El cos de Casaldàliga reposa en un cementiri al cor de l'Amazònia brasilera

El lloc on l'han enterrat va ser creat per llançar-hi els cossos de camperols i indígenes que es resistien a la invasió de les seves terres

El cos de Pere Casaldàliga (Balsareny, 1928), que va morir dissabte als 92 anys, ja reposa en un cementiri a pocs metres del riu Araguaia, al Brasil, país on vivia des de feia 50 anys. El seu desig era ser enterrat en aquest lloc de São Félix do Araguaia, que va ser creat per llançar-hi els cossos de camperols i indígenes que es van resistir a la invasió de les seves terres, un fet que Casaldàliga va denunciar. Segons informa Efe, grups d'indígenes s'han acomiadat aquest dimecres de Casaldàliga, el bisbe dels pobres, al cor de l'Amazònia brasilera. És un cementiri del poble indígena Iny (Karajá), sota un enorme arbre de pequi, símbol de la cultura regional.

Mor Pere Casaldàliga, la veu universal dels pobres

Representants de l'ètnia xavante, amb els torsos pintats de negre i vermell, als quals Casaldàliga havia defensat en diverses ocasions, han assistit a l'enterrament i han col·locat una creu de fusta a l'humil tomba on ara descansen les restes. També feligresos de São Félix do Araguaia, on Casaldàliga era bisbe emèrit, han dipositat flors i escrits sobre el munt de terra que cobria el cos. El bisbe català era un referent universal en la lluita per la justícia social i ha deixat un llegat de defensa dels drets de les comunitats més desfavorides de camperols i indígenes d'aquesta regió amazònica a l'estat de Mato Grosso. Al Brasil va complir el seu somni de ser missioner i treballar braç a braç amb els més desfavorits.

Pere Casaldàliga, adeu al militant de l'esperança

Abans de l'enterrament s'havia fet un funeral al centre comunitari Tía Irene del mateix municipi, on els xavante havien practicat un ritual envoltant el cos de Casaldàliga, que jeia en una canoa indígena. El bisbe va morir a Batatais, una localitat a l'interior de São Paulo, a causa d'una infecció pulmonar agreujada pels problemes de Parkinson que ja patia. A Batatais hi va haver els primers homenatges després de la seva mort i des d'allà el seu cos embalsamat va ser traslladat cap al santuari dels Mártires da Caminhada, a Mato Grosso, en un viatge que va durar gairebé un dia sencer per terra. Finalment el seguici fúnebre va sortir en direcció a São Félix do Araguaia, on s'ha fet l'enterrament.