Identificats per ser negres: el racisme quotidià

SOS Racisme defensa la importància de denunciar les intervencions policials per perfil ètnic

SOS Racisme ha presentat el seu informe anual del 2017, en el qual denuncia de nou les identificacions policials per perfil ètnic. Unes identificacions que tenen com a únic argument el color de pell de la persona a la qual s'atura i que suposen una “porta d'entrada” a vulneracions de drets més greus, segons la coordinadora de la campanya 'Pareu de parar-me' d'aquesta ONG, Mònica López. L'informe reflecteix que la majoria de discriminacions racistes ateses per SOS Racisme tenen relació amb cossos policials (en 26 casos) i, d'aquestes, el 8% són identificacions per raó de raça. López, però, explica que se n'han produït moltes més amb total seguretat. De fet, la coordinadora de la campanya diu que moltes víctimes d'agressions que recorren a SOS Racisme han patit prèviament identificacions discriminatòries que no han denunciat.

Més enllà de les xifres, cada dia hi ha persones que són aturades per la policia pel fet de no ser blanques, com Mohamed Deme, Mahbubur Abbas o Zeshan Muhammad, que són casos que s'han denunciat els últims anys.

"Patim el racisme cada dia"

A Deme el va aturar la Guàrdia Civil a l'aeroport del Prat, a Abbas la Policia Nacional al Raval de Barcelona i Muhammad va ser detingut pel mateix cos policial al centre de la ciutat. Cada cas va ser diferent però en tots tres el motiu de la identificació va ser el seu color de pell. "Em van parar per comprovar el meu permís de residència. Per què cal aturar les persones sense papers? Això no és cap crim", reivindica Abbas. Deme critica la policia però també el comportament de la societat. "Si em paren al carrer, la gent pensarà automàticament que he robat. La policia té molt poder i la gent pensa que és normal el que fan", considera. Tot i això, ha viscut excepcions, com un dia que va ser interceptat per tres agents de paisà. "Diverses persones van preguntar-los per què m'havien retingut i no van saber què dir", relata.

D'altra banda, tots dos assenyalen que no només pateixen racisme institucional. "Vivim el racisme cada dia, com quan la gent aparta les seves bosses perquè creuen que els hi robaràs", exposa Deme. "Quan estic a les escales mecàniques del metro sempre deixo molt espai entre la persona de davant meu i jo perquè no pensi que li vull robar", diu Abbas.

Denúncies i educació

"La majoria de vegades no serveix de res denunciar les identificacions", lamenta Mohamed Deme, que ha vist arxivada la seva denúncia pels fets a l'aeroport del Prat. Tot i això, defensa la importància de conèixer els propis drets, igual que Mahbubur Abbas. "Quan em van aturar no sabia que podia denunciar-ho", recorda.

Finalment ho va fer, igual que Zeshan Muhammad, la denúncia del qual ha arribat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que ara investiga l'Estat. El govern espanyol ha de respondre si la policia va discriminar-lo quan va ser identificat i detingut. També si les autoritats van fallar a l'hora d'investigar les possibles motivacions racistes de la identificació, que en cas de considerar-se provades suposarien una vulneració del Conveni Europeu de Drets Humans. Muhammad celebra que la seva denúncia hagi arribat al TEDH, però creu que "als tribunals no trobarem justícia per a tots". En aquest sentit, Muhammad veu en l'educació la millor eina per lluitar contra el racisme. "Tots hem de fer un esforç de coneixement mutu. Ens volen dividits per mantenir l'statu quo", diu. Abbas ho comparteix i creu que el racisme anirà a menys. "Qui hagi conviscut amb persones d'altres cultures no renunciarà a portar fills a una escola amb immigrants, per exemple", vaticina. En canvi, Deme és pessimista: "Cada cop hi ha més gent racista i nosaltres estem pitjor", conclou.

SOS Racisme alerta que cada cop costa més denunciar

L'informe anual del 2017 presentat avui per SOS Racisme reflecteix que l'any passat el Servei d'Atenció i Denúncia (Said) de l'entitat va atendre 213 noves situacions de racisme, de les quals les víctimes només en van denunciar 91. Dit d'una altra manera, el 57% dels nous casos registrats al Said no van poder tirar endavant. La xifra representa un increment respecte del 2016, quan el percentatge de casos arribats al servei que finalment no es van denunciar va ser del 34%. En el seu informe l'ONG assenyala que la causa principal és el "desinterès de la víctima, provocat per la por o per la desconfiança en el sistema jurídic, policial i governamental". La portaveu de SOS Racisme, Jose Peñín, lamenta que la decisió de no denunciar perjudica encara més la víctima. "Incrementa la seva indefensió envers els abusos", argumenta.

Una tendència preocupant si es té en compte que les 213 discriminacions detectades pel Said el 2017 també representen un augment respecte de les 121 registrades l'any anterior. A més, les agressions racistes creixen en diversos àmbits, com les discriminacions entre particulars -de 13 a 21- o les discriminacions a l'hora d'accedir a serveis privats, que han pujat de 12 a 15. Aquestes situacions se sumen al racisme institucional i en aquest escenari l'entitat n'extreu una conclusió contundent: "L'anàlisi i l'experiència ens porta a determinar que el racisme no s'erradica perquè el poder no vol", conclou SOS Racisme en el seu informe anual. Sigui com sigui, el Said ja ha atès a més de 9.000 persones durant els seus 25 anys d'existència.

Més continguts de