INFRAESTRUCTURES

FGC augmentarà la freqüència de trens a Sabadell i Terrassa el 2020

Les perllongacions del Vallès Occidental desborden les previsions i disparen l’ús de les línies més d’un 65%

“Això va així cada dia. Si et despistes dos minuts ja vas dret tot el camí perquè el tren s’omple de seguida”. Amb aquesta resignació parlava dimarts passat una usuària de la línia S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya en el viatge de tornada a casa des de la feina. Al matí, en plena hora punta, la situació és fins i tot pitjor. “Conec gent a qui li queda més a prop la parada de l’Estació del Nord, però va fins a la primera, Nacions Unides, per poder asseure’s”, explica una altra usuària de la línia de Terrassa, la S1. “Com que ja sé que van molt plens, ara prefereixo anar a treballar fins a Barcelona en autobús”, admet un veí de Sabadell.

Aquesta situació està en vies de resoldre’s, però no serà abans d’un any. Segons ha pogut confirmar l’ARA, Ferrocarrils de la Generalitat té previst ampliar les freqüències de trens a les línies S1 i S2, que fan el trajecte entre el Vallès Occidental i Barcelona. L’objectiu és que, a partir del 2020, surti un tren cada cinc minuts des de Sabadell i Terrassa; i que en arribar a Sant Cugat -on convergeixen les dues línies- les freqüències també conflueixin i hi hagi un tren cada dos minuts i mig fins a Barcelona.

“A la pràctica, desapareixerà el concepte horari, perquè hi haurà trens constantment, i el concepte passarà a ser més de metro que no pas de tren regional”, explica el president de FGC, Ricard Font. Així, l’operadora ferroviària catalana espera poder absorbir amb comoditat la demanda d’aquestes dues línies, que s’ha disparat els últims tres anys, des de la inauguració de les perllongacions (el 2015 la de Terrassa i el 2016, la de Sabadell).

De fet, segons FGC, els càlculs de l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) eren que la posada en marxa d’aquestes dues ampliacions generaria un creixement de la demanda d’entre el 15% i el 20%. En canvi, en els últims tres anys, la línia de Terrassa ha crescut un 67% i la de Sabadell -només dos anys després de la perllongació- ha augmentat un 65% (vegeu el gràfic).

Aquestes xifres representen 1,7 milions més de viatges -no de passatgers- a la línia de Terrassa i 1,5 milions més a la de Sabadell. “El creixement previst clarament s’ha vist superat per la demanda”, admet Font, que també reconeix que “en el moment en què es va posar en marxa la perllongació de Terrassa ja es va veure que la línia de Sabadell tampoc podria assumir tota la demanda”. “Hi hem posat remei tan bon punt s’ha pogut; un cop detectat el problema, es va licitar la compra de 15 trens nous, que són els que es posaran en marxa el 2020”, assegura Font a l’ARA. La compra d’aquests trens ha costat 109 milions d’euros, als quals s’hi afegiran 5 milions més que, segons la companyia, serviran per “garantir el manteniment de la xarxa, assegurar la robustesa de les vies i evitar problemes preventivament”.

Però, si les línies ja estan plenes, per què cal esperar dos anys més, fins al 2020? Font assegura que FGC no va trigar a reaccionar, però les licitacions “tenen els seus temps”. Quan es va posar en marxa l’ampliació de Sabadell, el 2016, l’operadora va començar els plecs per fer el concurs públic, i a partir d’aquí ja van seguir els procesos de la licitació, la presentació de projectes, l’adjudicació, temps per als recursos i construcció dels trens: “Ara s’estan construint i el 2020 és quan ens arribaran”, avança Font.

Els motius de l’allau d’usuaris

Els passatgers que agafen el tren a Rubí (S1), per posar un exemple, ja fa mesos que noten que l’allau de viatgers a les andanes ha crescut desmesuradament des de la inauguració de les perllongacions. Hi ha diversos factors que expliquen aquest creixement exponencial.

“D’una banda, amb les ampliacions hem acostat el tren a més barris, i per tant a més usuaris potencials que fins aleshores no tenien accés al servei”, explica el responsable de l’operadora. A això s’hi afegeix l’augment d’usuaris al conjunt del transport públic i un tercer element particular del FGC. “No només hi ha un canvi del vehicle particular cap al ferrocarril, també hem detectat que hi ha usuaris de la R4 de Rodalies Renfe que ara canvien a FGC”, apunta Font.

En aquest sentit, el president de FGC va voler recordar la setmana passada que mentre que la Generalitat haurà destinat gairebé 1.000 milions d’euros entre el 2011 i el 2020 per millorar la mobilitat del transport públic al Vallès Occidental, en el mateix temps “Renfe només n’ha destinat poc més de 300 a Rodalies”.

Més continguts de