L'Ajuntament de Barcelona inicia la retirada de totes les plaques franquistes d'habitatge
Nou Barris i Gràcia donen el tret de sortida i s'espera haver acabat amb tots aquests símbols a finals d'any
BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona ha iniciat aquest dilluns la retirada de totes les plaques franquistes d'habitatge que encara es conserven en molts edificis construïts durant la dictadura. Nou Barris i Gràcia han donat el tret de sortida i s'espera haver acabat amb tots aquests símbols a final d'any. En concret, es trauran 204 i 163 cartells, respectivament. En aquests dos districtes es va elaborar un cens i després es van enviar cartes a totes les comunitats de veïns perquè hi donessin el seu permís. Dues finques de Gràcia han rebutjat la retirada de les plaques.
El consistori es farà càrrec dels costos de retirada i arranjament de l'espai. A la resta de la ciutat en queden unes 260 més, segons el comissionat de Programes per la Memòria, Ricard Vinyes. Hi ha zones, com a Ciutat Vella, on no n'hi ha perquè senzillament ja no hi havia espai per construir en temps franquistes.
La regidora del districte, Janet Sanz, ha considerat "senzillament inacceptable i anacrònic" que encara hi hagi "referències a l'autoritarisme i al poder feixista" que estiguin presents a l'espai púbic quan fa més de 40 anys de la mort del dictador.
L’últim estudi sobre simbologia franquista a la via pública fet a Barcelona és del 2008. Llavors es van comptabilitzar 4.361 plaques d’habitatges protegits del franquisme, 706 de les quals a Nou Barris, que és el segon districte amb més plaques. L’estudi també incloïa monuments, làpides i altres elements que, majoritàriament, ja s’han retirat. De fet, actualment, a Barcelona no consta que hi hagi cap escultura ni símbol franquista a l'espai públic. Amb tot, encara sobreviuen desenes de plaques i símbols en espais privats d'ús públic o similars de la ciutat, com ara esglésies i cementiris.
En concret, els districtes de Nou Barris i Gràcia havien localitzat diferents tipus de simbologia franquista present encara a la via pública, sobretot a les façanes d'habitatges privats. Bàsicament, són plaques del ministeri de l'Habitatge de Franco que informen que l'edifici en qüestió es va acollir als beneficis de la llei de 1954, sobre habitatges de renda limitada.
Algunes incorporen el jou i les fletxes
En el cas de Nou Barris, un equip de sis persones de l'Assemblea d'Aturades i Aturats del districte van elaborar a petició del govern un llistat exhaustiu de les plaques que encara quedaven. Van visitar 732 adreces on inicialment l'Ajuntament tenia inventariats cartells d'aquest tipus, però alguns ja havien desaparegut i d'altres no van ser detectats. En total van comptar 232 plaques. 146 ja es poden treure perquè incorporen els símbols falangistes del jou i les fletxes, però n'hi ha 58 de situades en edificis amb els quals encara no s'ha pogut contactar. Les 28 restants no incorporen símbols feixistes i no es retiraran. La intenció és eliminar-ne, per tant, 204, i s'ha començat pel barri de la Guineueta.
Les feines les faran quatre persones provinents dels plans d'ocupació municipals. En aquest districte ja s'han portat a terme altres mesures de recuperació de la memòria històrica, com el canvi de nom de la plaça de Llucmajor, que ara es diu plaça de la República.
En el cas de Gràcia, l'encàrrec de l'inventari es va fer al setembre. Persones procedents dels plans d'ocupació van actualitzar el cens que ja existia de l'any 2007. Es van localitzar 166 plaques, quan fa deu anys n'hi havia 395. El districte va enviar cartes a les comunitats de veïns dels 166 edificis, en què s'advertia que si no expressaven l'opinió contrària en un mes, es retiraria la placa d'ofici. Només dues van entrar la instància al districtes comunicant la seva disconformitat, i una altra va aportar documentació perquè quedés constància que l'escut que s'havia inventariat com a símbol franquista no ho era.
El regidor de Gràcia, Eloi Badia, ha constatat que només en pocs minuts s'ha pogut "donar normalitat a una situació que fa més de 40 anys que s'arrossegava", i s'ha recuperat "aquesta expressió democràtica i solidària de no tenir tota aquesta simbologia d'enaltiment de l'alçament feixista" a la ciutat.
