“Cantar és un bàlsam, convides la gent a canalitzar l’angoixa i la por”

La soprano Begoña Alberdi és una invitació a l'optimisme cada vespre des de l'Eixample de Barcelona

El confinament a l'interior d'illa dels carrers Calàbria i Sepúlveda a l'Eixample de Barcelona té cada vespre una banda sonora de luxe. La veu de la soprano Begoña Alberdi s'uneix des de la finestra als aplaudiments generals als professionals sanitaris per la incansable feina davant del coronavirus. És a ells i a tots els que treballen per garantir l'essencial a qui Alberdi dedica una peça d'òpera cantada a cappella i minuciosament triada, que sumeix en un silenci emocionat els veïns que l'escolten i ja l'esperen a les 20 hores. "La música és una invitació a la gent a canalitzar l'angoixa i la por", resumeix la soprano.

Les primeres notes d'aquell O mio babbino caro, de Puccini, van sortir-li de dins el primer dia que va sentir els aplaudiments de tothom a l'uníson des de casa. El seu marit la va animar –"si et surt cantar, fes-ho"–, van apagar el llum de la sala buscant un anonimat que ha resultat impossible, i va començar a interpretar. Des d'aleshores, cada nit el recital es repeteix: deu minuts en què a l'Eixample hi sona Händel, Bellini, Bizet o El cant dels ocells.

Triar l'ària que oferirà l'endemà s'ha convertit per a la Begoña en un entreteniment diari en aquests dies en què la seva escola de cant per a adults està tancada. No totes les peces valen, han de tenir poca part instrumental per poder-les interpretar només amb la seva veu. També té cura del missatge, com el que va cantar als quatre vens fa una setmana interpretant el Non disperar –No desesperar– de l'òpera Juli Cèsar de Händel.

Una crida a l'optimisme

Cantar té un punt de terapèutic, no només per a qui ho fa sinó per als qui ho reben. "La música ens acompanya i és un bàlsam", subratlla Alberdi. "He cantat en moments molt durs i he après a controlar les emocions, però això va molt més enllà, no va de mi, va de la gent que vol esperança i sentir que hi haurà un demà", diu, agraïnt tot i així els aplaudiments que li arriben no només dels qui l'escolten en directe sinó també dels qui l'han conegut gràcies a les xarxes socials que han viralitzat els vídeos.

La soprano acumula 32 anys de carrera de prestigi internacional, però es pren amb bon humor la descoberta que aquests dies ha estat la seva figura per a molta gent. Amb 270 actuacions al Liceu de Barcelona i espectacles a més de 200 teatres d'arreu del món, Alberdi ha fet òpera, sarsuela i musical, i ha treballat amb companyies com Els joblars i sota la direcció de figures com Calixto Bieito i el desaparegut Carles Santos.

No fa gaire que viu al pis del carrer Calàbria però el confinament i la situació han fet que la seva fama al barri hagi estat fulgurant, reconeix amb humor. Agraeix les mostres d'estima que ha rebut, com la nota que li van deixar a la bústia les veïnes del carrer Rocafort agraint-li la seva música cada vespre. Però la seva veu ja ha traspassat fronteres: "¿És vostè la que canta cada dia a les 20 h? Vull que sàpiga que vostè canta per a tot el món", li dedicava aquesta setmana un usuari de Twitter des de Perú.

Els seus grups de WhatsApp treuen fum i ja preparen les trobades per quan la situació es normalitzi. Alberdi crida a mantenir l'optimisme: "Caldran molts espectacles quan això s'acabi, hem de mirar més enllà de la boira actual i fabricar el futur perquè la vida seguirà i ho apreciarem molt més tot".

L'esprint tecnològic d’una àvia centenària per lluitar contra l'aïllament