Societat 11/07/2014

Les claus de la llei Fernández Díaz: prohibició de les identificacions per perfil ètnic

El projecte de la llei de seguretat ciutadana atén els criteris del Consell General del Poder Judicial, el Consell d'Estat i el Consell Fiscal. La normativa introdueix retocs significatius: fixa un màxim de sis hores de retenció policial

Joan Serra
2 min
ABSOLUCIÓ AL JUTJAT
 L’Audiència Nacional va absoldre ahir els 19 acusats pel setge al Parlament del 15 de juny del 2011. Els indignats van encerclar el Parlament i aquell dia es van produir imatges insòlites, com ara l’arribada en helicòpter del president de la Generalitat, Artur Mas, i de la presidenta de la cambra, Núria de Gispert.

BarcelonaEl Consell de Ministres ha validat aquest divendres el projecte de llei de protecció de la seguretat ciutadana, la polèmica normativa impulsada pel ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. El govern espanyol ha introduït retocs significatius a la iniciativa legislativa després que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Consell d'Estat i el Consell Fiscal recomanessin modificar aspectes rellevants de l'avantprojecte. Aquestes en són les claus:

Protestes davant de seu parlamentàries

El primer text de l'avantprojecte introduïa fortes sancions -d'entre 30.000 i 600.000 euros- per la participació en concentracions davant de les institucions de l'Estat, com el Congrés de Diputats i el Senat, o el Parlament. Es consideraven infraccions molt greus. El text definitiu estableix que aquests comportaments seran considerats faltes greus, amb una multa d'entre 601 i 30.000 euros, només quan ocasionin una "seriosa pertorbació" de la seguretat ciutadana". Així ho ha expressat el ministre de l'Interior. "El projecte està en condicions de garantir la seguretat ciutadana, amb un escrupolós respecte als drets i les llibertats dels ciurtadans", ha afegit Fernández Díaz.

Amenaces i vexacions als agents

Es mantenen com a infraccions greus, amb sancions de fins a 30.000 euros, aquells accions que comportin amenaces, injúries o vexacions als agents de les forces i cossos de seguretat durant les manifestacions. També s'inclouen en aquest grup les destrosses al mobiliari urbà i participar en aldarulls amb la cara tapada o peces de roba que dificultin la identificació dels manifestants.

La utilització de punters làser

Fernández Díaz ha detallat que una de les quatre infraccions molt greus recollides en el projecte de llei és la utilització indeguda de punters làser. El ministre ha detallat que l'Agència Espanyola de Seguretat Aèria va comptabilitzar l'any passat 634 maniobres per enlluernar pilots d'avions. El 2010, se n'havien comptabilitzat 120 casos.

Prohibició a les identificacions per raons ètniques

El projecte de llei presentat aquest divendres prohibeix les identificacions per raons ètniques. Ho ha subratllat Fernández Díaz, que ha recordat que la normativa evita, per primer cop, que es puguin per identificacions i detencions per perfil ètnic. Aquesta és una vella reclamació d'entitats socials que lluiten per la defensa dels drets humans. "La nova llei de seguretat ciutadana és una oportunitat històrica per limitar els poders de la policia per actuar de manera discriminatòria”, explicava a l'ARA Cristina de la Serna, advocada especialitzada en protecció de drets humans i col·laboradora a l’Estat d’Open Society Justice Initiative, que ha liderat la primera denúncia en les dues últimes dècades a l'Estat per detenció per perfil ètnic.

Fotografiar els cossos policials

L'avantprojecte recollia com a infracció molt greu l'ús i distribució d'imatges dels agents dels cossos de seguretat. La mesura va generar polèmica perquè es plantejava en un context de degoteig de mobilitzacions socials. En el nou text, fer aquestes fotografies de la policia es considerarà una infracció si pot posar en perill la seguretat dels agents.

Retencions amb límit temporal

L'avantprojecte fixava que les retencions practicades per la policia -una figura diferent de la detenció- no tenia límit temporal. El dictamen del Consell d'Estat apuntava que calia fixar un termini màxim d'immobilització d'un ciutadà per procedir a la seva identificació. Aquest termini s'ha fixat finalment en sis hores.

stats