Publicitat
Publicitat

LEGISLACIÓ

El Codi Civil català, dels més avançats d’Europa

El llibre VI tanca el procés de compilació, que es va iniciar fa més de 500 anys

Fer un testament, comprar un pis o gestionar una comunitat de propietaris. El dret civil és el dret de les persones, és per tot arreu i afecta en el dia a dia de qualsevol ciutadà. “És el dret que regula els aspectes fonamentals de la nostra vida, forma part de la mentalitat dels catalans i de la identitat de Catalunya”, explica Joan Carles Ollé, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya i president de la Comissió de Codificació de Catalunya.

Catalunya té, històricament, un dret civil propi. De fet, es va començar a recopilar cap a mitjans del segle XIII i, des de llavors, es va considerar la redacció definitiva fins al segle XV, quan es va iniciar el moviment compilador català. L’arrelament d’aquest dret a Catalunya era tan profund que fins i tot els Decrets de Nova Planta es van veure obligats a mantenir-lo i respectar-lo, tot i que es va prohibir modificar-lo i legislar. Ara, amb l’avantprojecte del llibre VI -aprovat al febrer pel Govern i que aquesta setmana ha superat les esmenes a la totalitat al Parlament-, culmina tot el procés.

“El moviment compilatori actual va començar a principis dels 80 i ha continuat amb els diferents governs de la Generalitat, ininterrompudament. Aquesta continuïtat ha sigut molt important, sense diferències segons el color polític”, diu Ollé. Segons el conseller de Justícia, Germà Gordó, la culminació de la codificació civil catalana compleix amb la competència exclusiva en matèria de dret civil que estableix l’Estatut (excepte les matèries incloses a l’article 149 de la Constitució). Així, el codi queda tancat: el llibre I regula l’estructura futura, el llibre II és el relatiu a la persona i la família, el III fa referència a les persones jurídiques civils (associacions i fundacions), el IV al dret de successions, el V als drets reals i el VI als contractes i obligacions.

Un Codi obert

Els llibres es poden actualitzar d’acord amb l’evolució social

Tot i que el llibre VI tanca el procés, el Codi Civil català permet actualitzar i reformar el dret d’acord amb l’evolució de la societat. “S’ha fet amb la modalitat de codi obert, inspirat en el dret holandès. Quedarà complet però es podrà anar enriquint”, recorda Ollé. De fet, els diferents llibres s’han aprovat i incorporat en moments diferents de manera flexible sense distorsionar el conjunt. Amb el Codi Civil de Catalunya acabat ja no caldrà recórrer a la normativa espanyola, com passava fins ara. “Fins ara el Codi estava pràcticament complet en matèria de família, successions, drets reals, propietat horitzontal, donacions, etc., però en matèria d’obligacions, com per exemple en la compra d’un habitatge, ens regíem per l’espanyol”, explica Ollé. L’últim llibre regula la compravenda, el contracte civil per antonomàsia, que fins ara es regulava pel dret espanyol, i dóna noves opcions al ciutadà per protegir-se millor. “El perfil general és un accent marcadament social, una línia molt clara per reforçar la posició del comprador, donant-li més garanties i mesures de protecció del seu dret”, diu Ollé.

Un dret propi

El Codi Civil parteix d’un dret històric però s’ha modernitzat

El dret civil català està fortament arrelat al país, però el codi ha nascut amb una mirada molt present a les tendències modernes del dret internacional i s’ha convertit en un dels més moderns i innovadors d’Europa, sense res a envejar al dels països més avançats del nostre entorn. “S’han conservat, degudament actualitzades, aquelles institucions tradicionals que es considera que són útils als ciutadans però no hem dubtat a incorporar noves figures del dret europeu”, explica el director de la Comissió de Codificació de Catalunya, que insisteix que el dret civil ha de ser útil per als juristes i eficaç per a les persones “per resoldre les relacions jurídiques i de la societat actual”. La compilació del 1960 era un text de gran qualitat jurídica, malgrat les limitacions de l’època, i, segons els experts que han liderat el procés d’elaboració, “ha sigut una base molt bona”.

El principi nuclear del dret civil català és el de la llibertat civil, el respecte a la llibertat de pactes i a la llibertat de la persona. Segons alguns autors, en el dret català les persones estan autoritzades a fer tot allò que la llei no prohibeix expressament.

