Colau, al món empresarial: “No paralitzem res”

BarcelonaTerreny, a priori, poc còmode per a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que aquest dijous ha debutat, en palestra pública, davant del món empresarial. Ho ha fet, aprofitant els dinars que organitza la Cambra de Comerç, per esbossar les seves estratègies de reactivació econòmica i social per a la ciutat. Per defensar, sobretot, que el seu govern no ha posat el fre de mà a l'activitat econòmica i deixar clars un parell de mantres: que confien en el lideratge públic de l'economia i que volen poder escollir els inversors que s'instal·len a Barcelona –perquè siguin, preferiblement, de sectors com l'economia verda–, i, en segon lloc, que la despesa social és, en el fons, una inversió i que destinar-hi recursos no suposa frenar altres àmbits de la ciutat.

"No hem aturat res i els indicadors demostren que se segueix creixent en tots els àmbits", ha respost, en el torn de preguntes, a una de les insistents qüestions sobre la "preocupació" per diferents aspectes de la política de Barcelona en Comú, com ara la moratòria hotelera. Colau ha llançat, en aquest punt, un repte als empresaris: concretar en quin aspecte s'ha frenat l’economia.

L'alcaldessa, però, ha volgut tenir una carta de presentació amable amb el món empresarial i ha insistit que veu en aquesta conferència "l'inici d’una llarga i fructífera relació". Sense entrar a detallar projectes d'inversió o infraestructures, ha esbossat les línies bàsiques de la política econòmica del consistori.

Però no ha fet passes enrere en aspectes fonamentals per al seu equip, com la necessitat "d’enfortir el sector públic" i de deixar clar que, com defensa el catedràtic de Política Econòmica Antón Costas, el mite que el creixement econòmic beneficia tothom "és fals". I que cal avançar cap a un model més just, que, convençuda que els monocultius econòmics ja han demostrat ser un fracàs, vol diversificat.

I, per això, insisteix que també s'ha de combatre la "hiperespecialització" del centre de la ciutat –i en concret de zones com el passeig de Gràcia– en el turisme. L'alcaldessa, a mode de confessió, ha explicat que hi ha ambaixadors que li manifesten la seva decepció amb Barcelona perquè el centre ha perdut la seva identitat.

“A ningú no li agrada una ciutat sense ànima”, ha sentenciat abans d'afirmar que, igual que s'ha de plantar cara als "guetos de misèria", també s'ha de fer front als "guetos turístics". El repte, gens fàcil: que els barcelonins facin seu el centre.

Horaris, amb excepcions

Sobre un dels temes espinosos, el dels horaris comercials, ha reiterat que el govern de Barcelona en Comú és contrari a la liberalització, però que està disposat a ser "flexible" i a impulsar "alguna excepció" sempre que es faci des del consens i compensant els comerciants que se sentin perjudicats per la mesura.

La conferència s'ha centrat a explicar la transició que, a parer seu, la ciutadania va reivindicar a les urnes el 24 de maig, i que ha de centrar els esforços a fer front a les desigualtats. Colau ha defensat propostes com la de crear un salari metropolità, una etiqueta per a les empreses que compleixen amb els requisits socials i ambientals o impulsar una moneda local per fomentar el comerç de proximitat.

Ja en clau política ha deixat clar que, un cop passades les eleccions del 20 de desembre, Barcelona en Comú centrarà els esforços a buscar una entesa "al més estable i àmplia possible" amb els grups ideològicament més pròxims. De moment, el seu equip segueix suant per aprovar projectes com el de les ordenances fiscals.