FINANCES PÚBLIQUES

Barcelona rebaixa a la meitat el deute amb els mercats i la gran banca

El consistori redueix l’endeutament 135 milions en quatre anys

L’Ajuntament de Barcelona ha reduït 30 punts en quatre anys la seva dependència dels mercats i de la gran banca privada, segons dades facilitades pel consistori. Al començament de la legislatura, un 75% de l’endeutament estava en mans dels mercats, en emissions de deute, i de la gran banca privada. Ara aquest percentatge s’ha reduït al 43%, és a dir, 32 punts menys. Segons l’equip de govern d’Ada Colau, aquesta dependència menor de la gran banca privada i dels mercats s’ha aconseguit gràcies a l’entrada de noves fonts de finançament, com les emissions de bons sostenibles, el recurs a la banca ètica i el reforçament del deute amb la banca pública.

L’Ajuntament va fer un gran esforç per reduir el deute el primer any de mandat, quan el va rebaixar en 138 milions d’euros, i després l’ha mantingut pràcticament estable. Així, l’endeutament total a tancament de l’any 2014 era de 971,6 milions, mentre que a tancament del 2018 s’ha situat en 836 milions d’euros, 135 milions menys que fa quatre anys.

Del deute de l’any 2014, un total de 244,27 milions eren amb la banca pública, és a dir, un 25,1% del total, mentre que 727,4 milions, un 74,9%, eren amb la gran banca privada i els mercats. Però l’any 2018 aquesta xifra era pràcticament la meitat, de 360,6 milions d’euros, i el seu pes en l’endeutament total de l’Ajuntament era del 43,1%. En canvi, el deute amb la banca pública ha crescut fins als 405,4 milions d’euros (el 48,5% del total de l’endeutament municipal).

Durant el 2018, el consistori va formalitzar un crèdit per import de 100 milions d’euros amb la banca pública –concretament, amb el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB)– amb un període de disposició fins al 2021, però només ha fet ús de la meitat d’aquest capital disponible per fer front a necessitats financeres vinculades a projectes que, segons ha valorat el CEB, contribueixen a millorar les condicions de vida en àrees urbanes i a la protecció del medi ambient.

Bons sostenibles

Però l’estratègia municipal no ha passat només per recórrer a la banca pública. També s’han explorat noves fórmules de captació de recursos que s’allunyen dels crèdits tradicionals. Per intentar afavorir una economia municipal més plural, el consistori va emetre el 2017, per primer cop, bons sostenibles per valor de 35 milions.

Entre les inversions que s’han finançat amb aquests bons, segons ha dit el govern municipal, hi ha 15,4 milions destinats al manteniment de 90 centres educatius i 9,3 milions que s’han dedicat a la construcció de carrils bici. També s’han destinat 2,8 milions d’euros al finançament de la nova Escola Massana, 2,3 milions a la renovació de la biblioteca Comtes de Bell-lloch, 2,7 milions a equipaments als barris de Fort Pienc i Trinitat Nova, i 1,3 milions a la renovació amb vehicles elèctrics de la flota de manteniment de les zones enjardinades.

L’Ajuntament, a l’hora d’explorar noves vies de finançament, també ha donat entrada a la seva cartera de deute, durant aquest mandat, a entitats de banca ètica. En total, tenint en compte les xifres de l’endeutament del 2018, 35 milions d’euros (un 4,2% del total) corresponen als bons sostenibles, i 35 milions més a la banca ètica (un altre 4,2% del total de l’endeutament).

Aquestes xifres demostren, segons el tinent d’alcalde de l’àrea econòmica de l’Ajuntament, Gerardo Pisarello, que “hi havia una forma de gestionar que no només era diferent, sinó que era millor”. El portaveu del govern concreta que si, abans, tres de cada quatre euros que devia el consistori els devia a la gran banca privada, ara són menys de la meitat.

Més continguts de