Creixen en els dos últims anys els casos de pseudociències investigats pel Col·legi de Metges de Barcelona

BarcelonaEl Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha obert 21 expedients relacionats amb pseudociències des del 2009, i dues terceres parts han sigut els dos últims anys. Així, el 2017 va obrir-ne sis i aquest any, de moment, vuit. Del 2009 al 2016, el COMB va investigar set casos de metges que haurien recomanat o practicat teràpies sense evidència científica. "No és admissible que un metge pugui aixoplugar aquestes teories o oferir-les. És incompatible amb l'exercici professional", ha afirmat el president del COMB, Jaume Padrós, en una entrevista amb l'ACN. Padrós valora que les administracions s'estiguin "posant les piles" per perseguir "personatges" que preconitzen discursos pseudocientífics, preguntat sobre el pla estatal per eliminar aquestes pràctiques dels centres sanitaris i evitar que s'imparteixin a les universitats.

El Col·legi de Metges de Barcelona va obrir un expedient el 2009 relacionat amb pseudociències. Després de quatre anys sense que li arribés cap altre possible cas d'un facultatiu que practiqués teràpies sense base científica, el 2014 en va obrir dos expedients més; el 2015 tres; el 2016 un; el 2017 sis, i aquest any vuit.

"Aquests professionals són minoritaris", puntualitza Padrós, que reivindica que el Col·legi és la institució que "més ha liderat el combat contra aquesta mena de pràctiques". El president del COMB subratlla que recomanar teràpies sense base científica "incompleix el codi deontològic i les normes de bona praxi" i, per tant, és "incompatible" amb l'exercici mèdic.

Els expedients que ha obert el Col·legi de Metges de Barcelona han seguit diversos camins i dos han acabat amb inhabilitacions. L'última, aquest any, quan la junta de govern del COMB va sancionar amb cinc anys d'inhabilitació per a la professió mèdica un col·legiat que va divulgar i posar en pràctica amb pacients oncològics l'anomenat mètode Hamer, conegut també com a Nova Medicina Germànica, i que promou teràpies alternatives no demostrades i abandonar els tractaments convencionals com la quimioteràpia i la radioteràpia.

Padrós també carrega contra els "personatges" que, sense ser metges, "apareixen sota el nom de determinades disciplines que fan que la població pensi que hi ha un gruix de coneixement al darrere del que prediquen", i que "s'aprofiten la situació de vulnerabilitat i fragilitat" de les persones i les famílies per oferir-los tractaments sense base científica. El president del COMB apunta que aquestes pseudoteràpies han experimentat un "auge els últims anys per l'ús de les xarxes" i adverteix que al darrere hi poden haver posicions ideològiques, però sobretot estafes.

Oportunitat perduda per tractar una malaltia

El president del Col·legi de Metges avisa que les teràpies alternatives "aparten els pacients dels tractaments validats i indueixen a una pèrdua d'oportunitat per tractar malalties que es poden abordar". També apel·la a la responsabilitat dels mitjans de comunicació perquè no es facin ressò d'aquestes teràpies "sota una premissa errònia de llibertat d'expressió". "Molts ciutadans acaben sotmesos a un gran desconcert", avisa, i recorda que el metge inhabilitat aquest any havia sortit en un reportatge de televisió.

En aquest context, Padrós celebra que el ministeri de Sanitat s'hagi posat "al capdavant de la situació" amb el pla que va anunciar a mitjans de novembre. Sobre el pla, el president del COMB assenyala que s'haurà d'anar matisant després que el ministeri sortís "en tromba" contra les pseudociències, però "el que és important és que s'hi hagi posat". "És obvi que l'administració ha de posar un paraigua per perseguir aquestes estafes i advertir els ciutadans, però els col·legis de metges també tenen responsabilitats. Tots ens hi hem de comprometre", resumeix.