El Constitucional aixeca part de la suspensió a la llei catalana del canvi climàtic

El tribunal manté el veto a la prohibició del 'fracking'

El Tribunal Constitucional (TC) ha aixecat part de la suspensió de la llei del canvi climàtic però manté el veto a la prohibició del 'fracking', segons explica el Govern en un comunicat. Es tracta d'una mesura provisional fins que l'alt tribunal es pronunciï sobre la constitucionalitat dels preceptes de la llei. Així doncs, el govern català preveu començar a recaptar "com més aviat millor" l'impost sobre el CO2 a determinats vehicles. Previsiblement entrarà en vigor el 2019 amb efectes en el aquest exercici, segons la Generalitat. Els ingressos obtinguts aniran a parar en parts iguals al Fons Climàtic i al Fons de Patrimoni Natural, tots dos de nova creació. Altres articles de la llei que es podran aplicar mentre el TC no emeti una sentència fan referència a l'objectiu d'un 50% d'energies renovables el 2030 i als pressupostos de carboni.

El Govern assegura que tirarà endavant l'aplicació de la llei catalana de canvi climàtic després que el TC hagi aixecat la suspensió de la majoria dels articles. Entre els preceptes que tornen a estar en vigor destaquen els que fan referència als pressupostos de carboni. Es tracta d'una de les novetats de la llei que suposa "una eina de planificació i seguiment per a la integració dels objectius de la norma en les polítiques sectorials". Els pressupostos, a més de la quantitat total d'emissions permeses per al conjunt del país, hauran d'indicar quina part correspon als sectors coberts per la directiva del mercat d'emissions i quina als coneguts com a sectors difusos, no coberts per aquest sistema. Un tipus de pressupost que, segons el Govern, posa Catalunya al nivell dels països més avançats en aquest àmbit com el Regne Unit. 

El TC va suspendre la llei catalana contra el canvi climàtic el desembre del 2017

Un altre grup d'articles vigents són relatius a l'energia. La llei fixa l'objectiu d'assolir un 50% d'energies renovables el 2030. El govern espanyol xifra en 8.200 milions d'euros la inversió necessària per aconseguir-ho i considera que podria produir perjudicis tècnics i econòmics sobre el sistema elèctric. En canvi, el TC defensa que la llei no imposa aquestes inversions ni estableix sancions o altres conseqüències jurídiques. A més, l'alt tribunal puntualitza que aquestes inversions podrien ser assumides voluntàriament pel sector privat o finançades per la comunitat autònoma, de manera que no es produirien els suposats efectes negatius. 

Pel que fa als articles que regulen l'impost sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle en determinats vehicles – turismes, vehicles comercials lleugers i motocicletes–, l'Estat considera que vulnera els límits establerts per la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) amb l'argument que hi ha una coincidència amb l'impost de matriculació. 

Com que la suspensió queda sense efecte sobre el nou impost, el Govern treballa amb la intenció que es pugui començar a recaptar "com més aviat millor", previsiblement amb efectes en aquest exercici, i que entri en vigor el 2019.

Els ingressos obtinguts nodriran en parts iguals el Fons Climàtic i el Fons de Patrimoni Natural, tots dos de nova creació. El Fons Climàtic servirà per fomentar les renovables, la descentralització de xarxes, l'autoconsum elèctric, els habitatges energèticament eficients, la mobilitat sostenible, l'eficiència i l'estalvi d'aigua, la conservació de la biodiversitat, la modificació de processos de producció, la recerca i la innovació, o la reducció de la vulnerabilitat dels sectors econòmics.

Més continguts de