EDUCACIÓ

Escoles de l’Opus recorren a fusions per mantenir els concerts

Educació avisa que integrar centres masculins i femenins només a nivell administratiu és insuficient
Canvis als centres de l'Opus per assegurar els concerts

Fa tres anys hi havia a Catalunya 16 escoles concertades que separaven els alumnes per sexe a primària, ESO i batxillerat. En aquest temps no se n’ha tancat cap, però ara ja no són 16, sinó 12, els centres que practiquen el que anomenen educació diferenciada. Què se n’ha fet d’aquestes quatre escoles que ballen? Segons ha sabut l’ARA, en els últims tres anys dues s’han fusionat i s’han convertit en una escola mixta i quatre centres més s’han unit -dos i dos-, però mantenen igualment nois i noies separats. És a dir, administrativament són la mateixa escola -tenen el mateix NIF-, però a la pràctica fan classe com fins ara: els nois en un edifici, les noies en un altre. Els sindicats adverteixen que és una “manera encoberta” de seguir rebent subvencions públiques quan s’eliminin els concerts a les escoles que separen per sexe, un pas que el departament d’Educació té previst fer el curs 2020-21.

Els dos primers centres que van demanar el codi únic van ser els col·legis Mestral -de nois- i Montclar -de noies- d’Igualada. Era l’any 2016, i el departament d’Ensenyament (la consellera era llavors Meritxell Ruiz) va donar el vistiplau perquè Montclar absorbís Mestral. De la fusió en va sortir Institució Igualada, que va passar a tenir una única direcció i un únic claustre, malgrat mantenir els nois a l’edifici Mestral -només amb professors- i les noies a Montclar -només amb professores-. No va ser fins a l’any passat que, tal com va avançar l’ARA, Institució Igualada es va convertir en un col·legi mixt, un fet inèdit perquè no hi ha cap centre a l’Estat que després de barrejar nens i nenes en les etapes obligatòries mantingui el vincle amb l’Opus Dei.

Després de l’absorció dels col·legis d’Igualada, quatre més van fer el pas. L’abril del 2018 la conselleria d’Educació -ja governada per Josep Bargalló- va autoritzar que el centre masculí Turó, de Constantí, fos absorbit per Aura, un centre femení de Reus. Així es va crear Institució Tarragona. El novembre d’aquell any va passar el mateix a Lleida: l’escola femenina Arabell va quedar-se Terraferma, on només hi estudien nois. Tant en el cas de Tarragona com en el de Lleida la fusió només ha comportat tenir el mateix codi administratiu, però no barrejar els alumnes de tots dos sexes.

Totes aquestes escoles formen part del mateix grup, Institució Familiar d’Educació, que ara gestiona vuit centres -un dels quals, Institució Mallorca, també fruit d’una fusió administrativa entre Aixa i Llaüt-. Fonts d’aquest grup educatiu expliquen que es va demanar el codi únic per a tots els centres per “assolir una coordinació més eficaç del projecte educatiu”, amb la creació d’un consell de direcció únic i també “a efectes d’unitats concertades”.

Una escola de l’Opus Dei serà mixta per primera vegada a l’Estat

Aquí és on s’agafen els sindicats per criticar que fusionar-se només sobre el paper és una “manera encoberta de fer una neteja d’imatge”. “Fan aquestes trampes per mantenir el concert. Si no, quina necessitat tenen de moure peça? Ho han fet quan han vist perillar els concerts”, assegura Marta Minguella Rebull, delegada de la CGT Ensenyament. Però el sindicat, que va denunciar l’escola masculina Viaró per discriminació laboral perquè només contractava homes, demana al departament que controli aquests centres i els retiri la subvenció si només s’uneixen de manera administrativa. “No veiem que el departament vagi a totes. Quan Inspecció de Treball va multar amb 50.000 euros l’escola Viaró van deixar perdre una oportunitat”, lamenta Minguella.

Un decret que prohibeix segregar

Quina és la realitat que hi ha darrere d’aquests moviments de les escoles? En un context de davallada de la natalitat, hi ha centres als quals els costa arribar al mínim d’alumnes per mantenir el concert -20 a primària, 25 a l’ESO-. Per exemple, si una d’aquestes escoles té 17 noies matriculades a 1r de primària i 18 nois a l’escola dels nois, no els quedaria cap grup concertat. En canvi, amb el codi únic almenys salvarien un grup. Ara bé: el conserven per ara, perquè fonts de la conselleria d’Educació consultades per l’ARA adverteixen que amb aquesta fórmula administrativa no n’hi haurà prou a partir del curs 2020-21. Aquesta setmana la conselleria ha posat data a la fi de les subvencions a les escoles que segreguin per sexe i per raons socioeconòmiques: el febrer de l’any que ve s’aprovarà un decret que entrarà en vigor el curs següent. La normativa, apunten fonts d’Educació, exigirà “coeducació” a les escoles concertades i això passa, per força, per no separar per sexes. Això vol dir nens i nenes junts a l’aula i no només ser, a nivell administratiu, una única escola.

Les mateixes fonts admeten, però, que la retirada dels concerts serà progressiva per donar un temps d’adaptació. ¿Això podria animar la resta d’escoles a fusionar-se? A Institució Familiar d’Educació només ho faran allà on “és viable per proximitat geogràfica”. Veuen complicat reproduir-ho a La Farga i La Vall, les dues escoles més grans del grup, separades per més de 10 quilòmetres. Tampoc és fàcil a Girona, malgrat que Les Alzines i Bell-lloc del Pla estan a 3 quilòmetres. El problema, aquí, és que l’escola de nois no forma part d’Institució Familiar, sinó que és d’obra corporativa, que significa que tenen la “garantia moral” de l’Opus Dei, igual que Viaró, Pineda i Xaloc. Segons va publicar Crític, tots aquests col·legis reben cada any 30 milions d’euros públics.

Més continguts de