La meta de la lluita contra l'Alzheimer és clara: identificar exactament per què i com es produeix i poder arribar a combatre la malaltia. Actualment, els científics saben que ataca el cervell molt abans que apareguin els primer símptomes, i que només cinc de cada 1.000 casos tenen un component genètic, segons dades de l'Hospital Clínic. Encara estan lluny, però, de conèixer les causes de la demència i de trobar-ne una cura, el gran objectiu.
Els últims anys hi ha hagut un impuls considerable per la recerca de la malaltia, provinent tant d'entitats privades com d'institucions públiques. Les grans línies de recerca actuals són tres: el diagnòstic precoç, el retard de la manifestació i la millora de la qualitat de vida un cop es manifesta.
Una societat cada cop més envellida ha anat adquirint consciència que ens pot passar a tots o a algú del nostre entorn. L'Alzheimer afecta uns 24 milions de persones arreu del món, i més de 400.000 a l'Estat espanyol. Tenen aquesta malaltia el 10% de la població de l'Estat de més de 65 anys i el 35% de més de 85; dades molt preocupants tenint en compte que d'aquí 40 anys el 35% de la població mundial superarà la seixantena. Segons un estudi de la Confederació Espanyola d'Afectats i Familiars d'Alzheimer (CEAFA), el 2030 es duplicarà el nombre de pacients.
En aquest panorama, ahir es van albirar resultats esperançadors. La Fundació La Marató de TV3 va fer públics a l'Institut d'Estudis Catalans els avenços de la recerca en Alzheimer i altres malalties del cervell que es van finançar amb els fons recaptats en l'edició del 2005. En aquest esdeveniment televisiu i participatiu s'hi van recaptar, fa sis anys, 7,72 milions d'euros. Després de la festa, vénen dues fases menys visibles: la selecció dels projectes i, la més important, la feina dels científics. D'entre 204 projectes candidats, un grup d'avaluadors en van seleccionar trenta-cinc, dirigits per 57 investigadors en un total de 41 centres. A finals del 2006 se'ls van adjudicar més de 6,8 dels milions recaptats, i els últims tres anys han desenvolupat una recerca que ara comença a donar resultats. Pel que fa a l'Alzheimer, onze equips han treballat en diferents camins pels quals es pot atacar la malaltia. Les conclusions es van centrar en quatre vessants en què hi ha hagut progressos: l'estudi de les bases moleculars de la malaltia, que en el futur pot dur a obtenir millors fàrmacs; l'experimentació amb animals -per exemple, d'estimuladors ambientals o cognitius-; l'estudi dels gens implicats en el desenvolupament i la manifestació de la malaltia, i la mesura de la qualitat de vida dels pacients, és a dir, l'estudi de com hi impacten els tractaments i com millorar-la.
Agenda futura i reptes pendents
Pedro Gallo, professor de sociologia i anàlisi de les organitzacions de la Universitat de Barcelona i moderador de la taula de científics on es van exposar els resultats, explicava que "la recerca l'han fet col·laborativament consorcis de diversos centres, i hi ha agenda de recerca futura".
Aquesta mostra de l'empenta que hi ha a casa nostra per investigar la demència obre la porta a un futur millor per als pacients i les seves famílies, tot i que encara no se sap exactament quan arribarà. La gran impulsora de la recerca en aquest àmbit a Catalunya ha estat, des que es va crear el 2008, la Fundació Pasqual Maragall, amb seu al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Actualment, els seus esforços se centren en el diagnòstic precoç, és a dir, a entendre millor la malaltia per aturar-la a temps, més que curar-la, cosa que encara queda molt lluny. Segons va explicar en una entrevista a l'ARA Jordi Camí, el seu director, només que s'ajornés cinc anys l'inici dels símptomes, el nombre d'afectats es reduiria a la meitat, perquè comença majoritàriament a partir dels 65 anys. D'altra banda, si els fàrmacs es poguessin administrar abans, els tractaments podrien ser més efectius.
La realització d'estudis de seguiment de persones durant anys, en què es miren les diferències que hi ha entre elles, s'espera que doni resposta a l'interrogant de per què alguns desenvolupen la malaltia i altres no. Als EUA, diversos projectes esperen fer grans avanços enguany. L'Institut Banner per l'Alzheimer, a Phoenix, també treballa per determinar quan i com el cervell comença a degradar-se. Hi ajudarà un estudi de la família més nombrosa del món amb la malaltia, un clan que viu a Colòmbia format per unes 5.000 persones. Es tracta d'una comunitat on la demència es desenvolupa cap als 40 anys d'edat i és genètica, al contrari que en la majoria de casos. A finals d'any o a principis del 2012 es començaran a fer proves amb medicaments en persones del clan que encara no presenten símptomes, per veure si es poden prevenir o retardar.
Detectar l'Alzheimer abans també faria possible trobar la manera d'evitar que es perdin neurones abans que apareguin els símptomes, una de les maneres, potser, de curar-lo. L'esforç hi és, però la lluita és a llarg termini. De moment, hi ha més incògnites que solucions.
