Publicitat
Publicitat

IMMIGRACIÓ

L’arribada de menors sols es quadruplica al País Valencià

Els experts apunten que la seva integració depèn d'una formació adequada al mercat laboral

L’absència de l’empara que proporciona la xarxa familiar i d’amistats genera una desprotecció que es veu accentuada quan els seus protagonistes són nens i adolescents. Aquesta situació és la que viuen els immigrants menors no acompanyats que arriben al País Valencià, en un fenomen que durant els últims anys s’ha incrementat fins a quadruplicar la xifra de nouvinguts. S’ha passat dels 32 que van arribar el 2014 i els 45 del 2015, als 122 del 2016 i els 92 que ho han fet durant els primers nou mesos d’enguany.

L’important creixement que s’ha registrat al País Valencià no és un fet aïllat, ja que és un augment quasi idèntic al viscut a Catalunya, on les xifres absolutes són més elevades. Entre els mesos de gener i octubre d’enguany han arribat 1.116 menors a Catalunya, el triple que els anys anteriors.

Els immigrants menors no acompanyats que arriben cada any se sumen als ja residents. En total, al País Valencià, aquest 2017, la xifra és de 226, davant dels 182 del 2016, els 116 del 2015 i els 119 del 2014. Per poder atendre aquest increment, la conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha augmentat en un 66% el nombre de treballadors i ha obert dos centres a Alacant que han permès sumar 34 places. Ara, l'administració valenciana treballa per obrir noves places a València i Castelló.

Per a Papa Balla Ndong, mediador social i intercultural que ha coordinat dos centres de menors a Conca, a més de col·laborar amb un altre a València, aquest increment té el seu origen en factors estructurals com la manca d’oportunitats als països d’origen, però també en d’altres de més conjunturals, com la guerra a Síria o la revifada de l’esclavitud a Líbia.

Formació adaptada al mercat laboral

L'arribada dels nens i adolescents al País Valencià es produeix majoritàriament amb pasteres a la costa alacantina, o bé des d’altres comunitats autònomes. Ho fan amb l’esperança que la seva condició de menors els eviti la deportació i faciliti la seva regularització. Per aconseguir-ho, un cop assolida la majoria d’edat, hauran de disposar d’un contracte de treball.

És per això que Ndong destaca la importància d’aconseguir una preparació acadèmica adaptada a les necessitats del mercat laboral. “Cal reduir la realització de tallers i cursos de feines amb excés de treballadors i evitar abocar aquests joves a ser mà d’obra barata per al camp o per a oficis precaris dominats per les empreses de treball temporal”, subratlla. Per a aquest mediador, però, aquesta situació no és innocent, ja que assegura que els estats no volen que aquests joves es converteixin en competència dels joves nascuts al país.

Idioma i coneixement de la cultura

Des de l’administració autonòmica també recalquen que l’idioma i el desconeixement de la cultura són els dos principals problemes dels menors -que majoritàriament tenen entre 15 i 16 anys-, i que per això han incorporat la figura dels mediadors interculturals.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de