El 2017, un altre “any perdut” en infraestructures a Catalunya

Foment del Treball reclama un pacte d’estat que reactivi obres clau

El 2017 va ser un altre “any perdut” en el capítol d’infraestructures a Catalunya. Així ho va denunciar ahir la principal patronal catalana, Foment del Treball, després d’actualitzar el llistat dels 100 projectes clau per al territori, tant en l’àmbit social com econòmic o de mobilitat. Per capgirar el declivi inversor a Catalunya, l’entitat reclama un pacte d’estat que permeti desbloquejar algunes d’aquestes inversions prioritàries, com ara l’eurovinyeta -un model de pagament per ús a les autopistes- o el corredor mediterrani.

“El 2017 s’ha tornat a caracteritzar per la falta de polítiques potents d’infraestructures tant de la Generalitat com de l’Estat”, van denunciar el president de la comissió d’Infraestructures i Equipaments de la patronal catalana, Joaquim Llansó, i el secretari de la comissió i director d’Economia, Fiscalitat i Infraestructures de l’organització, Salvador Guillermo. Així, van alertar que el pes de la inversió pública sobre el total de la despesa de l’Estat ha passat del 12% el 2007 al 4,9% el 2017, una reducció del 60%. I, en concret, van avisar que les partides destinades a infraestructures estan “en mínims històrics”, perquè les principals retallades s’han produït en aquest capítol. “Podem entendre que durant la crisi les infraestructures puguin ser la base de l’ajust pressupostari, però no durant deu anys”, va afirmar Guillermo.

Per a Foment, el poc pressupost en infraestructures és un mal que s’arrossega de lluny. Llansó, que també és president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, va assegurar que “els últims cinc o sis anys” la inversió pública a Catalunya s’ha situat entre el 10% i el 13%, malgrat que aquest territori aporta el 19% del PIB espanyol.

La inversió efectiva és “ridícula”

Ara bé, per a Foment, un dels principals problemes és l’enorme diferència entre les obres pressupostades i les que finalment s’acaben executant. Per això, els preocupen especialment els “nivells ridículs” de les xifres de licitació d’obres, que mesuren la inversió efectiva en el curt termini. També en aquest cas queden molt per sota del desitjable: la inversió hauria de sumar uns 5.000 milions d’euros a l’any entre les tres administracions (local, nacional i estatal) i el 2017 amb prou feines va arribar als 1.600 milions, i això que va ser un 49% més que la del 2016. “Continua en nivells ridículs”, va afirmar Guillermo.

Davant d’aquest escenari, la patronal reclama prioritzar algunes infraestructures clau, extretes del “catàleg de les 100 infraestructures bàsiques per a Catalunya”, elaborat el 2014. Tres anys després només s’han acabat dos dels projectes -la prolongació dels Ferrocarrils a Sabadell i a Terrassa i els accessos al moll Prat del Port de Barcelona- i se n’ha suprimit un altre -l’extensió de la L6 de FGC entre Reina Elisenda i Finestrelles-. Tot i que Foment ha detectat “avenços” en una desena de projectes, “per desgràcia” el catàleg ha canviat poc en aquests anys.

Més continguts de