Ciberassetjament: l'últim malson dels pares
El perfil de l'assetjador és el d'un home cada cop més jove
BarcelonaEs feia passar per una noia jove i utilitzava el Facebook per fer-se amic de menors. Un cop es guanyava la seva confiança, els demanava fotografies i vídeos amb poca roba o despullats i els amenaçava de publicar-les si no duien a terme altres accions de contingut sexual a través de la webcam . En el seu perfil fictici a les xarxes socials tenia 118 amics i els Mossos d'Esquadra han identificat fins a 12 víctimes. L'assetjador, un home de 40 anys, va ser detingut pels Mossos a Berga el mes passat. Aquest només és un exemple d'un tipus de ciberassetjament anomenat grooming - buscar el contacte físic o l'obtenció d'imatges d'un menor a través de la xarxa-, que continua creixent a Catalunya i a l'Estat per la forta implantació de les noves tecnologies i de les xarxes socials. De fet, a principis de mes, la ministra de Sanitat, Ana Mato, va aprofitar l'aprovació del Pla Estratègic d'Infància i Adolescència 2013-2016 per anunciar que el ciberassetjament s'introduirà com un nou delicte al Codi Penal com una mesura per reforçar la protecció dels menors.
"Els pares s'han vist desbordats per la situació i no pacten amb els joves sobre l'ús del mòbil i de l'ordinador", avisa Ricard Cayuela, vicedegà del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, que destaca que al perfil d'assetjador "de sempre" se n'hi suma ara un de més jove que encara no s'ha acabat d'investigar. "Cal distingir l'assetjament d'un fet aïllat, que no ho és. Perquè hi hagi assetjament, tant si la víctima és menor com si és adulta, cal que les amenaces o els insults es prolonguin en el temps", explica l'inspector i cap de l'àrea central d'investigació de persones dels Mossos d'Esquadra, Jordi Domènech. Alguns tipus de ciberassetjament són clars d'identificar, explica el psicòleg, perquè hi ha peticions específiques com intercanvis de fotografies i l'assetjador es fa passar per un menor, però algunes amenaces en grup, com el bullying , són més difícils de delimitar. La víctima, en el cas dels menors, acostuma a ser un nen brillant, que destaqui molt o, en l'altre extrem, un nen "maldestre o amb algunes limitacions", segons Cayuela, que remarca que quan el ciberassetjament arriba fins a l'extrem del suïcidi és, amb tota probabilitat, perquè hi ha "altres factors".
Dificultat de seguir el rastre
El protocol dels Mossos d'Esquadra és clar: si es tracta d'una denúncia d'un menor es fa una atenció especialitzada i es desplaça un equip al domicili. "Hi ha un psicòleg, que assisteix tant el menor com l'entorn [són un tipus de delictes que afecten també molt la família] i s'intenta veure què pot aportar el jove en un clima de confiança. També es desplaça un informàtic, que rastreja l'ordinador, amb el permís dels pares, per trobar noves evidències per continuar la investigació", explica Rubén Mora, cap de la unitat de delictes informàtics dels Mossos d'Esquadra.
Els principals problemes a l'hora d'investigar un cas de ciberassetjament tenen a veure amb la dificultat de rastrejar l'autor i comprovar l'abast del delicte. Domènech i Mora expliquen que "el gran handicap" és que la llei només obliga les empreses a guardar les dades entre sis mesos i un any i el temps juga en contra de la investigació. "Els assetjadors són persones amb una gran habilitat per moure's per la xarxa", explica Mora. Domènech afegeix que van a buscar les víctimes menors als llocs on saben que els trobaran, com pàgines web, xats o xarxes socials, imitant el seu llenguatge i intentant fer-s'hi amics i crear confiança. Coincideixen amb Cayuela a l'hora d'afirmar que el perfil d'assetjador és ara més jove -entre 20 i 30 anys- i, per tant, amb poca diferència generacional amb les víctimes.
La cooperació internacional és fonamental en aquests tipus de delictes, ja que en moltes ocasions l'assetjador potser no resideix a l'Estat. "Tenim canals policials oficials, com la Interpol i l'Europol, i també comissions rogatòries en l'àmbit judicial. Si localitzem l'autor demanem l'entrada i el registre al jutge que, al seu torn, ho demana al del país d'origen", expliquen els dos mossos. És habitual, doncs, trobar-se amb assetjadors que resideixen a Sud-amèrica -per la facilitat de l'idioma- o, fins i tot, catalans que han marxat a l'estranger i continuen amenaçant des d'allà.
"La clau per lluitar contra els ciberdelictes és que la comunicació entre països sigui àgil", assegura l'advocat penalista Andreu van den Eynde, que critica que aquest sistema encara no està resolt. En aquest sentit, subratlla que també seria eficient definir més bé els delictes -el ciberassetjament en si és un fenomen, però no un delicte concret-. Així, explica l'advocat, el grooming , que sí que està legislat, és un dels pocs delictes del Codi Penal "en què surt expressament la paraula internet ". "El ciberassetjament engloba molts delictes diferents, des del descobriment de secrets fins a injúries o amenaces i altres conductes que no són delicte, com l'stalking [estar present constantment en la vida d'algú]", explica Van den Eynde, que alerta que internet "ha relativitzat la sensació de gravetat" i protegeix l'anonimat dels autors.
Educar els adults
"Les mesures de prevenció passen perquè l'escola faci formació, tant als alumnes com als pares i professors", assegura Cayuela. Així, de la mateixa manera que es forma els treballadors per saber identificar casos de mòbing, s'hauria d'ensenyar a nens i adults a distingir el ciberassetjament, insisteix aquest psicòleg, que no creu que la solució sigui prohibir l'ús de les noves tecnologies als adolescents sinó que els pares intentin dialogar amb els fills per conèixer l'ús que fan del mòbil i l'ordinador. També des dels Mossos d'Esquadra es fa una tasca de prevenció per alertar els joves dels possibles ciberassetjadors.