Règim del matrimoni

A Catalunya hi ha separació de béns; a l’Estat, règim de guanys

Una de les grans diferències històriques entre el dret civil espanyol i el català és el règim econòmic matrimonial: a Catalunya existeix la separació de béns, mentre que a Espanya el règim és el de guanys. “És molt modern i respon a la mentalitat actual. De fet, territoris com el País Valencià ho han canviat i moltes famílies s’hi han acollit. En canvi, a Catalunya ningú fa uns capítols matrimonials per fer-ho al revés, és molt excepcional. Ho tenim molt assumit i no volem que quedin barrejats els deutes o problemes que pugui tenir l’altre”, diu Ollé. El Codi Civil català també inclou la regulació de les parelles de fet, que abans figurava en una llei especial, equiparant les parelles homosexuals amb les heterosexuals. Un aspecte nou va ser la introducció de la figura de la pàtria potestat compartida en cas de divorci però d’una manera flexible, assignant al jutge un marge ampli de decisió.

La llegítima

A Catalunya és d’un quart i a l’Estat de dos terços

El dret successori català també es diferencia molt de l’espanyol: a Catalunya, en cas que no hi hagi testament, si no hi ha fills, la parella hereta per davant dels pares. El Codi Civil català equipara també els drets en matèria de successions d’un membre d’una parella estable (pactat en escriptura pública o amb dos anys de convivència ininterrompuda) amb els d’un matrimoni en cas que no hi hagi testament. “En el Codi Civil estatal no hi ha una regulació de la parella de fet, som molt avançats en aquest sentit”, apunta Ollé.

Tanmateix, una de les diferències més importants amb el dret comú (espanyol) és la regulació de la llegítima. “A Catalunya la llegítima, que és la part de l’herència que has de reservar als hereus forçosos d’entre els familiars més propers (fills o pares), és d’un quart. És a dir, puc disposar dels meus béns a favor de qui vulgui a excepció d’aquesta part. A la resta d’Espanya la llegítima és de dues terceres parts, i això limita molt la llibertat de la persona per disposar dels seus diners”, detalla el degà dels notaris, que afegeix que hi ha casos molt concrets en què sí que es pot privar algú d’aquesta llegítima.

Col·laboració mútua

La comissió la formen agents

diversos i ha buscat el consens

El procés d’elaboració del Codi Civil català s’ha dut a terme, segons Ollé, amb una “col·laboració estreta” en el si de la comissió, on estan representats “tota la societat civil, els operadors jurídics, les institucions i els col·legis professionals”. “Ha sigut un gran exemple de cooperació entre els poders públics i la societat civil”, insisteix. La comissió està formada per notaris, advocats, catedràtics, professors d’universitat, advocats de l’Estat, registradors de la propietat i magistrats, mentre que l’Observatori de Dret Privat, que és l’òrgan d’assessorament i seguiment, el formen exconsellers de Justícia, els presidents dels col·legis professionals, les principals institucions juristes i juristes de prestigi reconegut designats per les formacions polítiques amb representació al Parlament.

“Aquest procés suposa que quan les lleis civils arriben al Parlament tenen un ampli grau de consens”, conclou Ollé.

Esmenes a la totalitat rebutjades

Aquest dimecres el Parlament va admetre a tràmit el projecte de llei del Govern del llibre VI del Codi Civil de Catalunya, després que es rebutgessin per 102 vots a 26 les esmenes a la totalitat que hi havien presentat el Partit Popular i Ciutadans. A part de ser la culminació de la compilació, que es va iniciar al segle XV, aquest llibre tracta un aspecte fonamental, com són els contractes i les obligacions. El nou text serà tramitat pel procediment d’urgència perquè pugui veure la llum abans que s’acabi aquesta legislatura. El projecte d’aquest llibre sisè regula el contracte de compravenda i de permuta, estableix les obligacions del comprador i del venedor, i inclou la nova regulació de l’avantatge injust per evitar casos clars d’abusos d’una de les parts en la transacció, així com vetllar per la justícia de l’intercanvi. També especifica els diferents contractes, com l’actualització de la permuta, l’aprofitament urbanístic a canvi d’una construcció futura, els contractes de cultiu i els arrendaments rústics o de pastures.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de