RELIGIÓ

Barcelona té un 50% més d’oratoris que fa 15 anys

Creix la diversitat religiosa però no el nombre de fidels de cada fe

Els creients barcelonins -cristians, musulmans, budistes, jueus...- han obert 188 centres de culte nous des del 2002. A la capital catalana n’hi ha actualment 563, pertanyents a més d’una vintena de religions, un 50% més que fa quinze anys, segons dades de l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) de l’Ajuntament de Barcelona, que actua com a interlocutor i referent municipal per a les comunitats de fidels.

Els llocs de culte més comuns a Barcelona són les esglésies catòliques. Suposen el 43% del total. Són especialment nombroses en districtes com Sarrià-Sant Gervasi (on n’hi ha 43), Horta-Guinardó (36), l’Eixample (33) i Ciutat Vella (31). Les esglésies evangèliques són gairebé tan nombroses com les catòliques: 200 en total (35,5% dels temples). Es concentren, sobretot, a Nou Barris (40), Sants-Montjuïc (36), Sant Andreu (35) i Sant Martí (33).

“Aquest nombre tan elevat d’esglésies evangèliques es deu a tres factors: que els centres de culte són més petits, que les comunitats són menys nombroses i que hi ha multiplicitat de confessions”, explica Antoni Gelonch, expert en reforma protestant. “Molts evangèlics es divideixen també per nacionalitats -indica Khalid Ghali Bada, coordinador de l’OAR-. Cadascú necessita el seu espai”. Una comunitat evangèlica xinesa, per exemple, no acostuma a tenir el mateix culte i local que evangèlics llatinoamericans o alemanys, expliquen els experts. “Molts centres de culte nous que apareixen són de perfil immigrant”, diu Khalid Ghali.

Després de catòlics i evangèlics, els centres de culte més comuns a Barcelona són els oratoris musulmans. N’hi ha un total de 29, i es concentren, sobretot, a Ciutat Vella, on n’hi ha 11. Segons dades de l’Anuari d’Estadística de la Ciutat de Barcelona del 2016 -el més recent-, un 3,1% dels habitants de la ciutat es consideren musulmans. Tot i que les mesquites suposen el 5,2% dels centres de culte de Barcelona, la majoria d’experts consideren que són massa poques i massa petites per a la població islàmica.

“En el cas dels musulmans és especialment evident que calen més oratoris -assegura Khalid Ghali-. Per les peculiaritats del culte, que implica resar cinc cops al dia, és necessari un espai d’oració de proximitat i de barri”. Aquesta és la raó, diu el coordinador de l’OAR, per la qual la majoria de mesquites són a Ciutat Vella, on hi ha més presència de musulmans. “Però al barri no hi ha locals grans per resar”, afegeix.

La quarta religió amb més membres és el budisme, que té 27 centres a la ciutat: 9 a l’Eixample, 6 a Gràcia i 12 més a la resta de Barcelona. Són el 4,8% dels llocs de culte. També, per sota del llindar dels 20 temples (menys del 3%), a la capital catalana hi ha oratoris dels Testimonis de Jehovà (16), esglèsies ortodoxes (9), temples hindús (6), sinagogues (5) i esglésies adventistes (5), entre d’altres.

El nombre de temples i el seu creixement generalitzat no té per què coincidir amb el nombre de creients. “Cal fer una dissimilitud entre la pertinença religiosa i la pràctica religiosa”, diu Antoni Gelonch. Segons xifres dels últims anuaris estadístics de Barcelona, el tant per cent de ciutadans que es consideren religiosos ha baixat. Si el 2013 un 53,3% dels barcelonins es consideraven catòlics -practicants o no-, el 2016 es definien com a tals un 48,3%. Les altres religions també han minvat: un 0,3% les altres confessions cristianes i un 0,2% l’islam, per exemple. Els no creients, per contra, han passat del 36,4% el 2013 al 41,8% el 2016.

La importància del fet religiós

Els experts, però, matisen les xifres. “Jo no sé si puja l’ateisme o la indiferència, que no és el mateix -explica Míriam Díez, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura-. El que sí que veiem és més diversitat. I, dins del catolicisme, també noves comunitats que es construeixen i noves esglésies. I això és un signe de vitalitat. Alhora, però, més que quantitats preguntem-nos què aporten els creients: ¿el que fan és un benefici per a la societat? Quina és la seva tasca cultural, social, espiritual, educativa o esportiva?” Aquests, diu Díez, són els indicadors que ajudaran a entendre i valorar millor l’aportació i la importància de la religió a la societat catalana. “El fet religiós és una realitat, ignorar-la no ens portarà cap benefici”, conclou.

Etiquetes

Més continguts de