El Govern aposta pel mecenatge per gestionar els parcs naturals
Dels tres nous espais protegits que van anunciar-se, només el Parc de les Capçaleres del Ter i del Freser s’aprovarà aquest any
BarcelonaEn matèria de parcs naturals, el departament de Territori i Sostenibilitat (TES) ha passat al davant d’Agricultura i Medi Natural com a mínim dos cops aquesta legislatura. La primera va ser el setembre del 2013, quan el conseller Santi Vila va anunciar des de la Vall de Núria l’inici del procés per crear el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. La segona va ser el febrer del 2014, aquest cop al Parlament, quan va afirmar que, abans del 2017, la intenció de l’executiu català era crear també els parcs del Montsec i de les Muntanyes de Prades.
Aquest avançament, tot i que el TES és nominalment l’encarregat de la regulació del territori i, per tant, li correspon anunciar nous espais protegits, no el va rebre del tot bé Agricultura, que abans de la crisi de govern amb Unió liderava Josep Maria Pelegrí i tenia la competència de la gestió diària d’aquests espais. Tot i que el malestar no es va fer públic i mai va sortir de portes endins, el cert és que Santi Vila no va comptar amb Pelegrí per fer els anuncis mediambientals més amables de la legislatura, ja que la creació d’un parc natural, en principi, sempre és ben valorada. Ara el traspàs definitiu de les competències en matèria de parcs naturals que tenia Agricultura al TES soluciona les friccions, tot i que el replantejament arriba al final del mandat i quatre anys després que es dividissin les atribucions mediambientals entre dos departaments que abans eren un de sol. De fet, aquesta reordenació presumiblement no serà la definitiva, perquè Agricultura continua gestionant tres de les quatre subdireccions en què estava dividida la direcció general de Medi Natural i Biodiversitat.
Una frontera clara
La divisió competencial, a la pràctica, mai ha sigut senzilla perquè hi ha moltes àrees frontereres, una realitat que sobrepassa el medi ambient i que es podria aplicar a d’altres àmbits de l’administració. El TES creu que la divisió hauria de ser per criteris de productivitat del territori. És a dir, tot allò que té a veure amb activitats eminentment productives s’hauria d’integrar a Agricultura, mentre que la protecció de la biodiversitat i dels espais protegits a Territori. “En la pròxima legislatura s’acabarà d’ordenar definitivament”, diu el departament.
Vila sempre ha defensat que la conservació del patrimoni natural no és simplement anar sumant hectàrees. Ha de comptar amb el consens i el compromís dels ajuntaments del territori, i, en qualsevol cas, fer-ho amb garanties passa per solucionar els dos problemes bàsics que tenen tots aquests espais: la manca de finançament i la governança. La diagnosi no és nova, i ja fa dos anys que el Govern reitera que calen més diners. Des de llavors s’han llançat propostes, com el pagament per l’ús de material divulgatiu o l’aparcament de vehicles, tot i que no han acabat de concretar-se i, a la pràctica, els parcs no han augmentat els seus recursos. Pelegrí va anunciar que s’hauria de pagar per poder anar a buscar bolets al Ripollès, l’Alt Pirineu i els Ports, després que aquesta mesura porti més de dos anys vigent al bosc de Poblet. La decisió, però, s’ha posposat fins a l’inici de la temporada vinent.
Malgrat que el diagnòstic és clar i compartit, les declaracions d’intencions no sempre han anat acompanyades de canvis efectius. Això podria canviar ara, amb el recent anunci d’un acord de mecenatge al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquest seria el model a estendre a altres espais, segons el Govern, perquè facilita la promoció de l’economia local, però també implica més gent en la protecció del medi ambient, l’objectiu últim que han de complir els espais naturals protegits.
Catalunya té més del 60% de la superfície coberta per massa forestal. El 30% del territori té algun nivell de protecció, una proporció inferior a la d’altres països europeus però, en qualsevol cas, molt per sobre de l’1% protegit que hi havia l’any 1980. Els parcs naturals són 13 en total, i 10 depenen de la Generalitat. El Parc d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici forma part de la xarxa estatal -és l’únic a Catalunya-, i el del Montseny i el de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac pertanyen a la Diputació de Barcelona.
Més enllà de l’anunci de la creació de tres nous parcs -només el de les Capçaleres del Ter i del Freser està previst per a aquest any-, Santi Vila també va anunciar al Parlament l’ampliació de quatre parcs més durant els pròxims anys: Montseny, Alt Pirineu, Pàndols-Cavalls i Aigüestortes. El parc de l’Alt Pirineu és el que ho tindria més a tocar perquè, de fet, en el cas d’Aigüestortes l’ampliació és una idea recurrent que plana sobre el territori des de fa anys. Així, doncs, a l’espera de veure com cristal·litza tot plegat, l’aprovació del parc de les Capçaleres del Ter i del Freser al setembre podria ser el llegat més palpable del Govern en matèria mediambiental.
