ABUSOS SEXUALS

Benítez abusava “emparat pels Maristes”

L’exprofessor reconeix dues de les quatre acusacions i diu que l’any 1986 el col·legi ja va silenciar un cas

Manuel Barbero no podia contenir les llàgrimes i plorava desconsoladament assegut en un banc a pocs metres de la sala on Joaquim Benítez, l’abusador del seu fill, acabava de confessar el que havia fet. Barbero deixava sortir les emocions de més de tres anys lluitant perquè es fes justícia. “És una vergonya”, clamava desesperat. Tot i que Benítez havia admès els abusos a dos menors i havia explicat que ho havia fet perquè els Maristes l’havien encobert l’any 1986 d’un altre cas d’abusos, Barbero repetia una vegada i una altra que aquesta lluita no l’hauria d’haver fet sol. I que “l’administració” l’havia “abandonat”.

Tres anys després que el cas es destapés, el professor Joaquim Benítez confessava els abusos sexuals a dos menors del col·legi Maristes Sants-les Corts. En canvi, rebutjava les acusacions de les altres dues víctimes que també el van denunciar. La fiscalia demana per a ell una pena de presó de 22 anys pels quatre casos. “El vaig enganyar, vaig provocar aquesta situació”, va admetre Benítez després de reconèixer que va fer “tocaments genitals” i “una fel·lació”, en cap cas “penetració”, al fill de Barbero. Això sí, va defensar que el menor mai es va violentar i que estava “relaxadíssim” quan n’abusava al seu despatx. El professor va anar més enllà i va posar el focus en els Maristes. A preguntes del seu advocat -no va respondre a la fiscalia ni a les acusacions-, va assegurar que “no tenia por” que els nens el denunciessin perquè l’any 1986 ja hi havia hagut un episodi similar que el centre va silenciar. Això va provocar que se sentís “emparat” pels Maristes i que abusés de dos menors més.

L’any 1986 el pare d’un noi que havia patit tocaments de Benítez va anar al col·legi i es va reunir amb el director del centre. Segons el relat de l’acusat, el tema va elevar-se a l’òrgan provincial dels Maristes i, tot i que van amenaçar el professor amb tres mesos sense sou, no va passar res i va poder seguir exercint amb normalitat. Va marxar de vacances i quan va tornar, al setembre, tot seguia igual. “Això no ho tornis a fer, a la pròxima te n’aniràs al carrer”, va dir-li un dels responsables, el germà Lluís Serra. En un comunicat, els Maristes van qualificar les paraules de “difamació” i van negar que tinguessin coneixement de les “conductes impròpies” de Benítez fins l’any 2011, quan van traslladar-ho a la Fiscalia de Menors.

Amb la declaració de l’acusat concloïa la segona jornada del judici. Abans, a les portes de l’Audiència de Barcelona, Barbero i Benítez havien tingut una breu conversa en la qual el pare li havia reclamat que expliqués tota la veritat sobre el cas i sobretot sobre l’actuació dels Maristes. Uns segons de conversa que van acabar amb l’intent fallit del professor de donar la mà a Barbero, impertèrrit al mig de la calçada amb les mans a les butxaques. No hi va haver encaixada.

“No és una victòria”

Però, segons el pare, un cop a dins de la sala, davant del tribunal, la promesa de Benítez s’havia esfumat. O almenys, diluït. Per això, recuperat de les emocions del judici, un cop a fora de l’Audiència Barbero reconeixia que no podia qualificar la jornada d’ahir com una “victòria”. Benítez s’havia quedat a mig camí, ja que no va denunciar la resta de professors que també van abusar sistemàticament d’estudiants, segons li havia confessat el mateix Benítez en una conversa per telèfon. Res d’això va aparèixer al judici. Tampoc, tal com assegura el pare, els moviments de docents de centre en centre que feien els Maristes quan es destapaven casos d’abusos com els que va patir el seu fill. “Només ha dit una part, és molt calculador, porta cinc anys estudiant-se el Codi Penal”, argumentava Barbero per justificar l’actitud de l’acusat i l’explicació a les seves paraules i els seus silencis.

“Demà [per avui] mateix la Generalitat ha d’obrir un expedient sancionador als Maristes” per haver encobert els abusos durant tants anys, reclamava el pare. “No podem callar. Per més que hagi reconegut alguns abusos, darrere el cas Maristes hi ha més de setanta víctimes i només quatre han pogut anar a judici. L’administració ens ha abandonat”, concloïa.

Ni psicopatia ni pedofília

Abans de la declaració de Benítez, els forenses van qualificar l’abusador de “narcisista”, però van rebutjar que fossin trets d’una “psicopatia” ni tampoc que es tractés d’un pedòfil. “No compleix tots els requisits. Són actes sexuals amb menors, però no pedofília”, va dir un dels tres forenses citats, que va assegurar que Benítez no s’ha “penedit” dels fets, sinó que només ho ha “verbalitzat”.

Com han afectat els abusos els menors que els van patir?

La jornada d’ahir la va obrir el testimoni d’una psicòloga encarregada de tractar dos dels nois que van patir els abusos de Benítez abans que abandonés el col·legi Maristes l’any 2011. Margarida Pérez Terms va explicar que el professor s’aprofitava de ser “algú especial” per als nois per abusar-ne, i que això va convertir els nois en més “hostils” per haver contingut la ràbia durant tants anys, cosa que va afectar “el seu rendiment” acadèmic -un dels menors va deixar els estudis- i els va fer més insegurs en tots els àmbits, des del familiar fins al sexual, passant per les relacions socials i afectives. Fins al punt que a un dels nois encara ara li costa “abraçar” altres persones i que per superar el trauma que va patir al col·legi va acabar marxant de Barcelona per buscar més “tranquil·litat”.

Pérez va explicar que una víctima va abandonar un curs perquè el professor que tenia li recordava Benítez i que per culpa dels abusos patits durant la seva etapa als Maristes el jove va qüestionar-se la seva identitat sexual. La psicòloga va definir l’acte de Benítez com a “clínicament pervers” i el va titllar a ell de “depredador sexual”.

Més continguts de