El Barri Gòtic concentra vuit clubs de cànnabis expedientats

Els locals denunciats venen sense cap control a l’espera de ser precintats i dificulten la relació amb els veïns

A Barcelona s’han donat 156 llicències de clubs de cànnabis però és molt difícil saber quants n’hi ha. Els clubs que obren sense llicència i sense complir els requisits que regulen les associacions són molt rendibles i això fa difícil poder controlar-los. En alguns casos, poden arribar a vendre més de 15 quilos de marihuana al mes i facturar 3.000 euros al dia. Quan després d’un llarg procés l’Ajuntament de Barcelona aconsegueix precintar-ne un, ja se n’ha obert un altre. A més, la persecució del frau -que en realitat és tràfic de drogues- comporta greus conseqüències per als veïns, ja que els clubs que estan pendents de precinte aprofiten la lentitud de la justícia per vendre sense miraments des que són denunciats fins que els tanquen el local.

Aquesta és la difícil situació que viuen els veïns del Barri Gòtic de Barcelona, on es concentren vuit locals expedientats. Només dos han cessat l’activitat: els altres sis funcionen sense control i fins i tot s’anuncien per internet i van a buscar clients pel carrer per atraure’ls al local. Els dos precintats ho estan perquè no disposaven de cap permís per funcionar com a club de cànnabis, però els altres sis continuen oberts malgrat que s’hi han detectat irregularitats.

L’Ajuntament els té perfectament ubicats. N’hi al carrer d’en Roca (sense llicència) i al carrer de la Lleona (amb llicència de galeria d’art però no de club), entre d’altres. També n’hi ha, com ja va explicar l’ARA fa unes setmanes, al carrer Obradors, amb una ordre de cessament d’activitat, i al carrer Nou de Sant Francesc, amb un expedient sancionador obert i pendent també d’una ordre de cessament. Mentre aquests locals segueixen venent, els veïns del Barri Gòtic lluiten contra el soroll, les baralles i la concentració de turistes que aporten aquests clubs de cànnabis irregulars. Denuncien que hi ha més casos a banda dels vuit establiments que l’Ajuntament ha expedientat, alguns d’ells en plena Rambla.

Els veïns també alerten que l’activitat sancionadora o de tancament dels espais no és la solució definitiva, perquè “hi ha un entramat amb molta facilitat per obrir nous locals”. Un veí de l’Associació de Veïns del Barri Gòtic posa com a exemple el cas del club de cànnabis irregular que hi havia al carrer Còdols número 21, que va deixar de funcionar fa poques setmanes i que va ser substituït pel local que es va obrir al carrer de la Lleona número 4. Un “trasllat” que fins i tot s’anuncia públicament al seu perfil de Facebook. “Demanem que l’actuació contra els clubs de cànnabis irregulars no sigui només de sanció, sinó que s’aclareixi qui hi ha al darrere”, defensen els veïns del Barri Gòtic.

L’Ajuntament reconeix aquesta situació però recorda que al principi del mandat del govern d’Ada Colau, l’any 2015, hi havia detectats una trentena de clubs de cànnabis irregulars al districte de Ciutat Vella, mentre que actualment n’hi ha 12, segons el seu càlcul.

“Més treballat” que els narcopisos

Els veïns, que prefereixen no identificar-se, asseguren que l’entramat d’aquests casos està “més treballat” que el dels narcopisos del Raval, “perquè quan els notifiquen el precinte d’un local, ja tenen preparat un altre espai on situar-se”. De fet, es mostren sorpresos per la facilitat amb la qual els clubs de cànnabis irregulars s’instal·len en un local del Barri Gòtic -ja que acostumen a pagar lloguer tot i els preus elevats, a diferència dels narcopisos-. En canvi, no és tan ràpid el procés, que com a mínim dura mesos i es pot allargar perfectament un any, d’expedientar o aconseguir el tancament d’un establiment que genera problemes.

L’atracció dels turistes pels clubs de cànnabis de Barcelona i del Barri Gòtic també s’explica pel preu baix de la marihuana. Fonts coneixedores d’aquests locals expliquen que els clubs barcelonins paguen entre tres i quatre euros per cada quilo de marihuana, que després venen als seus clients (que en teoria haurien de ser-ne socis). El preu de cost és molt inferir al d’altres països europeus. Un quilo de marihuana pot costar entre cinc i sis euros a Holanda i entre vuit i nou euros a Alemanya. Però la pressió dels clubs de cànnabis irregulars no només es fa notar al Barri Gòtic, ja que els veïns de la Rambla de Barcelona també es queixen de la presència de desenes de persones que intenten captar turistes perquè vagin a consumir als locals.

“Si no es compleix cap criteri, és fàcil obrir un local fora de la legalitat -lamenta Eric Asensio, portaveu de CatFac, una de les dues federacions catalanes d’associacions de cànnabis-, però obrir un espai amb totes les condicions és complicat”. L’advocat penalista Martí Cànoves també lamenta que només es parli “dels clubs que porten problemes” i defensa que “la gran majoria funcionen bé”, és a dir, limitant el consum als socis.

Més continguts de