Wert presenta aquest dimarts a les autonomies la reforma educativa que amenaça l'educació en català

El projecte de llei orgànica vol convertir el català en quarta llengua a l'escola. Preveu que els pares puguin escollir la llengua vehicular, i en cas que no s'ofereixi l'opció castellana en centres públics, es pugui accedir a centres privats amb les despeses a càrrec de la Generalitat

El ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, presenta a les autonomies aquest dimarts a la tarda l'avantprojecte de llei de la reforma educativa. Ho farà en la conferència sectorial d'educació l' endemà que fes arribar als consellers del ram −via correu electrònic− l'esborrany de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), que preveu un atac frontal contra les llengües cooficials a l'Estat, entre les quals, el català.

El català, relegat a assignatura "d'especialitat"

El nou projecte de llei relega el català a una quarta posició en la distribució horària del currículum de primària i de secundària, per darrere del castellà i de dues llengües estrangeres. D'aquesta manera, la discriminació del català es concreta amb la divisió de les assignatures en tres categories. En primer lloc hi hauria les matèries "troncals", entre les quals hi hauria el castellà, la literatura castellana i una primera llengua estrangera, i per a les quals es reserva un mínim del 50% de l'horari lectiu. En segon lloc, les matèries "específiques", en què la proposta de llei situa la segona llengua estrangera i per a les quals es fixa un màxim del 50% de l'horari lectiu. I per acabar, les matèries "d'especialitat", el grup en el qual apareix la "llengua cooficial i la seva literatura", sense cap previsió d'horaris. Això vol dir que per obtenir el títol d'ESO no faria falta passar un examen de català, ja que només es requereix la prova d'una assignatura optativa i l'alumne pot escollir-ne qualsevol altra que no sigui català.

L'esborrany també preveu que, mentre la Generalitat no estableixi la proporció concreta d'hores de castellà i català a l'escola, els pares "podran triar la llengua vehicular" per a l'ensenyament dels seus fills i, per fer-ho, "podran optar per escolaritzar els seus fills en centres privats" amb les despeses "a càrrec de l'administració".

Rigau ja va avançar aquest dilluns que la Generalitat presentarà recurs al Tribunal Constitucional si la llei tira endavant. De moment, però, la consellera es guarda aquesta carta, a l'espera que la llei passi el procés de negociació al Congrés de Diputats i que el Consell d'Estat i el consell escolar de l'Estat es pronunciin en un nou informe.

Tanmateix, la titular d'Educació ha avançat aquest matí de dimarts en declaracions a Catalunya Ràdio que és "innegociable" i "inimaginable" que el Govern apliqui aquesta nova llei a Catalunya.

Més continguts de