La federació FECAC s’adjudica ‘in extremis’ la Fira d’Abril de Barcelona

L’entitat guanya el concurs després de multiplicar per set l’oferta malgrat el risc d’"asfíxia econòmica"

 

NÚRIA MARTÍNEZ / MARC COLOMER

Nou capítol del culebrot de la Fira d’Abril de Catalunya. L’ Ajuntament de Barcelona ha adjudicat a la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC) l’organització de l’esdeveniment el primer cop que s’atorgava per concurs públic. Paradoxalment, és aquesta entitat que setmanes enrere  va amenaçar amb endur-se la fira de la capital catalana en considerar que les condicions del concurs públic l’abocaven a una situació d’ “asfíxia econòmica”. Doncs precisament la federació FECAC s’ha adjudicat la fira per motius econòmics, com va admetre el tinent d’alcalde de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens.

L’oferta feta per l’entitat que ara presideix Daniel Salinero superava amb escreix els 12.800 euros mínims requerits per cobrir els costos que li suposa a l’Ajuntament la celebració de la fira. La FECAC ha posat sobre la taula 90.000 euros –multiplicant per set la xifra mínima requerida–, i fulminava els seus principals adversaris i competidors, la Fundació FECAC, enfrontada amb la federació després que esclatés el cas de les suposades irregularitats que han desembocat amb la imputació de l’antiga junta que presidia el controvertit Francisco García Prieto.

El president de la FECAC, Daniel Salinero, justificava ahir en declaracions a l’ARA l’elevada oferta que han presentat perquè “no sabien què oferien els altres” i es volien garantir l’organització de la fira. “Teníem clar que calia mantenir-ho. Ara veurem si els números quadren. Per aconseguir-ho, haurem de treballar molt més i rebaixar despeses”, explicava ahir Salinero. Ningú perd de vista, però, que en l’adjudicació de la fira, la FECAC s’apunta una victòria determinant en la guerra soterrada amb la Fundació que porta el mateix nom.

Situació econòmica “gravíssima”

Es dóna el cas que la junta directiva de la federació FECAC havia decidit per majoria que no concorreria al concurs convocat per l’Ajuntament després de denunciar el que consideraven que eren unes condicions que suposaven l’escanyament econòmic de l’entitat. Segons ha pogut saber l’ARA, però, Salinero va defensar en una altra reunió de la junta –el dilluns 25 de gener– que després de “reunions amb l’Ajuntament” va decidir presentar-s’hi, en veure opcions de guanyar el concurs. En aquella mateixa reunió de junta, Salinero també va alertar d’una situació financera de la federació FECAC “greu no, gravíssima”, després que, segons va explicar durant la reunió, l’Ajuntament els denegués una subvenció de 115.000 euros compromesa per l’anterior govern municipal.

Després de l’obertura del procés judicial per investigar les preteses irregularitats de la junta de l’expresident García Prieto, l’ Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha reclamat a l’entitat que retorni 27.500 euros en concepte de subvencions per activitats que, o no es van fer, o directament no es van justificar, i la Diputació de Barcelona li reclama 30.000 euros del lloguer del local que ocupa al carrer Mallorca 244 de Barcelona, que no paga des del 2014.

La Fundació vol “transparència”

Fonts de la Fundació FECAC –l’entitat enfrontada amb la federació guanyadora– van explicar ahir a l’ARA que no descarten impugnar el concurs. En tot cas, sí que tenen clar que reclamaran “transparència” al govern de Colau per saber d’on surten els 90.000 euros que els adjudicataris del concurs hauran de dipositar aquesta mateixa setmana.

Asens va treure pit del concurs que ha organitzat l’Ajuntament per primera vegada i va reivindicar que la Fira se celebrarà “en les millors condicions de la història”. Així, considera que gràcies al concurs s’esborren “tots els dubtes” que històricament han planat sobre l’adjudicació de la fira. Pel que fa a les amenaces de la FECAC de retirar la fira de Barcelona i de les crítiques al govern de BComú, Asens va respondre que no els va agradar “la forma d’operar amb els mitjans”, per bé que l’oferta econòmica, diu, deixava poc marge per al dubte.

Més continguts de