VIOLÈNCIA MASCLISTA

Menors agressors: “Ho feia per tenir el poder, però era fals”

Justícia busca que els joves assumeixin la responsabilitat amb accions pràctiques
El Jordi (nom fictici) d’esquena parlant amb la tècnica de medi obert Helena Barceló i el psicòleg Sergio Navarro, tots dos de la direcció general d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil. / TJERK VAN DER MEULEN

El Jordi (nom fictici) té divuit anys i fa uns dies va acabar el règim de llibertat vigilada que un jutge de menors li va imposar per un delicte de violència masclista quan en tenia poc més de quinze. Els dos anys de treball amb els tècnics de la direcció general d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil de la Generalitat li han servit per assumir la responsabilitat pel mal que va fer en el seu moment i canviar de manera de veure el món i d’actuar. Mirant cap al passat, el Jordi assegura que era egoista i admet que el satisfeia la sensació de tenir el control sobre una altra persona: “Ho feia per tenir poder, però era fals”, subratlla, mentre explica que en aquest procés ha arribat a assumir la gravetat del que va fer en el seu moment. El del Jordi va ser un cas de sexting, nom amb què es coneix la pràctica d’extorsionar una altra persona a través d’imatges o altres continguts sexuals que puguin haver intercanviat.

Els joves que cometen un delicte de violència masclista representen un percentatge molt baix dels més de 3.200 menors que passen pel circuit de Justícia Juvenil en un any -segons les dades estadístiques del departament de Justícia a les quals ha tingut accés l’ARA, l’any passat van ser una setantena i enguany un nombre similar-, però es tracta d’una realitat cada vegada més freqüent. Si fa sis o set anys eren una raresa, ara els tècnics i psicòlegs de medi obert que treballen amb menors busquen noves eines i recursos pedagògics per treballar amb aquests joves i aconseguir que assumeixin la seva responsabilitat i vulguin reparar el mal que han provocat, que és la finalitat del programa de Justícia Juvenil que han de complir.

Què porta un jove a cometre un delicte de violència masclista? La pregunta no és fàcil de resoldre i els tècnics de la direcció general d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil adverteixen que no hi ha un perfil únic entre els joves, sinó més aviat una hetereogeneïtat, que depèn en bona part de l’experiència viscuda de cada menor. Però el psicòleg Sergio Navarro i la tècnica de medi obert d’aquesta àrea, Helena Barceló, subratllen que encara hi ha clixés masclistes molt vigents que continuen predominant també entre els menors. “Sobretot el control dels uns sobre els altres, que s’ha anat transformant també amb la influència de les xarxes”, apunta Navarro. “Es relacionen amb aspectes no de respecte sinó de control”, afegeix Barceló.

El Jordi assegura que ara veu que en el seu cas aquesta voluntat de relacionar-se amb noies a través del control es va convertir en una “manipulació”. “Em creia el rei del món, però ara veig les coses de manera molt diferent”, explica.

Suport afectiu

A aquest factor Navarro n’hi afegeix d’altres, com ara la mancança que poden arrossegar alguns dels joves pel fet de no haver viscut una relació sana d’afectivitat a casa seva. “Si no has pogut experimentar determinades emocions, no pots gestionar-les”, explica el psicòleg, que afegeix que en alguns casos els joves que cometen aquests delictes han estat abans “víctimes i repeteixen el mal que han patit”. Per això part del treball que es fa des de l’àrea en els programes individuals de tractament es fa no únicament amb el menor sinó també amb la seva família. “És important treballar que familiarment no es legitimin aquestes conductes”, diu Barceló, que explica que durant aquest procés intenten que tant els familiars dels menors, “que de vegades mostren una resistència a acceptar les coses”, com els nois, “que sovint intenten justificar qualsevol conducta”, entenguin la gravetat dels fets.

Tant el psicòleg com la tècnica de medi obert de Justícia Juvenil de la Generalitat subratllen la influència de la pornografia, l’absentisme escolar o el consum de tòxics, entre altres causes que també poden influir en la conducta dels menors que tracten. Segons Barceló, el factor determinant perquè canviïn de xip i comencin a reflexionar i a assumir responsabilitats és que hi hagi “una mínima motivació per al canvi”.

