SUCCESSOS
Societat 20/11/2017

Maria Àngels Feliu, un captiveri de 492 dies i 25 anys

La farmacèutica d’Olot va ser segrestada el 20 de novembre del 1992

Maria Garcia
3 min
Després de ser alliberada, Maria Àngels Feliu, amb el seu marit i el seu fill gran, va sortir al carrer per donar les gràcies als veïns.

GironaEra el 20 de novembre del 1992, a un quart de deu de la nit, quan tres homes encaputxats van assaltar Maria Àngels Feliu i la van tancar al maleter d’un cotxe. Va ser el primer dels 492 dies que la farmacèutica d’Olot va estar segrestada, en el captiveri més llarg registrat a Espanya per raons alienes al terrorisme. Un infern que va acabar el 27 de març del 1994 a la matinada quan l’home que la vigilava, Sebastià Comas -conegut com a Iñaki-, va decidir alliberar-la prop d’una benzinera de Lliçà de Vall, a la rodalia de Granollers. Cinc anys més tard, la Guàrdia Civil detenia els autors del segrest, que van ser condemnats durant el judici l’any 2002 a penes d’entre 14 i 22 anys de presó.

El 20 de novembre del 1992 Maria Àngels Feliu -amb 34 anys i tres fills d’entre dos i cinc anys- va tancar la farmàcia i va anar a prendre alguna cosa amb la seva germana en un bar d’Olot. Quan tornava cap a casa la van assaltar al seu garatge i la van portar fins a un cau amagat al soterrani d’una casa a Sant Pere de Torelló (Osona), on va estar segrestada 492 dies “en condicions infrahumanes”, recorda el seu advocat, Carles Monguilod, que destaca la “fortalesa” de Feliu. L’estança, que la sentència anomena “armari encastat” per la seva mida, feia un metre i mig d’amplada, 1,70 d’alçada i 1,60 de profunditat, de manera que Feliu “no podia estar completament dreta ni estirada”, explica Monguilod. Va estar quatre mesos a les fosques les 24 hores, fins que li van deixar una espelma i un encenedor, i després li van instal·lar un llum. Dormia en un matalàs que sempre estava humit per l’aigua que s’escolava per les parets; feia les necessitats en una galleda i havia de suportar una ràdio que sonava de dia i de nit, a més de les picades d’insectes, la presència de rosegadors i la manca total d’higiene. Un terrible captiveri que la farmacèutica va detallar durant el judici, on va confessar que el que més lamentava “era que haguessin deixat els seus fills sense mare durant 500 dies”.

Investigació complexa

La Guàrdia Civil va investigar durant mesos el segrest sense sort, fins que la tardor del 1993 va detenir Joan Casals i Xavier Bassa després que un suposat testimoni, Francisco Evangelista -amb qui Feliu va arribar a querellar-se un cop alliberada- els acusés de ser els autors del segrest. La justícia va processar Casals i Bassa com a autors de la mort de Feliu, una notícia que ella mateixa va sentir per la ràdio durant el captiveri. Finalment, cinc anys després del seu alliberament, es van detenir els veritables autors del segrest. La investigació va apuntar a la policia local d’Olot i concretament a un agent, Antoni Guirado, que es va lliurar a la Guàrdia Civil i “que va acabar confessant els fets per la pressió de l’interrogatori”, segons l’advocat Benet Salellas, que va col·laborar en la defensa de Guirado, encapçalada pel seu pare, Sebastià Salellas. El policia local també va revelar el nom dels seus còmplices: Ramon Ullastre -propietari de la casa on tenien tancada Feliu-, Montserrat Teixidor -dona d’Ullastre-, José Luís Paz García -els va ajudar la nit del segrest- i el també agent de la policia local José Zambrano, mort un temps abans. També hi estaven relacionats Juan Manuel Pérez, que va construir el cau, i Sebastià Comas Iñaki, el cuidador de la segrestada i qui la va alliberar.

Durant el temps que va durar el segrest, alguns mitjans van esbombar tota mena d’especulacions sobre els motius i van arribar a afirmar que la mateixa Feliu s’hauria autosegrestat i que la família no volia pagar-ne el rescat. “Durant molts anys es van investigar moltes pistes i diferents línies, però la sensació que tinc després d’haver-ho estudiat és que és un expedient inacabat”, diu Salellas.

El patiment de la farmacèutica per l’assetjament mediàtic va ser tan gran que va arribar a confessar que li havien fet més mal els programes de televisió que el segrest. Un segrest que per la seva crueltat i durada, molts encara recorden 25 anys després.

stats