ENSENYAMENT

Mal d’esquena per l’excés de pes a la motxilla: un problema enquistat

La meitat dels nens de 9 anys pateixen dolors, segons un estudi

L’educació avança, però els problemes de sempre persisteixen. Segons un estudi de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol, el 54,4% dels nens de 9 anys pateixen mal d’esquena a conseqüència d’un excés de pes a la motxilla. L’estudi també alerta que el mal d’esquena augmenta al llarg de l’adolescència. Entre els 13 i els 15 anys la meitat dels nens i 7 de cada 10 nenes han tingut o tenen mal d’esquena. A l’estudi hi han participat 178 infants.

“Hem acceptat com a normal que un nen tingui mal d’esquena i no estem fent res per modificar-ho”, apunta el coordinador del grau de ciències de l’activitat física i de l’esport de la Universitat Ramon Llull (URL), Enric Maria Sebastiani, que recorda que “com més aviat es faci prevenció, més tard apareixeran els dolors”. Com a solució, Sebastiani aposta per fer formació en els bons hàbits en tots els àmbits de la vida del nen. “No serveix si només ho fan els professors d’educació física, cal que ho faci tota la tribu”, apunta. I recorda: “Si després se’ls carrega la motxilla de llibres, el missatge és contraproduent”.

En la mateixa línia, la investigadora principal de l’estudi i fisioterapeuta de la unitat de rehabilitació del CAP Sant Andreu, Ligeia Balcells, reivindica la cultura de la prevenció. “L’educació sanitària en edats primerenques pot servir per augmentar el coneixement sobre la cura de l’esquena i tenir una utilitat de caràcter preventiu sobre l’aparició del dolor, també en l’edat adulta”, diu Balcells. A més, considera que els 9 anys és una edat “adequada per intervenir”, perquè la “prevalença del dolor és baixa i perquè els nens ja tenen un bon grau de coneixement del seu esquema corporal”.

Contràriament, Sebastiani considera que en aquesta edat els alumnes encara “no són conscients de la necessitat de cuidar el cos” i recorda que l’activitat física “acostuma a obeir altres raons”. “Ho fan perquè s’ho passen bé i per poder conciliar els seus horaris amb la feina dels pares”, diu. Fins i tot va més enllà i considera que “a vegades els pares els fan practicar activitats que poden resultar contraproduents”. “Fer piscina no serveix sempre per curar el mal d’esquena, cal veure quin és el dolor i d’on ve”, argumenta, i recorda que cal la figura d’un acompanyant professional.

Si s’observa des d’un vessant pedagògic, carregar les motxilles de llibres tampoc té “cap sentit”, segons la doctora en psicologia i pedagoga Maria Jesús Comellas. “Ens estem preocupant per les conseqüències d’una situació que ja d’entrada és inadequada”, opina Comellas, que afegeix que cal que ens plantegem “si cal utilitzar tants llibres”.

Una altra escola

La pedagoga veu necessari que l’escola “s’adapti realment als nous temps” i sense pensar únicament en la tecnologia. “Hem de vetllar perquè la criatura estigui a l’escola de forma activa”, defensa Comellas, que creu que cal funcionar d’una altra manera. “Ha d’haver-hi una altra forma d’aprendre que interessi més als nens”, conclou.