Entendre i atendre el cor per saber qui som
La xerrada 'Educació emocional' va servir de presentació del llibre 'Educant les criatures', una recopilació de reportatges publicats al 'Criatures' de l’ARA
BarcelonaL’autocar gairebé havia arribat a la porta de l’escola, on mares i pares esperaven els seus fills després d’una setmana de colònies. Abans de baixar, els alumnes havien de respondre a una pregunta: “Què has après?” En Nico, de vuit anys, va dir a la professora que havia descobert que era valent perquè s’havia atrevit a parlar dels seus sentiments. La mestra era Cristina Gutiérrez, directora de La Granja i una de les ponents a la xerrada Educació emocional ahir a la llibreria Abacus. La cita va servir de presentació del llibre Educant les criatures, una recopilació de reportatges sobre educació emocional que al llarg de set anys s’han publicat al suplement Criatures de l’ARA i que es vendrà dissabte, 14 d’abril, amb el diari. “Ningú no es fa valent al camp de batalla”. Josep Soler, professor de filosofia, citava Aristòtil per defensar que l’educació emocional no és innata en els individus, sinó que “s’ha d’educar”.
Cap i cor, en paral·lel
“Educar el cap sense educar el cor no és educar en absolut”, va afegir Eva Bach, pedagoga i escriptora. D’aquesta manera va voler matisar que educar les emocions no consisteix només a “conèixer-les i identificar-les”, sinó també a proporcionar eines per “transformar i reparar les que són més difícils, les que fan patir”. En primer lloc, per tant, cal “entendre i atendre” el propi cor.
No obstant, els tres ponents van advertir que educar les emocions dels infants és una tasca difícil i alhora imprescindible per formar els individus del futur. “L’educació emocional ens apropa a qui som en realitat”, va sentenciar Gutiérrez, una tesi que també va subscriure Soler. A més, el professor de filosofia va insistir en la dificultat de veure’s un mateix: “Sempre ens portem a sobre”.
(Re)orientar la mirada
La societat no sempre ha apostat per l’educació emocional, va recordar Soler, i va fer esment a l’Anglaterra victoriana -il·lustrada amb el personatge d’Oliver Twist-, en què es reprimia qualsevol tipus de sentiment. “Allò, però, també era educar les emocions”, va concloure. El sistema educatiu actual, en canvi, es caracteritza per la important dimensió que prenen els sentiments, va explicar la pedagoga Eva Bach. En paraules de Plató, “educar és orientar la mirada”, va dir Bach.
El Sergi, de nou anys, també va anar a les colònies. Estava atemorit per haver de muntar a cavall. Uns moments abans de baixar de l’autobús i retrobar-se amb els pares va confessar-li a la professora que havia après que “ser valent no és no tenir por, sinó tenir-ne i, malgrat això, pujar al cavall”.
