HABITATGE

Barcelona centrifuga els veïns

Zones cèntriques com Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia perden població en els moviments interns

Del centre a la perifèria. Dels barris més pressionats pels preus de l’habitatge a zones veïnes. Són dues de les dinàmiques que dibuixen les dades sobre població a Barcelona. La radiografia de la ciutat evidencia que tres dels districtes més cèntrics -i dels que més pateixen el fenomen de la gentrificació- tenen un saldo negatiu si es comparen els veïns que en marxen i els que hi arriben després de canviar de pis dins de Barcelona. Es tracta de Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia. I, en canvi, zones com Horta-Guinardó, Nou Barris o Sant Andreu són les que tenen xifres més positives fruit d’aquests desplaçaments interns.

Una realitat que, com apunten els experts, és complexa i no respon a un únic factor, com podria ser el preu del lloguer, sinó que també s’explica per fets com la mida i la situació dels districtes. Un veí de Nou Barris que trobi un pis una mica allunyat del seu, per exemple, potser no creuarà la frontera del districte, que és extens, però, en canvi, a Gràcia la mateixa distància pot suposar un canvi de zona. També perquè per als veïns de barris perifèrics pot ser més fàcil traslladar-se a municipis de l’àrea metropolitana. “Barcelona és com un got d’aigua que ja està a punt de vessar, perquè pràcticament no s’hi fa habitatge nou: si entren gotes d’aigua noves vol dir que també en surten”, exposa Antonio López Gay, del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB. Sumats tots els moviments de població, de fet, el saldo és positiu en tots els districtes. Bàsicament, per l’arribada d’estrangers.

El que constata López Gay és que l’arribada creixent de població de fora amb estudis superiors té efectes als barris més cèntrics, perquè són nous veïns que, en la majoria dels casos, aposten per viure en zones al rovell de l’ou de la ciutat, com Sant Antoni, el Poble-sec o la Sagrada Família. I això repercuteix en el mercat de l’habitatge. Remarca, en aquest sentit, que el perfil de la població estrangera que arriba a la ciutat -ja suposa el 26% dels barcelonins- ha canviat molt els últims anys: s’ha fet divers. Ara ve molta població que no busca un lloc on instal·lar-se de manera permanent i que té molta mobilitat. “En zones com Sant Antoni o Gràcia ha baixat significativament la possibilitat de mantenir-se al barri”, constata.

La xifra de barcelonins que durant el 2018 van decidir o es van veure obligats a canviar de pis va créixer un 7% en relació a l’any anterior i es va situar en 92.410. Aproximadament la meitat va canviar de districte amb el trasllat. Si es té en compte el nombre de veïns que té cada zona, destaca la mobilitat de Ciutat Vella, on el 10% de la població va canviar de pis. Un aspecte que María Jesús Calvo, cap del departament d’Estadística i Difusió de Dades del consistori, atribueix a fets com que sigui una zona amb molta població estrangera, que encara no té un fort arrelament i que pot buscar ubicacions millors.

Dels veïns de Ciutat Vella que es van traslladar durant l’any passat, el 46% es van quedar al mateix districte i molts van marxar a zones veïnes com l’Eixample o Sants-Montjuïc. Fa vint anys, el percentatge de veïns que decidien continuar apostant pel barri quan canviaven de pis era del 54%. Però el districte de Barcelona que menys reté els seus propis veïns és Gràcia, on només un 35,9% dels que es van mudar van trobar pis al mateix districte -el 1999 aquest percentatge era del 43,6%-. Molts dels veïns que en marxen aposten per zones veïnes com Horta o l’Eixample. Els districtes de la ciutat que tendeixen a contenir més la seva població són Nou Barris -el 63,5% dels veïns s’hi van quedar- i Sant Martí (55,1%).

Més continguts de