En el cas del Jordi, Barceló, que és la tècnica de medi obert que l’ha acompanyat en el procés, assegura que aquesta voluntat va ser gairebé “immediata”. Ell recorda que el punt d’inflexió que li va fer començar a entendre que havia comès una acció greu va ser el judici. Abans d’arribar a la sala de vistes, “pensava que el que havia fet no era tan greu”, assegura. “Quan hi comences a donar voltes és quan t’adones del que has fet”, assegura.

Noves fórmules

La percepció del Jordi del que era el compliment de la mesura imposada pel jutge també va canviar. Quan li van explicar que estaria un any i deu mesos en llibertat vigilada, va pensar “que seria com tenir un vigilant que em seguiria a tot arreu, una cosa més estricta”. Els programes de tractament -que són individuals i diferents per a cada cas- són estrictes, però no de la manera com s’imaginava el jove sinó pel que fa al compliment dels objectius, que sempre són l’assumpció de la responsabilitat, la motivació per al canvi i la reparació del dany. A més, es busca treballar els valors, l’empatia o l’anticipació a conductes que puguin comportar la recaiguda. Cada vegada més els tècnics busquen en els exercicis pràctics i no tant en les sessions teòriques i les entrevistes de seguiment -que es continuen fent- la manera de provocar en els menors aquest canvi.

Per exemple, un dels joves que actualment està complint una mesura per un delicte de violència masclista a Catalunya està elaborant un videojoc en el qual es pot triar ser la víctima o l’agressor i en què els jugadors avancen responent preguntes. “Es treballa per empatitzar amb les víctimes, però alhora pot servir d’eina preventiva”, subratlla Navarro, que explica que projectes com aquests faciliten que els menors connectin amb el procés, aprenguin a gestionar les emocions i a controlar els impulsos.

En el cas del Jordi, es va tractar d’una narrativa digital, en què reflexiona sobre la violència masclista i sexual i sobre els delictes que va cometre ell i el mal que van provocar. “Vam buscar la mateixa eina que ell havia utilitzat per cometre el delicte”, explica Navarro en referència a les noves tecnologies. Durant cinc mesos, Navarro i Barceló van ajudar el Jordi a buscar documentació sobre el delicte que havia comès, amb estadístiques i testimonis. Després van reflexionar conjuntament sobre el que el Jordi havia fet, en unes sessions en què el jove apareix en primera persona narrant la seva història i les seves reflexions.

El Jordi assegura que la gravació el va ajudar a “posar nom” al que havia fet, però sobretot a “aprendre a reflexionar i a assumir les greus conseqüències” del que va fer i a qui ho va fer: “Al meu entorn i a mi mateix”. Ara la idea és que el projecte el puguin veure altres joves que també són dins del circuit de Justícia Juvenil i que els serveixi per reflexionar i assumir la responsabilitat des de l’experiència d’algú d’edat similar i que ha passat pel mateix procés. “Que vegin que no són els primers, que no han de tenir vergonya mentre ho admetin”, assegura el Jordi mateix. “Pot servir perquè altres joves percebin com s’ha sentit ell i entenguin el perquè d’aquest procés terapèutic”, afegeix Navarro.

En el seu cas, el Jordi va aprendre, diu, que el que fas té “unes conseqüències sobre els altres”. Explica que passar pel procés també l’ha ajudat, en general, a enfrontar-se a situacions quotidianes de manera diferent. “El primer que faig és parlar de les coses i pensar-les”, explica.

Tot i que la mesura de llibertat vigilada ja s’ha acabat, el Jordi ha decidit seguir col·laborant amb altres projectes que estan desenvolupant els tècnics de la direcció general d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil. A Tarragona, per exemple, estan fent una aplicació mòbil relacionada també amb la violència masclista. Un altre projecte és un taller de teatre entre víctimes i agressors, tots menors d’edat.

El projecte de narrativa digital que va fer el Jordi també estava pensat perquè, si elles hi estaven d’acord, arribés a les víctimes del delicte que va cometre, com una altra via de reparació del dany i d’assumpció de la responsabilitat del noi davant seu. “No va poder ser”, explica el psicòleg Sergio Navarro. El procés de tractament en el cas de les joves és més llarg, dolorós i molt diferent, i aquesta possibilitat es va rebutjar.

Més continguts de