Com el confinament afecta els més joves: "Ara més que mai els mestres han de demostrar la seva vàlua"

BarcelonaMai havíem viscut una situació com aquesta, ni les mares ni els pares, ni els fills petits ni els adolescents, ni els mestres ni els equips directius de les escoles i instituts. Quan se surti del confinament tots haurem canviat i, segurament, molts infants hauran madurat de manera ràpida. Com pot afectar tot plegat els més petits? Què es pot fer des de les escoles durant el confinament? Com podem ajudar els pares a encarar tants dies d’aïllament? Com es pot arribar als infants en situació més vulnerable? Com es pot gestionar l’endemà? Les escoles i els instituts podran continuar amb el mateix projecte, la mateixa manera de funcionar, com si no hagués passat res?

S’ha pensat prou en els infants?

El 13 de març el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma durant quinze dies, fins al 29, però el confinament s’ha allargat. És una situació nova i incerta en què tot es gestiona a contracorrent, però alguns experts hi troben a faltar els infants, en els discursos del govern espanyol. "Per què un infant no pot sortir? Simplement ens hauríem de fer la pregunta i no donar-hi una resposta còmoda i fàcil –explica Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista–. Tot plegat es fa des d’una visió adulta que no té en compte els infants: ja han passat més de deu dies i hi ha coses que es podrien revisar. Si som capaços de regular tenint en compte la perspectiva de gènere, també ho hauríem de fer pensant en els infants, ells també són ciutadans, i no fer-ho des d’una perspectiva bucòlica o protectora". D’altra banda, és important que els més petits entenguin la importància del confinament: "Se’ls ha de traslladar que aquesta situació de confinament és una mesura de protecció cap a ells i cap a la resta, ho han d’entendre no com una cosa passiva sinó com una acció –diu Roger Ballescà, vicepresident del Col·legi de Psicòlegs–. A més, les mesures ja tenen en compte que els infants amb necessitats especials puguin sortir al carrer”.

El paper dels mestres

"Els mestres, els tutors, s'haurien de posar en contacte amb els alumnes, transmetre la idea que se'n preocupen i que per a ells continuen sent importants, que no només tenen el pare i la mare sinó que també poden comptar-hi", explica Funes. La situació per a molts infants i adolescents ha canviat dràsticament i l’impacte que pot tenir tot plegat pot ser enorme. Les seves relacions s'han reduït pràcticament al nucli familiar les 24 hores del dia. "Si hi ha problemes familiars, si hi ha maltractaments, s’ha de pensar en com es pot compensar tot plegat, en la manera de fer arribar una mica de llum a aquest infant que potser està molt sol", afegeix.

Alguns infants i adolescents reben una allau de deures per fer a casa, fitxes per omplir, problemes per resoldre... ¿Però es pot pretendre continuar amb el currículum escolar, des de casa, com si tot fos normal? D’altres famílies, en canvi, han topat amb un silenci absolut i amb escoles i mestres que pràcticament no han donat senyals de vida. "S’ha de replantejar quins continguts són prioritaris, l’escola no pot estar d’esquena a la societat ni tancar finestres, és molt important que hi hagi una orientació clara i, en aquest sentit, el departament d’Educació s’hauria de posar les piles i posar a disposició de les escoles psicopedagogs, pedagogs i psicòlegs perquè puguin assessorar els centres escolars –opina Enric Prats, professor de pedagogia internacional a la UB–. Però no tindria cap sentit que es posessin deures que siguin pura repetició, simplement per mantenir els alumnes ocupats, han d'estar en sintonia amb el que vivim".

Molts pares es poden sentir aclaparats davant l’allau de propostes. Prats destaca que són els professors els que han d’establir unes rutines: "Hi ha molt de material de les editorials en obert i moltes propostes, però falta organitzar-lo i és una feina que toca fer als professionals, l’escola té un projecte educatiu que s’ha d’adaptar a aquesta situació d’alarma". Com a recurs, proposa que els estudiants de magisteri, que s’han quedat sense poder fer pràctiques a les escoles, puguin ser un suport online. "Per al professorat és una obligació ètica, no són vacances, més que mai els mestres han de demostrar la seva vàlua”.

No és un cap de setmana etern

Fins a la crisi del coronavirus era força freqüent escoltar el lament que es tenia poc temps per passar amb els fills. "Ara que tenim molt de temps arriba el pànic perquè no sabem gestionar tant de temps amb ells, transmetem molta més informació amb els nostres actes que no pas amb les paraules, és important tenir un comportament com més natural millor", diu Ballescà. Per al psicòleg, la manera més òptima d’ajudar a transitar per aquest període, ple d’incerteses, és establir unes rutines: "Un consell que dono és fer un calendari amb tot el mes a la vista i que els pares puguin marcar una data, més lluny que a prop, del final del confinament, perquè els nens tenen una percepció menys estructurada del temps".

I, sobretot, tot i sent conscients que no és una situació normal, fer tot el que sigui possible perquè sembli com més normal millor: "No és un cap de setmana etern, hem d’establir uns horaris en la mesura que sigui possible –explica Ballescà–. No hem d’estar tot el dia ocupats però hem d’intentar estar atents a les necessitats dels infants, que tinguin obligacions, moments de relax, temps per avorrir-se i, sobretot, saber quins són els nostres propis límits, si algunes tasques generen massa conflictes buscar-hi alternatives, el més important no és aprendre a escriure o sumar, sinó intentar mantenir una bona dinàmica familiar".

L’endemà del confinament

"Ens hauríem de preparar per a l’endemà, preocupar-nos sobre com serà l’escola que haurem de construir quan s'hi torni, observar molt bé tots aquests infants", explica Funes. Després de setmanes de confinament, alguns infants portaran unes motxilles força carregades. Hauran après potser d’una altra manera, s’hauran fet moltes més preguntes o hauran viscut aquests dies com una alliberació de l’escola. "Potser es qüestionen més coses sobre la gestió de la informació, qui genera confiança i qui no", diu Funes.

L’avantatge, segons Ballescà, és que tothom haurà passat pel mateix: "Tindrem molts nens amb moltes ganes de tornar a l'escola, a les rutines habituals, i l’avantatge és que tots hauran passat per la mateixa situació, no hi haurà estigmes". Tanmateix, s’haurà d’estar atent i, sobretot, tenir cura dels qui han tingut una pèrdua en una situació tan complexa, en què ni tan sols s’hauran pogut acomiadar de les persones que estimaven. El Col·legi de Psicòlegs ja prepara documents per ajudar a fer front a aquests dols tan difícils. Sigui com sigui, segurament les escoles no podran ser iguals ni fer veure que el Covid-19 no ha existit.