Acord entre Govern i municipis per a una nova llei d’habitatge

Les entitats recelen de l’acord que pretén esquivar el veto del TC

Primers fruits de la cimera per esquivar la suspensió de la llei antidesnonaments que va decretar el Tribunal Constitucional (TC). El Govern va fer públic ahir el seu acord amb l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) sobre una norma que hauria de substituir els articles suspesos pel TC, tot i que les entitats impulsores de la ILP original ho veuen com un retrocés respecte de la llei suspesa. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, va felicitar-se aquest dijous a TV3 d’haver arribat a un consens sobre una llei “jurídicament sòlida per fer front a les situacions d’emergència en l’habitatge”, amb l’aval, a més, del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. La nova llei -que es presentarà al setembre després del tràmit d’exposició pública- “permetrà utilitzar els pisos buits de les entitats financeres per fer lloguer social”, segons Borràs.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona també avala l’acord, però amb alguna reserva. El regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, va valorar ahir que el projecte “manté l’obligació de reallotjament en cas d’impagament”, però va lamentar que no inclogués una limitació als “preus abusius del lloguer”. Montaner admet, d’altra banda, que la llei és conjuntural, “feta amb urgències”, i lamenta que neixi amb menys consens que la primera: “Tenim la impressió que aquesta és una llei de la Generalitat, a diferència de l’anterior, que era una ILP que sortia de la base”, va apuntar.

En aquest sentit, hi ha un acord “de tots aquells que han d’aplicar la norma”, tal com explicava Borràs, tot i que no és així entre les entitats que van promoure la ILP de la llei 24/2015. El portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Carlos Macías, va vaticinar ahir que l’acord -que encara no està aprovat- no serà capaç de resoldre les situacions d’emergència, com sí que assegurava el Govern. El punt del qual més recelen l’Aliança contra la Pobresa Energètica, la PAH i l’Observatori DESC és que la nova norma “només expropiaria pisos per al lloguer a les entitats bancàries i els fons d’inversió”, però no als grans propietaris que lloguen els seus pisos, segons Macías. El portaveu va lamentar que un “80% dels desnonats són persones que no poden pagar el lloguer”. Per tant, excloure els grans tenidors dificulta que la llei funcioni en situacions d’emergència.

Més parc públic

El nou acord podria generar “falses expectatives”, segons Macías, perquè assegura que les expropiacions que planteja la Generalitat són lentes i cares. Borràs ho va negar, i va assegurar ahir que les entitats que havien promogut la ILP original ara no se sumaven al nou acord perquè “volien anar més enllà” del que recollia la llei 24/2015. En relació a la lentitud, fonts de la conselleria van respondre que el procediment anterior “també era llarg i feixuc”. A més, l’executiu posa de manifest que, segons la llei anterior, les arques públiques haurien hagut d’assumir les rehabilitacions dels pisos del lloguer social, i després de l’acord “serà responsabilitat dels bancs”. Segons el Govern, el nou acord permetrà “ampliar el parc públic d’habitatges i, per tant, atendre més persones” a la llarga.

Al mes de juny, just després del veto del TC, les institucions i els promotors de la ILP es van emplaçar a fer una llei exprés per esquivar-lo. Un mes i mig més tard, ja s’albira la llei, però la posició del Govern, el món local i fins i tot els advocats ja no és exactament la mateixa que la de les entitats de la ILP. Malgrat no compartir del tot la nova llei, Macías sí que va garantir que mantindran el diàleg amb les institucions, “com sempre”, i vetllaran perquè la llei es compleixi.