Menys jutges i més casos: s’agreuja la saturació als jutjats catalans

Un de cada tres advocats suspèn el funcionament de l’administració de la justícia

La congestió dels jutjats catalans no només no disminueix, sinó que augmenta. Falten mans i cada vegada hi ha més assumptes que acaben als jutjats. És la conclusió de l’últim informe de l’observatori social i econòmic de la justícia a Catalunya, realitzat per la càtedra del Consell de l’Advocacia Catalana i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Entre 2015 i 2017 el nombre de jutges ha caigut un 5,9% però l'activitat judicial ha crescut de mitjana un 5,8%. Això fa que cada cop quedin més assumptes per resoldre i que les persones que acudeixen a la justícia triguin més temps a tenir una sentència. De mitjana, entre que es presenta una demanda i arriba la primera sentència passen 583 dies, un any i mig. Si no és favorable i s'ha de recórrer, el procediment es pot acabar allargant dos anys i mig.

La caiguda del nombre de jutges a Catalunya s'explica, segons l'informe, per la desaparició en els últims anys de la figura del jutge substitut a Catalunya. La traducció de la falta de personal, sumada a l'increment de procediments presentats, es tradueix en un increment de l'estoc d'assumptes pendents a Catalunya gairebé d'un 10%: la taxa d'assumptes que es continuen acumulant als jutjats pendents de resposta és del 0,44%. "Caldria una mica més de cinc mesos de dedicació exclusiva als assumptes pendents, sense que n'entrés cap de nou, per poder fer net i resoldre'ls tots", expliquen els autors de l'informe, Jaume Blasco i Joan Josep Vallbé. Les jurisdiccions més afectades per l'acumulació de feina són especialment les que més afecten la ciutadania, la jurisdicció civil –on el nombre d'assumptes pendents ha crescut un 22,5%– i la contenciosa administrativa –aquí l'augment de casos sense resoldre és d'un 6,8%.

Les dades se sumen a la percepció dels advocats, que també s’ha recollit en l’estudi a través d’una enquesta. Només un 8% dels lletrats enquestats consideren que la justícia ha millorat en els últims vuit anys i un de cada tres en suspèn el funcionament. "Si la justícia no funciona, l'estat de dret va coix", admetia durant la presentació dels resultats de l'estudi la consellera del ram, Ester Capella, que ha admès que cal "repensar" el funcionament de l'administració per donar una resposta eficient als ciutadans i ha insistit que és feina de totes les institucions implicades, des de la Generalitat a l'Estat.

Els advocats entrevistats també van valorar en un 2,8% sobre 5 el tracte dispensat pel sistema judicial penal a les víctimes dels delictes i als presos. Capella ha lamentat l'"aprovat just" dels lletrats. "No ens ho podem permetre, és una lesió dels drets fonamentals", ha afegit. 

Quatre mesos i mig esperant judici

Per fixar la mitjana de durada dels procediments, l'estudi no només es basa en les dades del Consell General del Poder Judicial, sinó que també agafa una mostra de 95 procediments a tot Catalunya. Entre el moment de presentació de la demanda i l'assenyalament del judici la mitjana era de quatre mesos i mig (136 dies). En un cas, la vista es va assenyalar en tan sols quatre dies de diferència, però en un altre es va trigar més de dos anys. En un 27% dels casos, el judici que s'havia de celebrar es va acabar suspenent. Pel que fa a la sentència, si bé la mitjana se situa en els 583 dies d'espera, en un cas es van arribar a necessitar 3.482 dies per tenir una primera resolució del cas.

Una de les normatives que havia d'ajudar a resoldre l'entrada d'assumptes als jutjats era la llei de la segona oportunitat, que permet arribar a acords extrajudicials a les famílies, treballadors autònoms i petits empresaris ofegats pels deutes. Però un altre informe elaborat també per l'observatori conclou que es tracta d'una via infrautilitzada. Mentre a Alemanya, l'any 2017 es van registrar més de 110.000 tràmits, a Catalunya van ser únicament 450. L'any passat es van començar a tramitar 1.130 procediments. Tot i l'increment, l'informe assenyala que encara es tracta d'una alternativa "desconeguda" per als casos d'endeutament desmesurats. Com a alternativa, els professionals enquestats en la realització d'aquest segon estudi plantegen crear un torn d'ofici dedicat especialitzat en aquesta qüestió.

El català continua oblidat

Un any mes, l'informe assenyala també l 'ús minoritari de la llengua catalana en l'administració de justícia. L'any passat un 95,5% de les sentències dictades a Catalunya estaven escrites en castellà i només un 4,5 en català –a l'àmbit de la segona instància l'ús de la llengua catalana és lleugerament superior i se situa al voltant del 7,5% de les sentències.

Durant la tramitació del procediment també es constata l'ús majoritari del castellà en un 85% dels casos.

L'ús del català a la justícia "cau en picat": només un 8,2% de sentències són en aquesta llengua

Més continguts de