EL MOTOR D’EUROPA

Milers d’alemanys viuen a Mallorca sense constar enlloc

La influent presència dels veïns germànics passa desapercebuda en el padró, en què consten com el tercer grup d’estrangers més nombrosos a les Balears

El pla pilot del govern balear per acollir els primers turistes després de l’estat d’alarma es va centrar exclusivament en el mercat alemany, i no és estrany. Amb 4,5 milions de visitants arribats l’any passat, és el més important, segons xifres de l’Institut Balear d’Estadística (Ibestat). Durant el confinament, uns centenars d’alemanys amb residència a les Illes van enviar diverses cartes a la presidenta de les Balears, Francina Armengol, per demanar-li que se’ls permetés tornar a visitar la seva segona residència a Mallorca, una petició que va obligar Armengol a explicar per què no podien. Les reaccions de preocupació de l’executiu alemany arran de les imatges de festa i excessos sense prevenció contra el covid-19 a l’Arenal de Palma al principi de l’estiu van provocar la resposta immediata del govern balear, segons va reconèixer el conseller de Turisme, Iago Negueruela. Van fer tancar tots els locals on es venia alcohol dels carrers clau del turisme de borratxera a l’Arenal i a Magaluf.

Aquests són només alguns dels exemples de fins a quin punt arriba la influència política i econòmica alemanya a Mallorca i, de retruc, a totes les Balears. Però aquesta influència no es tradueix en les xifres oficials de població: desenes de milers d’alemanys viuen a Mallorca sense constar enlloc.

Actualment hi ha 18.764 alemanys empadronats a l’arxipèlag, segons dades provisionals d’aquest mateix any de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Segons aquesta mateixa font, hi ha més marroquins (28.433) i italians (21.239) que alemanys a les Balears. Però les dades de l’INE indiquen que això no sempre ha sigut així. El 2012 es va arribar al màxim històric de 36.758 alemanys empadronats a les Balears i, entre aquell any i el 2018, fins a 17.863 es van donar de baixa dels registres municipals. Des de llavors hi ha 135 empadronats menys. Mirant les estadístiques, qualsevol podria pensar que van marxar en massa, però no és cert. De fet, continuen a les Illes, sobretot a Mallorca -segons l’Ibestat, el 85,6% dels germànics viuen a l’illa gran.

El catedràtic de geografia humana de la Universitat de les Illes Balears, Pere Salvà, explica que la gran majoria d’alemanys no se n’han anat mai i que només s’han desempadronat. L’advocat de DMS Consulting Alejandro del Campo afirma el mateix i assegura que ho han fet per estalviar-se impostos. El nombre d’alemanys que viuen a les Illes s’aproximaria als 70.000, segons el catedràtic de la UIB. Salvà recorda que abans de la crisi del 2008 van estimar que hi havia aquesta població. Com que el sector turístic no ha deixat de créixer fins ara, la població germànica no hauria experimentat gaires canvis. En el càlcul s’incloïen els que venien a treballar durant la temporada turística o etapes més llargues i els empadronats.

Objectiu: pagar menys

La principal raó per què tants alemanys deixessin d’estar empadronats a les Balears va ser l’aprovació d’una normativa impulsada -i encara vigent- a finals del 2012 pel ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro (PP). El model 720 obligava tots els residents a Espanya a declarar els “béns i drets” que tinguessin a l’estranger si superaven els 50.000 euros, segons explica Alejandro del Campo. La recuperació de l’impost sobre el patrimoni el 2011 també va influir en el canvi de residència dels alemanys, afegeix, perquè al seu país es va suprimir el 1998. “Tothom havia de declarar el 30 d’abril del 2013 i el 95% dels alemanys empadronats a les Balears estaven obligats a fer-ho perquè reunien les condicions”, diu l’advocat, que afegeix que molts no ho van fer en el moment exigit perquè no coneixien la nova norma. Les sancions van “espantar” molts alemanys perquè es multava amb 5.000 euros per cada dada no declarada a temps o declarada incorrectament. Del Campo fins i tot va denunciar aquest règim sancionador a la Comissió Europea. Tot això va provocar que alguns alemanys marxessin a viure definitivament al seu país, mentre que molts d’altres, reconeix l’advocat, continuen vivint a les Illes, o entre les Balears i Alemanya, però sense constar en els padrons de les Balears per evitar haver de declarar.

Els alemanys que solen passar més temps a Mallorca han generat una xarxa de serveis de tota mena que estan adaptats al seu idioma i a les seves necessitats, explica l’economista Carles Manera. Això es veu reflectit en els comerços de zones com l’Arenal, retolats directament en alemany, i en una gran quantitat de mitjans de comunicació alemanys com ara Mallorca Zeitung, Mallorca Magazin, Inselradio i Die Inselzeitung. També hi ha comptes de Facebook dedicats a informar només els germànics, com ara Malle Bz i Bild Mallorca.

“Entre els visitants alemanys, abunden els que venen amb la família i que tenen una capacitat de consum molt elevada”, apunta Manera. I té clar que no deixaran de venir, perquè hi ha una “tradició” i una “rutina” de viatjar a les Illes Balears.