la constitució oficial de l’Organtizació de Treballadores Sexuals (OTRAS). La ministra Magdalena Valerio va assegurar que havia sigut un error i algú li havia fet “un gol per l’escaire” i va dir que no avalaria “un sindicat d’una activitat il·legal que vulnera els drets de les dones”.

Etiquetes

Més continguts de